Salut Borrás i Soperes - Sinopsis
Índex de l`article
Salut Borràs i Saperas va néixer a Barcelona, concretament a la Vila de Gràcia en 1878.
La seva casa familiar era un punt de referència per als anarquistes de tota Europa. Els pares, Martí Borràs i Francisca Saperas, participaven del debat ideològic de l'època, amagaven a casa seva anarquistes perseguits i difonien els seus principis (entre altres, amb l'edició del periòdic "Terra i Llibertat").
Aquest protagonisme va fer que les autoritats es fixessin en el pare, a qui van fer responsable i culpable de l'atemptat contra el general Martínez Campos. El seu pare com que no va poder superar les tortures i l'angoixa i es va suïcidar en la presó en 1894.
Dos anys després, el nou company de Salut Borràs, Lluís Mas, i el nou company de la seva mare ,Tomás Aschieri, un marsellès que s'havia refugiat a la seva casa, van ser acusats d'un nou atemptat, el de Canvis Nous. Va ser llavors quan Salut i Francisca van ser obligades a casar-se per l'Església amb les seves parelles si volien evitar que els seus fills anessin a beneficència. Ho van acceptar i tan sols unes hores més tard totes dues dones es van convertir en viudes.
Malgrat les desgràcies viscudes, Salut mai va renunciar a la lluita pels seus ideals. Ho va fer a Catalunya, a França i també a Mèxic, on es va unir amb el seu company Octave Jahn a la revolució d'Emiliano Zapata.
En 1911 va tornar a Barcelona, mentre que el seu company es va quedar a Mèxic i a Guatemala, realitzant viatges propagandístics de difusió de la Revolució mexicana en nom de la Central Obrera del Món fins a la seva mort, el 9 de juny de 1917 a Mèxic.
En 1913 Salut Borràs es va establir a París amb el seu fill i va treballar de modista, realitzant constants viatges entre França, Catalunya i Mèxic. En 1930 va tornar a Barcelona, on es va instal·lar en una petita casa al carrer de Robadors, en el barri del Raval.
Arran del triomf del franquisme es va exiliar a França. Durant una sortida al camp el seu fill va ser assassinat. Salut Borràs Saperas va morir l'11 d'agost de 1954 a l'Hospital de Pitié-Salpêtrière de París (França),
Una part del seu arxiu amb correspondència i documentació sobre les revolucions mexicana i espanyola es troba a la International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam.