Català 
Castellano 
Blai Bonet i Roig - Sinopsi
Índex de l`article
Poeta, narrador i assagista mallorquí, nascut a Santanyí en 1926, i mort al seu poble natal el 21 de desembre de 1997. Considerat com un dels autors més innovadors de les lletres mallorquines, va viure sempre apartat dels cercles literaris i dels grans focus urbans culturals, conreant un estil rupturista molt elaborat i minoritari.
Es va formar sota el fecund recer de grans mestres catalans com Carles Ribas, Salvador Espriu, Pere Quart i Josep Maria de Segarrra. Posteriorment, una vegada reconegut el seu enorme talent literari, va influir notablement en les generacions que li van seguir, convertint-se en una espècie de pont o frontissa entre els seus mestres i els seus deixebles. No obstant això, i encara que va ser un autor molt considerat entre els seus col·legues d'ofici, no va aconseguir mai el gran favor del públic lector, sens dubte pel caràcter minoritari que presenten tots els seus escrits.
Com a narrador, va debutar amb la novel·la La mar (1958), de la qual Agustí Villaronga rodaria després una versió cinematogràfica. Posteriorment va publicar altres tres novel·les, Hacél dóna'm (1960), Judes i la primavera (1063) i Mister Evasió (1972), i va deixar inconclusa, a la seva mort, la que havia de titular-se Ramon. Es tracta d'unes novel·les molt complexes i elaborades, brillantment resoltes.
En qualitat d'assagista, va donar als tórculos Els testimonis de la pintura espanyola i El moviment románic en Espanya. Els seus profunds coneixements sobre art li van permetre, a més, col·laborar en les edicions de mostres i catàlegs de grans artistes espanyols contemporanis, com Antoni Tàpies, Joan Miró, Miguel Barceló i Toni Catany.
No obstant això, on veritablement va triomfar Blai Bonet en el món de les lletres va ser en la parcel·la de la poesia. En 1950 va publicar els seus primers versos, recollits en el llibre Quatre poemes de Setmana Santa, al qual va seguir una de les seves obres més festejades, Entre el coral i l'espigola (1951). A l'any següent va donar a la impremta Cant espiritual, i en 1957 un altre dels seus poemaris més coneguts i lloats, L'Evangeli segons un de tants. Posteriorment va publicar Oh Calvary, Calvary, Els fest (1974), El poder i la verdor (1981), Teatre del verd (1983), El Jove (1987), Comèdia i Nova York (1991). Igual que li va ocórrer amb la seva última novel·la, en morir va deixar un parell de poemaris inèdits: La verge i Cents sonets.
Blai Bonet, que va viure constantment malalt des de la seva joventut, afligit dels mals i seqüeles que li va causar la tuberculosi, va passar vuit anys de la seva vida en un seminari. Després va abraçar la vida monacal, que va haver d'abandonar a causa de la seva fràgil salut.
