Rosa Sensat

Escrit per Jean Falconez. Publicat a sèrie 2020

Índex de l`article

ROSA SENSAT I VILÀ (EL MASNOU 1873-BARCELONA 1961)

Feminista, va formar part del moviment de pedagogia progressista. Va ser la impulsora de l'escola pública catalana. Pensava que la millor escola és l'ombra d'un arbre. Acusada de roja i separatista durant la guerra civil, no va poder tornar a la docència fins que va tenir seixanta-un anys. Se li va negar la jubilació en moltes oportunitats. Va morir el 1961 en una Barcelona desconeguda on tot el que representava l'escola catalana havia estat marginat.

Rosa Sensat i Vilà va néixer al Masnou, Barcelona el 17 de juny de 1873, educadora vinculada a l'educació pública a Catalunya durant les primeres dècades de segle XX.

Òrfena de pare als nou anys, ella, la seva mare Josepa i la seva àvia van subsistir fent brodats i puntetes. Als 12 anys es va matricular al Col·legi Barcelonès on es va preparar per als exàmens a l'Escola Normal. Com a Barcelona no tenia on allotjar-se, Àngela Vallès, la directora de centre, la va allotjar a casa seva, va ser primer la seva mestra i mentora i més tard en la seva sogra.

Va començar a treballar com a mestra superior als 15 anys a l'escola municipal de Masnou, per després guanyar una plaça de l'escola de pàrvuls a Girona.

A Madrid va obtenir el títol de professora de Normals de l'Escola Central de Magisteri. Va tornar a l'escola de Girona fins a 1896 quan va aconseguir una plaça d'auxiliar de pàrvuls a Madrid on va viure quatre anys més i on va tenir una intensa vida cultural. Va entrar en contacte amb el grup de la Institució Lliure d'Ensenyament on coneixerà Francisco Giner dels Rius i Bartolomé Cossío.

Amb 25 anys és professora de labors a la Normal d'Alacant on es va traslladar en 1901. En 1902 es va casar amb David Ferrer, va renunciar a la plaça i el matrimoni es va instal·lar a Barcelona.

Aquí es relaciona amb un actiu grup d'educadores i educadors propers a la renovació cultural noventista convençuts de la necessitat d'una escola nova com a motor moral al canvi social material i espiritual de Catalunya.

Amiga de Jean Piaget, a qui va conèixer en una estada a Ginebra, i sent una viatgera dins d'Europa, solia dir que ""la millor escola és l'ombra d'un arbre"". Va defensar l'educació prop a la naturalesa i l'experimentació. Es va connectar amb el moviment feminista català, va apostar de manera especial per la renovació en l'ensenyament de les ciències i la racionalització de les assignatures considerades femenines donant suport a la transformació de l'educació de les nenes.

El 1914 va iniciar l'Escola Municipal de el Bosc, la primera escola pública a l'aire lliure adscrita a les idees de la Nova Escola. Va col·laborar amb l'Associació protectora de l'Ensenyança Catalana, que li va publicar, l'any 1923 Les ciències a la vida de la Llar.

Durant 20 anys va ser la responsable de la secció de nenes on va desenvolupar les seves idees pedagògiques: respecte als nens i nenes i als seus interessos, vitalisme entès com una vida propera a la naturalesa, importància de la higiene, educació física, a l'aire i la llum , el joc i el treball; estima per la bellesa i reflexió pedagògica a través de el bon sentit en la vida diària, evitant tecnicismes i valorant la persona en la seva integritat. Va voler educar de forma divertida i dinàmica, una forma molt diferent a la que existia a Espanya en aquell temps.

En 1931 amb l'arribada de la república accepta dirigir el gran grup escolar Milà i Fontanals al centre de el Districte Cinquè, un dels barris més pobres i més poblats de Barcelona amb 1.200 alumnes i quaranta professors, envoltat de carrers on no entrava el sol , sense parcs ni jardins. Manuel Ainaud li va demanar aquest sacrifici en nom de Barcelona. Rosa Sensat, després d'un llarg silenci i amb llàgrimes als ulls, li va contestar, senzillament: ""Expliqui amb mi. Endavant."" Vídua i amb gairebé seixanta anys va assumir el repte de construir una escola pública, democràtica, per a tots i de qualitat.

Durant un bombardeig aeri el 1936 va tocar de ple l'escola encara que sense arribar als nens. A la fi de la guerra, el 1939, Sensat va ser titllada de ""vermella i separatista"" i no va acceptar tornar a la seva plaça al centre Milà i Fontanals en aquest moment en mans d'una directora adepta a el nou règim.

Una Comissió Superior Dictaminadora d'Expedients de depuració li va negar en diverses ocasions la paga de jubilació. Va viure 18 anys més a Barcelona. Va morir l'1 d'octubre de 1961, en una Barcelona desconeguda, on tot el que fos escola catalana havia estat marginat.

Marta Mata, filla de la seva deixebla Àngels Garriga, al costat d'altres amigues van crear, clandestinament, una nova escola de mestres que portaria el seu nom: Rosa Sensat, establerta en 1965.

Rosa va servir de nexe entre les primeres feministes catalanes i les noves generacions de mestres compromeses enmodernizar l'escola de nenes. Per a Rosa el problema feminista és un problema d'educació i així ho va exposar en 1916 en una Conferència sobre «Educació femenina».

El seu feminisme és hereu de Dolors Monserdà, impregnat d'un sentit d'acció social, clara en els conflictes immediats, però de manera deliberadament allunyada de la política. Per a ella les desigualtats entre sexes, l'explotació de la dona obrera i la seva promoció tenia l'objectiu de proporcionar a les dones, a través de l'educació, coneixements necessaris per esdevenir una nova dona.