Maria Pi i Sunyer

Escrit per Jean Falconez. Publicat a sèrie 2020

Índex de l`article

MARIA PI I SUNYER (BARCELONA 1883-IBÍDEN 1912)

La seva vida va estar marcada per greus dificultats personals, però mai no va deixar de lluitar i militar a favor de l'educació de les dones. Va aportar una visió oberta al món quan va entrar en contacte amb el primer feminisme a Catalunya, ja que, estava al corrent de les idees que circulaven a Europa en part perquè va ser ser una lectora insaciable, i en part gràcies al contacte amb algunes intel·lectuals europees de qui s'havia fet amiga. Va morir jove, amb només vint-i-vuit anys, el 1912.

Maria Pi i Sunyer, també coneguda com a Roser de Lacosta va néixer a Barcelona, el 16 de desembre de 1883.

Maria Pi i Sunyer va néixer en una família d'un alt nivell cultural però la seva vida va estar marcada per greus dificultats: la mort prematura del pare, la ruïna econòmica de la família i la mort del seu marit, Lluís Sunyer, només quatre anys després de casar-se.

El pare de Maria va morir quan ella tenia vint-i-dos dos anys. Els seus germans petits (entre ells, el futur polític Carles Pi i Sunyer), van saber treure partit de l'educació que els havien llegat. No havien sigut en va les tardes de Teatre Romea, els llibres comentats ni la lectura de revistes estrangeres.

Empesa per la necessitat econòmica va començar a brillar i destacar la Maria Pi intel·lectual. Va traduir al castellà una polèmica novel·la italiana, "Las últimas vestales'', i va adaptar a l'italià l'obra d'Adrià Gual "Donzell qui a prop muller".

Va guanyar alguns certàmens literaris a Catalunya (Jocs Florals) i va col·laborar en la revista Feminal, on va publicar contes i articles. Gràcies a la seva implicació en aquesta revista, va entrar en contacte amb el cercle de dones del primer feminisme català que aleshores tenia un caràcter molt conservador. Va aportar una visió oberta al món quan va entrar en contacte amb el primer feminisme a Catalunya. Estava al corrent de les idees que circulaven a Europa, ja que era una lectora insaciable i gràcies al contacte amb algunes intel·lectuals europees dels qui s'havia fet amiga.

Maria tenia unes ganes immenses d'escriure. Va començar diverses obres (alguna per a la seva amiga Margarita Xirgu) però no va poder acabar-ne cap. Les responsabilitats la van obligar a anar ajornant el moment de posar-se a escriure, i la tuberculosi va posar fi a la seva vida primerencament. Va morir en 1912, amb només vint-i-vuit anys.

En un article va escriure: "Tot el nou ens espanta perquè ens obliga a pensar". Però a ella, la por no la va aturar mai.