Català 
Castellano 
Isabel de Villena - Sinopsis
Índex de l`article
Elionor o Leonor Manuel de Villena, filla bastarda del poeta Enric de Villena, emparentat amb les cases reials de Castella i Aragó, i de mare desconeguda, va néixer probablement a València el 1430; va quedar òrfena als quatre anys i es va educar en el palau reial de València sota la tutela de la seva parenta, la reina Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnànim.
El 1445, adoptant el nom de sor Isabel de Villena, va ingressar al convent de la Trinitat de les clarisses de València, on va exercir el càrrec d'abadessa, des del 1463 fins a la seva mort l'any 1490, quan va ser una víctima més de l'epidèmia que assolava la ciutat.
Va ser una dona educada, culta i intel•ligent, admirada pels seus coetanis, com testimonien les dedicatòries amb què diversos autors valencians li van retre homenatge, Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana. La seva obra fonamental és la Vita Christi, un llibre publicat a València el 1497 per la seva successora Aldonça de Montsoriu, a petició d'Isabel la Catòlica , i Speculum Animae, datada al voltant de 1760 i localitzada recentment a la Biblioteca Nacional de París.
La Vita Christi és una narració sobre la vida de Jesucrist escrita amb el propòsit d'il·lustrar les monges del seu convent, seguint en clau femenina els models franciscans de l'art de meditar.
L’autora omple la història amb la seva prodigiosa imaginació i el seu punt de vista femení. Les autèntiques protagonistes del llibre són les dones, i el que havia de ser una vida de Crist, esdevé en les seves mans una vida de la Mare de Déu, en la qual destaquen alguns detalls tradicionalment atribuïts a l'emotivitat del caràcter femení: la predilecció per l'ús dels diminutius, la magnificació de la maternitat i del tracte afectuós amb els infants, la vehemència amb què s'expressa el dolor, el gust per la vida domèstica, la complicitat i la intimitat entre les dones. Contrastant amb les senzilles escenes domèstiques, l'autora frueix descrivint la pompa i la solemnitat del protocol de les cerimònies celestials, descrites segons la vida de la cort reial, on s’havia criat, i es recrea en la descripció de la pompa i el luxe, en la fastuositat de les teles, les joies, els menjars i l'escenografia.
