JOSEFINA TORRENTS I ILLA (BARCELONA 1902-BARCELONA 2006)
"Se la considerada com una de les pioneres de la natació a Catalunya. Va iniciar-se en la natació quan tenia quinze anys i va ser una de les estrelles del club natació Barcelona. També feia curses de muntanya, esgrima o hoquei, i va fundar conjuntament amb la seva germana i unes amigues el club femení i d'esports, una entitat declaradament feminista en un món d'homes. "
SALUT BORRAS I SOPERES (BARCELONA 1878-PARIS 1954)
El seu pare i la seva mare estaven molt compromesos amb l'activisme llibertari i la seva llar va ser un refugi permanent per a moltes persones en dificultats. Tota la seva vida va girar entorn de la defensa dels ideals del moviment anarquista. Va tenir una vida amb molts contratemps que la van fer arribar fins a Mèxic on va lluitar en la revolució d'Emiliano Zapata.
ISABEL DE VILLENA (VALENCIA 1430-VALENCIA 1490)
Era monja i escriptora. Va ser una dona molt inquieta que no només va escriure amb un estic únic sinó que els seus continguts van ser totalment innovadors. Les protagonistes de la seva obra són les dones. Va escriure en català durant el segle d'Or de les lletres valencianes. La seva obra més important es la Vita Christi que consisteix en una narració sobre la vida de Jesucrist escrita amb el propòsit d'il·lustrar les monges del seu convent, seguint en clau femenina els models franciscans de l'art de meditar.
MARIA JOSEFA COLOMER I LUQUE (BARCELONA 1913-SURREY 2004)
Pepa Colomer va ser la primera aviadora de Catalunya. Als disset anys es va inscriure a l'escola d'aviació i als divuit anys comptava amb la seva credencial d'aviadora amb seixanta hores de vol. Al 1932 es va fer famosa en aconseguir aterrar un Zepelí a l'aeròdrom de Barcelona. Al 1935, Pepa Colomer es va convertir en la primera dona instructora de vol espanyola. Durant la guerra civil espanyola va arribar a tenir rang d'oficial de l'exèrcit i va desenvolupar funcions com a instructora de pilots de guerra, pilot de proveïment, ambulància i propaganda.
JULIANA MORELL (BARCELONA 1594-AVIGNON 1653)
Juliana Morell va ser la primera dona a tenir un títol universitari en el segle XVI. Va néixer a Barcelona. Ja de petita era una nena prodigi i superdotada. Quan tenia quatre anys va aprendre a llegir i a escriure. A set anys ja parlava català, espanyol, llatí, grec i hebreu. A disset anys parlava, llegia i escrivia en catorze idiomes. Es va doctorar en lleis amb el Summa Cum Laude. Lope de Vega li va dedicar el poema "El llorer d'Apol·lo" i molts altres intel·lectuals de l'època la van citar.
EUSTÀQUIA MARIA CARITAT DEL RIO ( SANTIAGO DE CUBA 1892 - PARIS 1975)
Filla d'indians catalans. Va néixer a Cuba en el si d’una família aristòcrata i burgesa. La seva vida va fer un gir cap a idees revolucionàries, arribant a ser estalinista i espia de la NKVD. Va ser coneguda com "La Passionària Catalana". Era la mare de Ramon Mercader i va formar part de l’organització que va dur a terme l'assassinat de Trotski.
MARGARIDA XIRGU I SUBIRÁ (MOLINS DE REI 1888-MONTEVIDEO 1969)
Va aportar aires de modernitat per a la cultura iberoamericana i va suposar una autèntica transformació per al teatre del segle XX. Federico García Lorca o Rafael Alberti són grans noms que han quedat gravats en la literatura espanyola gràcies que aquesta actriu va apostar per ells quan gairebé ningú no els coneixia.
MARIA PI I SUNYER (BARCELONA 1883-IBÍDEN 1912)
La seva vida va estar marcada per greus dificultats personals, però mai no va deixar de lluitar i militar a favor de l'educació de les dones. Va aportar una visió oberta al món quan va entrar en contacte amb el primer feminisme a Catalunya, ja que, estava al corrent de les idees que circulaven a Europa en part perquè va ser ser una lectora insaciable, i en part gràcies al contacte amb algunes intel·lectuals europees de qui s'havia fet amiga. Va morir jove, amb només vint-i-vuit anys, el 1912.
AUREMBIAIX D'URGELL (1196-BALAGUER 1231)
Filla de nobles. El seu nom era estrany fins i tot a l'època medieval. Va néixer en un moment històric on les dones tenien poques possibilitats de fer prevaler els seus drets. Tot i ser la comtessa d'Urgell, va perdre el seu títol en casar-se i per ser una dona, ja que en aquella època es considerava que les dones no podien gestionar un comptat, però va poder recuperar-lo fent ús de la seva intel·ligència i estratègia. Per aconseguir-ho va haver de negociar i pactar amb Jaume I un conveni pel qual el rei la restituiria en el comtat lluitant contra Ponç de Cabrera, fill de Guerau.
JULIA COROMINES I VIGNEAUX (BARCELONA 1910-BARCELONA 2011)
Júlia Coromines va néixer a Barcelona en 1910 i va morir el 2011. Va ser una de les introductores de la psicoanàlisi a Espanya al costat de Pere Bofill i Pere Folch. A més a més, va ser pionera en la recerca del desenvolupament psicològic en la infància. Destaquen especialment les seves aportacions en psicopatologia arcaica i desenvolupament precoç. Va dedicar la seva vida al servei de la salut mental dels nens i les nenes a través de la psicoanàlisi i les seves aplicacions.
ROSA SENSAT I VILÀ (EL MASNOU 1873-BARCELONA 1961)
Feminista, va formar part del moviment de pedagogia progressista. Va ser la impulsora de l'escola pública catalana. Pensava que la millor escola és l'ombra d'un arbre. Acusada de roja i separatista durant la guerra civil, no va poder tornar a la docència fins que va tenir seixanta-un anys. Se li va negar la jubilació en moltes oportunitats. Va morir el 1961 en una Barcelona desconeguda on tot el que representava l'escola catalana havia estat marginat.
MARIA LUZ MORALEZ (LA CORUNYA 1889-BARCELONA 1980)
Sempre va voler ser periodista i ho va ser per més de seixanta anys. Era una apassionada pel cinema, el teatre i la moda, i es va convertir en la primera dona al capdavant del diari "La Vanguardia" de Catalunya. Treballadora inesgotable, la seva escriptura sempre va ser moderna, oberta i compromesa. Se la considera la pionera del periodisme cultural a Espanya.
CATERINA ALBERT I PARADÍS (L'ESCALA 1869 - L'ESCALA 1966)
Va néixer a l'Escala el 1869, i des de molt jove va sentir un gran interès per l'art: va esculpir, va pintar i va escriure. Va ser autora d'obres de teatre, poesia, contes i novel·la. Per poder publicar es va veure obligada a amagar la seva identitat sota el pseudònim masculí de Víctor Catalá, ja que va néixer en una època on les dones no tenien vida pública i restaven tancades a casa. Caterina és la primera escriptora feminista de la literatura catalana.
LLUISA CASAGEMA I COLL (BARCELONA 1863 - BARCELONA 1942)
Va ser una cantant, compositora i violinista catalana. Amb tres-centes composicions de la seva autoria, Lluïsa Casagemas va compondre la primera òpera a Espanya. Essent una superdotada de la música; va arranjar la seva primera obra quan tenia onze anys: un "Ave Maria". Se la coneix com "La Mozart Catalana".
NARCISA FREIXAS I CRUELLS (SABADELL 1859-BARCELONA 1926)
Va ser una de les primeres feministes que va defensar el dret a l'educació i a la feina remunerada. La mort de les seves filles la van inspirar a reprendre la composició de música infantil. Va ser la fundadora de: Cultura Musical Popular. L'Obra de Freixas, va formar part d'un moviment que impulsava l'orfeonisme com a element cohesionador de l'esperit català.
NEUS CATALÁ I PALLEJÀ (ELS GUAMITES 1915-ELS GUAIMTES 2019)
Va ser filla de pagesos. Es va vincular des de molt jove amb les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (PSUC). Va ser la presonera número 27.534 a Ravensbrück i la 50.446 a Holleischen. Va boicotejar la indústria de guerra hitleriana. Va recuperar la memòria històrica de les dones de la resistència i deportades i va lluitar tenaçment contra el feixisme. Una nena es va referir a ella com "la dona que va derrotar a Hitler
Català 
Castellano 
