Català 
Castellano 
Carles Riba i Bracons - Poema
Índex de l`article
Pàgina 7 de 8
«Un amant crida el nom»
Déu podia haver fet descloure
una rosa més, la més noble,
en l’alba d’una illa sense homes;
per un remot canvi nocturn,
entre el seu cel i el nostre rompre
en somrís un astre, el més pur;
en un golf secret, fer expirar
tota la dolçor del mar gran
en l’onada més radiant:
ha preferit que un amant, sol
pel trist carrer, digues un nom,
de sobte l’inefable nom,
el cridés al vent matusser
que venteja tots els rosers,
les veles de tots els nauxers,
i fa rasa la nit humil
del gai vianant sense asil.
