Neus Català

Escrit per Jean Falconez. Publicat a sèrie 2020

Índex de l`article

NEUS CATALÁ I PALLEJÀ (ELS GUAMITES 1915-ELS GUAIMTES 2019)

Va ser filla de pagesos. Es va vincular des de molt jove amb les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (PSUC). Va ser la presonera número 27.534 a Ravensbrück i la 50.446 a Holleischen. Va boicotejar la indústria de guerra hitleriana. Va recuperar la memòria històrica de les dones de la resistència i deportades i va lluitar tenaçment contra el feixisme. Una nena es va referir a ella com "la dona que va derrotar a Hitler

Neus Català Pallejà va néixer a Guiamets, Tarragona el 6 d'octubre de 1915. No obstant això sumi padrina la registrat el 15 de juny d'aquest Mateix any, per la desaparició de la documentació de l'Ajuntament de Barcelona despés de la guerra civil espanyola. Aquesta segona data es considera de caràcter oficial i va ser data presa per celebrar el centenari de super naixement.

Va ser una política espanyola, Membre de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (PSUC) durante la guerra civil espanyola. Va ser una de les Supervivents espanyoles de el camp de concentració nazi de Ravensbrück.

Es va diplomar en infermeria 1937 i, a el principi de la guerra civil espanyola, es trasllada a Barcelona.

1939 Creu la frontera francesa amb 180 nens orfes de la colònia Les Acàcies de Premià de Dalt, on es trobaven els anomenats Nens de Negrín que van aparèixer per a super càrrec. Col·labora al costat de super marit Albert Roger, en activitats de la Resistència francesa, centralitzant en super casa la recepció i Transmissió de missatges, armes i documentació, i Donant refugi als Refugiats polítics.

Va ser denunciada a les autoritats nazis per un farmacèutic de Sarlat; la van detenir al costat de super casat en 1943. Tancada i maltractada a Llemotges, l'any 1944 VA SER deportada a Ravensbrück, on SER obligada a Treballar en la indústria d'armaments. Allà va formar part de l'anomenat Comando de les gandules, un grup de dones que boicot l'elaboració de les armes que es fabricaven a Holleischen, una fàbrica que dependran de el camp de concentració de Flossenbürg. Gràcies a el sabotatge, Moltes dones Forçades a Treballar en aquella fàbrica van inutilitzar Uns deu milions de cartutxos i van espatllar NOMBROSES màquines de fabricació d'armaments.

Després de ser alliberada, sort que no tenir Albert, sumi casar, no va defallir. Va conèixer a l'guerriller Segòvia Félix Sancho, alumne d'Antonio Machado, Sancho era un seductor nat i, també, guerriller nombre un de pedra picada. De fet, era un dels més alts comandaments de la resistència francesa. Amb Ell, Neus Va poder tornar a començar una nova vida, sempre vinculada a la antifeixisme. El dia abans de l'Alliberament de Ravensbrück, a Catalunya la Guàrdia Civil havia detinguda el Germà de la Neus, Luis Català, en una operació contra els maquis. Detinguda, empresonat i inicialment condemnat a mort. Aquest era el context de la Neus. Un context que l'empenyia a un activisme granític, sempre amb l'antifeixisme, sempre amb el republicanisme, sempre amb l'esquerra, amb La Pasionaria, amb el PSUC, dirigint l'Associació de Dones Antifeixistes Espanyoles, siéndo Secretaria Nacional de la Unió de Dones de Catalunya, publicant estudis sobre la resistència i la deportació. Sempre a peu de canó.

Retorn a França, on continu super lluita clandestina contra el franquisme. Vivien en Sarcelles, recerca de París, i Presidio el Amical de Ravensbrück. Va seguir siéndo militant de el Partit Comunista de Catalunya (PCC), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), i la Fundació Pere Ardiaca, de la qual era sòcia d'honor.

El seu fons personal Es troba dipositada al CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de documents sobre la Guerra Civil, l'Alemanya nazi, la II Guerra Mundial a Polònia i França, documents sobre dones espanyoles en la resistència, i més, sobre els camps de concentració.

Presidenta de l'Amical de Ravensbrück, va rebre nombrosos premis i reconeixements al llarg de su vida. Creu de Sant Jordi, medalla d'or de l'Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat, els Homenatges que més li agradaven eren el silenci i l'atenció amb què els escolars l'escoltaven Quan acudeix a explicar sumi història en alguns dels molts col·legis que visiten. Un cop explicat que, Quan marxava d'una d'aquestes conferències, una nena es va referir a ella com "la dona de derrotar a Hitler".