Català 
Castellano 
Marià Manent i Cisa
Índex de l`article
MARÌA MANENT I CISA (BARCELONA 1898 - BARCELONA 1988)
NOUCENTISTA
Va ser un poeta, prosista, crític literari, memorialista, traductor i activista cultural
Home clau de la cultura catalana del segle XX. De formació noucentista, evolucionarà després cap al simbolisme i la poesia pura. En la seva obra en prosa, complementava la seva activitat poètica. Com a traductor, és responsable de la incorporació al català de grans clàssics com Yeats, Percy B. Shelley, Dylan Thomas, William Blake, Emily Dickinson, Samuel Taylor Coleridge, a més de poesia xinesa i japonesa.
Dins dels seus treballs com a traductor es troba el llibre La poesia irlandesa, publicat en 1952 per Josep Janés, en el qual fa un pròleg i una selecció dels poemes fundadors de la tradició poètica irlandesa escrits en llengua gaèlica. També va col·laborar en els diaris Avui, El Correu Català i La Vanguardia. En castellà s'ha publicat El vel de Maia (Diari de la guerra, 1936-1939) (Madrid, Trieste, 1984).
El vel de maia es va publicar en castellà dins de "Diari dispers" (Trieste, 1985) amb traducció de Jose Muñoz Millanes.
Premi Honorari de Literatura Catalana
Creu de Sant Jordi
https://es.wikipedia.org/wiki/Mari%C3%A0_Manent,
http://eratoieuterpe.blogspot.com/2015/06/el-cant-amagadis-maria-manent.html,
https://www.espaisescrits.cat/ca/qui-som/autors/maria-manent-i-cisa,
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0039724.xml,
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mari%C3%A0_Manent_i_Cisa,
"El cant amagadís"
Prou sé que he de dir-vos
adéu, núvol lila i de foc, neu
de Vidalba
El temps de l’home és breu i
la posta de sol es confon amb la claror de l’alba.
Però espero que un dia veuré, renovada i més gerda, la terra:
potser encara hi haurà, rosat, el presseguer
i encara la mel d’or adormida a la guerra.
