Caterina Albert

Escrit per Jean Falconez. Publicat a sèrie 2020

Índex de l`article

CATERINA ALBERT I PARADÍS (L'ESCALA 1869 - L'ESCALA 1966)

Va néixer a l'Escala el 1869, i des de molt jove va sentir un gran interès per l'art: va esculpir, va pintar i va escriure. Va ser autora d'obres de teatre, poesia, contes i novel·la. Per poder publicar es va veure obligada a amagar la seva identitat sota el pseudònim masculí de Víctor Catalá, ja que va néixer en una època on les dones no tenien vida pública i restaven tancades a casa. Caterina és la primera escriptora feminista de la literatura catalana.

Caterina Albert Paradís / Víctor Català va néixer a L’Escala (Girona), l’11 de setembre de 1869

De formació autodidacta, el seu aprenentatge es va desenvolupar en el nucli d'una família de propietaris rurals. Sentia veneració per la seva àvia materna, de qui va heretar el gust per la llengua, per la narració de les vides dures i intenses de la gent de camp i pel folklore. Durant l'adolescència, va avivar l'interès per la pintura i l'escultura juntament amb l'escriptura de poemes i narracions. Residia uns mesos a l'any al pis familiar de Barcelona, la qual cosa li va permetre seguir amb entusiasme la programació de música, teatre, òpera i del cinema incipient. Va perfeccionar, traduint i viatjant, el francès i italià que havia après pel seu compte.

Als vint-i-nou anys va guanyar dos premis en els Jocs Florals d'Olot (Girona) de l'any 1898, amb el poema "El llibre nou" i el monòleg "La infanticida".

Caterina Albert va quedar decebuda i condicionada per la sorpresa que va causar en l'ambient literari de l'època que una jove soltera de bona família escrivís un text tan audaç, tant per la temàtica com pel llenguatge. Per aquest motiu va decidir no tornar a utilitzar el seu nom real per acompanyar les seves creacions. “La infanticida” només es va publicar a títol pòstum en el volum “Teatre inèdit” en 1967. En 1901 s'editen el llibre de poemes “El cant dels mesos” i el llibre dramàtic “4 monòlegs” en vers amb el pseudònim Víctor Català; totes dues obres van ser molt ben rebudes per la crítica, que va considerar que eren d'autoria masculina. A partir d'aquest moment, el pseudònim l'acompanyarà durant tota la seva producció literària.

En 1902 apareixen les dotze narracions de “Drames rurals”, llibre que donarà nom al gènere. En 1904, edita “Ombrívoles”, format per quatre narracions. Aquest és el període de màxima efervescència creadora. La novel·la “Solitud” sorgeix primer en fascicles, en la revista Joventut, i després en 1905 com a llibre. Molt ben rebuda pels lectors i la crítica, és una de les novel·les fonamentals de la literatura catalana. Aquest mateix any publica el llibre de poemes “El lliuri blanc” i tres anys després un altre de narracions, “Caires vius” (1907).

L'any 1917, a cinquanta-dos anys, fa la seva primera aparició pública i presideix els Jocs Florals de l'Ajuntament de Barcelona, on llegeix el discurs "De civisme i civilitat". Tres anys després s'editen les set narracions recollides a La Mare- Balena (1920).

L'heterogeneïtat de la seva obra es posa de manifest quan apareix la novel·la “3.000 metres” a la revista Catalana, entre els mesos d'abril de 1918 i setembre de 1921, amb algunes interrupcions. Tres anys després s'edita en un llibre de tres volums, amb un lleuger canvi de títol, “Un film” (3.000 metres). Aquesta és, sens dubte, la seva proposta narrativa més arriscada: volia escriure una pel·lícula.

Entretant, l'any 1923 ingressa a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on pronuncia un discurs d'ingrés en què queda patent el seu interès per l'arqueologia.

Continua publicant llibres de narracions: “Marines” (1928) i “Contrallums” (1930). L'any 1944 surt a la llum un llibre en espanyol, “Retablo”, format per nou narracions, quatre de les quals són autotraduccions. Un parell d'anys més tard ofereix al públic un text autobiogràfic de prosa poètica “Mosaic”.

“Impressions literàries sobre temes domèstics” (1946), ens permet conèixer una mica com es veia Caterina Albert a si mateixa. Culminarà la seva carrera literària amb dos llibres de narracions: “Vida Molta” (1949) i “Jubileu” (1951).

Caterina Albert i/o Víctor Català va signar vuitanta-una narracions durant tota la seva trajectòria, amb els mateixos temes i interessos, més condensades les dels primers anys i més psicologistes les darreres.

A partir dels setanta-sis anys, Caterina Albert decideix no sortir de casa i rep les visites postrada al llit, acompanyada del tinter i la ploma. Va viure noranta-set anys, cinquanta dels quals va ser dedicats a la carrera literària.

Obres de:

El cant dels mesos, Barcelona, Tipografia de L’Avenç, 1901; 4 monòlegs en vers, Barcelona, Tipografia de L’Avenç, 1901; Drames rurals, Barcelona, Tipografia de L’Avenç, 1902 (Drames rurals. Caires vius, Barcelona Edicions 62, 1982); Ombrívoles, Barcelona, Tipografia de L’Avenç, 1904 (Barcelona: Aymà 1949); Solitud, Barcelona, Joventut, 1905 (ed. de N. Nardi, Barcelona, Edicions 62, 1990); Llibre blanc, policromi, tríptic, Barcelona, Ilustració catalana, 1905; Caires vius, Barcelona, Joventut, 1907 (Barcelona, Selecta, 1948); La Mare-Balena, Barcelona, Editorial Catalana, 1917; Un film, Barcelona, Llibreria Catalònia, 1926, 3 vols. (Barcelona, Edicions 62, 1985); Marines, Barcelona, Llibreria Central, 1928; Contrallums, Barcelona, Edicions Gost, 1930; Retablo, Barcelona, Ediciones Mediterráneas, 1944; Mosaic (Impressions literàries sobre temes domèstics), Barcelona, Llibreria Dalmau, 1946 (ed. de L. Julià, Barcelona, Edicions 62, 2000); Vida mòlta, Barcelona, Editorial Selecta, 1950; Jubileu: Novíssims contes inèdits, pról. de J. Miracle, Barcelona, Editorial Selecta, 1951; Obres completes, Barcelona, Editorial Selecta, 1951 (ed. y pról. de M. de Montoliu y épil. de M.ª A. Capmany, 1972); Teatre inèdit, Tàrrega, F. Camps i Calmet, 1967; La infanticida i altres textos, ed. de H. Albarado, Barcelona, laSal, 1988; Epistolari de Víctor Català, vol. I, ed. de I. Muñoz Pairet, Girona, Curbet CG, 2005.