• AGENDA
  • - Qui Som
  • - Punt de Trobada
  • Xocolata i Contes (icon menu)

Blai Bonet i Roig

Índex de l`article

BLAI BONET I ROIG (SANTANYÍ 1926 - SANTANYÍ 1997)

ANARQUISTA, RUPTURISTA

El poeta que fascina als joves. La seva escriptura és una poesia de la vitalitat, del cos, amb aspiració espiritual. L'obra no va encaixar en temps de realisme social i rígides normes lingüístiques.


 

Poeta, narrador i assagista mallorquí, nascut a Santanyí en 1926, i mort al seu poble natal el 21 de desembre de 1997. Considerat com un dels autors més innovadors de les lletres mallorquines, va viure sempre apartat dels cercles literaris i dels grans focus urbans culturals, conreant un estil rupturista molt elaborat i minoritari.

Es va formar sota el fecund recer de grans mestres catalans com Carles Ribas, Salvador Espriu, Pere Quart i Josep Maria de Segarrra. Posteriorment, una vegada reconegut el seu enorme talent literari, va influir notablement en les generacions que li van seguir, convertint-se en una espècie de pont o frontissa entre els seus mestres i els seus deixebles. No obstant això, i encara que va ser un autor molt considerat entre els seus col·legues d'ofici, no va aconseguir mai el gran favor del públic lector, sens dubte pel caràcter minoritari que presenten tots els seus escrits.

Com a narrador, va debutar amb la novel·la La mar (1958), de la qual Agustí Villaronga rodaria després una versió cinematogràfica. Posteriorment va publicar altres tres novel·les, Hacél dóna'm (1960), Judes i la primavera (1063) i Mister Evasió (1972), i va deixar inconclusa, a la seva mort, la que havia de titular-se Ramon. Es tracta d'unes novel·les molt complexes i elaborades, brillantment resoltes.

En qualitat d'assagista, va donar als tórculos Els testimonis de la pintura espanyola i El moviment románic en Espanya. Els seus profunds coneixements sobre art li van permetre, a més, col·laborar en les edicions de mostres i catàlegs de grans artistes espanyols contemporanis, com Antoni Tàpies, Joan Miró, Miguel Barceló i Toni Catany.

No obstant això, on veritablement va triomfar Blai Bonet en el món de les lletres va ser en la parcel·la de la poesia. En 1950 va publicar els seus primers versos, recollits en el llibre Quatre poemes de Setmana Santa, al qual va seguir una de les seves obres més festejades, Entre el coral i l'espigola (1951). A l'any següent va donar a la impremta Cant espiritual, i en 1957 un altre dels seus poemaris més coneguts i lloats, L'Evangeli segons un de tants. Posteriorment va publicar Oh Calvary, Calvary, Els fest (1974), El poder i la verdor (1981), Teatre del verd (1983), El Jove (1987), Comèdia i Nova York (1991). Igual que li va ocórrer amb la seva última novel·la, en morir va deixar un parell de poemaris inèdits: La verge i Cents sonets.

Blai Bonet, que va viure constantment malalt des de la seva joventut, afligit dels mals i seqüeles que li va causar la tuberculosi, va passar vuit anys de la seva vida en un seminari. Després va abraçar la vida monacal, que va haver d'abandonar a causa de la seva fràgil salut.



https://www.lavanguardia.com/cultura/20141111/54419762679/blai-bonet-poeta-fascina-jovenes.html

http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=bonet-blai


https://www.lavanguardia.com/cultura/20141111/54419762679/blai-bonet-poeta-fascina-jovenes.html

http://magpoesia.mallorcaweb.com/bonet-blai/poemes3.htm


FOC D'AUCELL

La llibertat és una cantata a la llibertat.

Si es creu, o mana creure que és més que un cant,

és perquè tan sols no és un càntic.

La llibertat també ha de ser una cançó de poble.

La llibertat no és, just dura el temps en una rosella dels Segadors.

 

Qui cala foc a l'aucell del desig és el misteri.

El misteri de l'amor és el temps,

com el misteri de la llibertat és el temps que dura el seu cant,

perquè l'amor fet i la llibertat són el mateix càntic.

 

El plaer de l'amor fet és una cantata a l'amor.

No és l'amor. La llibertat és just un himne a la llibertat.

No és la llibertat. Veig que no ho creus. Saps per què?

Tu voldries ser lliure, però que no et passés res,

i res és massa poc, talment com tot són massa coses...


 

Imprimeix

Medios

  • iRCG
  • RAB
  • EXTERIOR.CAT

Exposicions (català)