ANA MARIA MARTINEZ I SAGI (BARCELONA 1907 - BAGES 2000)
Anna Maria Martínez Sagi va ser en 1934 la primera dona que es va incorporar a la junta directiva del Barça. pionera, atleta i republicana, Va ser una dona excepcional que va conrear totes les arts, tots els pensaments, tots els esports -fins als foscos, els de la rebel·lia i el desafiament-.
ELISENDA DE MONTCADA (AITONA 1292 - BARCELONA 1364)
Elisenda de Montcada, fundadora de Pedralbes. Filla d'una de les cases més antigues de Catalunya, va aconsellar al seu espòs Jaume II en qüestions d'estat sempre que va ser necessari. El seu gran somni va ser, no obstant això, la construcció d'un monestir de clarisses. I ho va fer realitat. Va ser Reina i monja. El monestir de Pedralbes ens recorda el seu compromís amb la Corona i la vida religiosa, amb un magnífic sepulcre gòtic situat en la paret que separa l'església del claustre. A banda i banda de la paret, dues figures jacents diferents evoquen les seves dues ànimes: una que dóna a l'església, en la qual apareix fastuosament vestida de reina, i una altra, en el claustre, amb hàbit de monja clarissa.
FRANCESCA BONNEMAISON I FARRIOLS (BARCELONA 1872 - BARCELONA 1949)
Creadora de la primera Biblioteca Popular de la Dona a Barcelona que seria el nucli de què després es coneixeria com a l'Escola de la Dona. Solia escriure relats provençals per al Periòdic La Veu de Catalunya que signava sota el pseudònim de "Franar". Va fundar juntament amb la Junta de Dames Cooperadores la Biblioteca Popular de la Dona en 1909. 1949.
El sacerdot Ildefons Gatell va fer un donatiu de 500 pessetes i de 100 llibres. Es va instal·lar en el claustre superior de la parròquia de Santa Anna i es va inaugurar el 28 de març de 1909. La propaganda emfatitzava que era una biblioteca “d'entrada lliure per a totes”.
LOLA ANGLADA I SARRIERA (BARCELONA 1892 - TIANA 1984)
Lola Anglada va estudiar a l'Escola Llotja de Barcelona al costat d'Antoni Utrillo i Joan Llaverias, impulsada per la seva determinació de ser il·lustradora, però seria expulsada poc després per la intervenció de l'organització dretana "Defensa Social", per considerar que no era adequat que una jove veiés els models nus en les classes de dibuix al natural. Més tard, i també durant un breu període, ingressaria en l'acadèmia de Francesc d'A. Galí, on coneixeria a Cristòfol Ricart i Joan Miró, establint amb aquest últim una estreta amistat tant en el personal com en l'artístic. Arribaria fins i tot a fundar la seva pròpia revista La Nuri, enfocada cap a un públic femení, de la qual publicaria un únic número en 1925. A més de fundadora s'encarregava de la direcció i edició de la revista.
MARIA DE CERVELLO (BARCELONA 1230 - BARCELONA 1290)
La Mare de Déu de la Mercè i santa Eulàlia són copatrones de Barcelona. Molta menys gent sap que la ciutat també està protegida per santa Madrona, i encara són menys els que coneixen el paper de santa Maria de Cervelló. Diu la història que aquesta última era una noia de família benestant, nascuda el 1230 al carrer de Montcada (al Palau dels Cervelló, més endavant també anomenat dels Giudice), que des de petita va demostrar una gran vocació religiosa.
TERESA CLARAMUNT I CREUS (SABADELL 1862- BARCELONA 1934)
Coneguda també com “la verge vermella barcelonina”, va ser una dirigent anarcosindicalista. Era una treballadora del ram tèxtil i va fundar un grup anarquista a Sabadell, influïda per Fernando Tarrida del Marbre, amb qui va participar en la Vaga de les Set Setmanes de 1883, en la qual es reivindicava la jornada de 8 hores.
ANNA MONNER I BASSAS (PALMA 1850 - BARCELONA 1914)
Anna Monner va ser una de les actrius més destacables de l'escena catalana del darrer terç del segle XIX. Va sobresortir de manera especial encarregant-se dels papers de genèrica o característica, ja en la maduresa de la seva carrera, després d'haver fet durant anys de segona dama o dama jove i executant repertori bilingüe en castellà i en català. Els crítics de l'època la consideraren hereva de Caterina Mirambell, Carlota de Mena o Paca Soler, les grans dames del primer teatre català de la Renaixença.
EMERENCIANA WEHRLE I ANFRUNS (BARCELONA 1861 - VILADECANS 1938)
Va ser una contralt i professora de cant, directora del cor femení de l'Orfeó Català des de la seva creació, el 1896.
GAL·LA PLACÍDIA (CONSTANTINOPLA 388 A.D. - ROMA 450 A.D.)
Era filla de Teodosi I, i va ser reina dels visigots amb Ataülf com a espòs. Va va viure a Barcelona i durant 12 anys va ser l'emperadriu regent de l’imperi romà en decadencia. L’any 410, va caure Roma a les mans d’Alaric i Gal·la va caure com a presonera. El rei visigot Ataülf es va casar amb ella el 414, i es van establir a Barcelona però el casament va durar poc ja que l’any següent Gal·la va quedar viuda.
MARGARIDA BORRÀS (MAYORGA - VALENCIA 1460)
La Margarida Borràs, va néixer a València, va ser penjada a la plaça del Mercat de València el 28 de juliol de 1460 per la seva condició de transsexual. Avui en dia és una icona de la defensa dels drets LGTBI i l’associació Lambda atorga uns premis que porten el seu nom.
MERCÈ NÚÑEZ I TARGA (BARCELONA 1911 - VIGO 1986)
Va ser secretària del poeta Pablo Neruda durant la República, sent aquest consul de Xile a Barcelona. Lluita en la guerra al costat del PSUC, per la qual cosa en 1940 és condemnada a 12 anys de presó, i internada en la Presó de Vendes. El seu destí era la cambra de gas, però Mercè Núñez va sobreviure a dues guerres i mai no va deixar de lluitar contra el feixisme. Mercè Núñez Targa va néixer al carrer de Santa Anna número 5. La seva mare regentava una xocolateria per la zona de la Rambla de Canaletes, i el seu pare tenia una joieria a la Rambla de les Flors número 8. A partir del 16 anys va deixar els estudis i se’n va a treballar a una empresa cinematogràfica.
CONCEPCIÓ ALEIXANDRE I BALLESTER (VALENCIA 1862 - VALENCIA 1952)
La valenciana Concepció Aleixandre Ballester es va llicenciar en medicina a finals del segle XIX, va excel·lir en la seva professió, va ajudar les dones, especialment les més pobres, i es va convertir en una activista feminista. Si l’activitat científica era intensa, també ho va ser el seu activisme feminista en diverses entitats, com ara la Unió de Dones d’Espanya —sufragista, interclassista, aconfessional, propera al socialisme—, de què va ser la presidenta el 1920. La doctora va morir a València amb noranta anys. El dret de vot l’havia segrestat temporalment la dictadura franquista, però les seves lluites professionals i socials estaven condemnades a triomfar.
EULÁLIA FERRER I RIBOT (BARCELONA 1776 - BARCELONA 1850)
Tot sovint es diu que darrere d’un gran home sempre hi ha una gran dona. en aquest cas, però, eulàlia ferrer no va estar darrere de ningú. ella va treballar braç a braç al costat del seu marit per, junts, dirigir amb èxit el diari més influent de l’època. Filla de llibreter i esposa i mare de llibreter, editor i impressor, també ho va ser Eulàlia Ferrer Montserrat, de casada Brusi, sent la finalitat d'aquest treball estudiar els seus àmbits d'actuació i decisió en els diferents camps del negoci. La documentació conservada en diferents arxius mostra una professional amb identitat laboral pròpia en el camp de la llibreria, la impremta i l'edició, tant durant el seu matrimoni amb Antoni Brusi com sobretot a partir de la mort d'aquest en 1821, fins a la defunció d'Eulàlia en 1841.
ISABEL VILÀ I PUJOL (CALONGE 1843 - SABADELL 1896)
Va ser una republicana i lluitadora pels drets dels treballadors, considerada la primera sindicalista catalana. Va entrar a la historiografia catalana gràcies al relat que en va fer el diputat Peré Caymó y Bascós al "Foc de la Bisbal" (1869). I per aquesta causa també Caarles Rahola la va enlairar a la categoria d'heroïna. Va tenir presència en la implantació de l' Associació Internacional de Treballadors (AIT) al Baix Empordà, i va crear la Federació Local de l'Associació Internacional de Treballadors de Llagostera.
MARIA AURÈLIA CAPMANY I FARNÉS (BARCELONA 1918 - BARCELONA 1991)
Va ser una dona polifacètica: escriptora, pedagoga i política. Va col·laboradorar habitual a la premsa, a la ràdio i a la televisió, va destacar, també, pel seu activisme cultural i polític, per la seva lluita incansable a favor de la llibertat i la igualtat de la dona, àmbit en què va esdevenir pionera a Catalunya i referent per a les generacions posteriors. Va ser presidenta del PEN (1979-1983), regidora de Cultura i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona (1983-1991) i membre de la Diputació de Barcelona (1983-1991).
MONTSERRAT CAPDEVILA D´ORIOLA (CABESTANY 1905 - BARCELONA 1993)
La Montserrat Capdevila va estudiar la carrera de matemàtiques per fastiguejar el seu pare. O això és el que deia, mig en broma, la seva germana. El pare -un representant de la companyia Bayer- creia, com molta altra gent de l'època, que les ciències exactes eren cosa d'homes. Però la noia ho tenia ben clar, i el 1928 es va llicenciar en Ciències Exactes, Químiques i Naturals a la Universitat de Barcelona.
Català 
Castellano 
