Català 
Castellano 
Lluïsa Casagemas - Sinopsis
Índex de l`article
Va ser la primera dona que va compondre una òpera a Espanya.
La contribució de les dones catalanes a la protecció i enfortiment de la nostra cultura ha estat indispensable per a la nostra supervivència com a poble i, no obstant això, sorprèn com moltes d'aquestes heroïnes i les seves gestes no són prou conegudes per la majoria de la gent al nostre país. Sens dubte, les diferents repressions suportades per tota la nació catalana al llarg dels últims 300 anys tenen alguna cosa a veure, però nosaltres tenim la responsabilitat de recuperar i divulgar la participació al llarg de la història dels nostres predecessors més exemplars per mantenir vius els autèntics referents de la nostra nació.
Lluïsa Casagemas és la primera dona que va compondre una òpera a Espanya i la seva Schier i Regina és la primera òpera composta per una dona programada per a un gran teatre europeu d'òpera. Va compondre més de 300 obres i moltes d'aquestes partitures estan avui desaparegudes. La seva història és sorprenent.
Coneguda com la "Mozart Catalana".
Lluïsa Casagemas Coll neix a Barcelona el 1873, és filla de Manuel Casagemas, vicecónsul dels Estats Units a Barcelona i germana de l'mític Carles Casagemas, pintor, poeta i amic de Picasso, tot un personatge.
La petita Luisa demostra ser una superdotada per a la música, els seus pares encerten facilitant rebre classes particulars de música a l'edat de 4 anys, amb tan sols 5 anys aconsegueix matricular-se al Conservatori Superior de Música del Liceu on estudia cant, piano, violí i composició. Amb 11 anys, escriu la seva primera obra, un Ave Maria, la nena és sorprenentment creativa i aviat destaca per les seves habilitats com a compositora.
Entre els 16 i 18 anys escriu la seva primera òpera, ni més ni menys, que la celebrada Schier i Regina (Esclava i Reina) òpera fantàstica en tres actes.
La qualitat de les seves composicions desperten l'admiració de músics tan prestigiosos com Amadeu Vives, Isaac Albéniz o Felip Pedrell. Les cròniques dels diaris parlen amb entusiasme de la jove Luisa tant com a compositora, com a pianista i com a cantant. El 1893 les sales de concerts de Barcelona ja programen de manera regular les seves partitures, l'Orquestra Catalana de Concerts estrena la seva obra simfònica Crepuscle al Teatre Líric amb un gran èxit de crítica.
L'òpera que la jove va compondre amb tan sols 17 anys, Schio i Regina, és triada per ser representada en els actes de l'Exposició Universal de Chicago de 1893. A l'abril, Lluïsa fa una audició de l'òpera al Palau Reial de Madrid, davant la família reial i diferents representants dels cercles socials i culturals. L'actuació deslliga l'admiració entusiasta de tots, presagi de l'èxit que l'esperava a l'altre costat de l'Atlàntic.
Encara no ha complert els 20 anys i Luisa Casagemas aconsegueix el reconeixement internacional. L'autora i la seva obra són reconegudes i premiades amb una medalla i un diploma de l'Exposició Universal de Chicago amb gran ressò a la premsa escrita. La seva carrera pren aquest tipus d'impuls reservat només per als grans noms de la música i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona no vol ser aliè a aquest fenomen.
La temporada 1893-1894 el Gran Teatre del Liceu de Barcelona programa Schier i Regina i d'aquesta manera es converteix en la primera òpera composta per una dona programada per a un gran teatre d'òpera.
Un fet colpidor arranca a l'trast el gran somni de Luisa. El 7 de novembre de 1893, la nit de la inauguració de la temporada al Liceu, durant la representació del segon acte de Guillem Tell de Gioachino Rossini, un cruent i traumàtic atemptat amb bomba provoca la suspensió de la temporada. L'anarquista aragonès Santiago Salvador llança dues bombes Orsini sobre la platea de teatre, només explota una provocant 14 morts i multitud de ferits, la segona queda esmorteïda pel cos d'una dona morta. Aquest fet, conegut com La Bomba del Liceu, causa una gran commoció en tota la ciutat. Durant anys no s'utilitzaran les butaques que van ocupar els morts.
Luisa queda molt afectada i la frustració s'apodera, més quan comprova que la nova temporada de Liceu no és la seva òpera.
De 1896 a 1907 Lluïsa Casagemas desapareix de l'escena musical. Una sèrie de circumstàncies en tinença la causa. El 1896 es casa amb Enrique Sorarrain Milans del la Bosch, industrial Guipúscoa i promotor esportiu instal·lat a Barcelona. El 1898 mor el seu pare i el 1901 se suïcida a París germà Carles, tot un personatge que ha portat de cap a la família. Aquesta desesperació és molt traumàtica per a la compositora. El pintor Carles Casagemas era amic íntim de Pablo Picasso, els dos s'havien traslladat un any abans a París, on comparteixen un estudi, Carlos s'enamora malaltissament de Germaine Gargallo, se pelea amb Picasso i després d'un intent frustrat d'homicidi contra la seva estimada es clava un tret al cap.
Per si fos poc, una greu epidèmia de tifus arrasa Barcelona i s'emporta per davant quatre dels seus cinc fills. Estremeix pensar l'estat d'ànim de la seqüència de tragèdies en la vida d'Lluïsa. No obstant això, lluny de caure en un pou, aquesta dona singular sap ressorgir, la música és super gran aliada, la qual tot el redimeix.
Comparteix trobades amb les intel·lectuals de l'època com Emilia Pardo Bazan i Carme Karr. El 1907, la Flamant revista feminista publica una ressenya sobre ella. Les dones catalanes, al voltant del catalanisme intel·lectual i la cultura, desenvolupen una actitud clarament feminista anant molt per davant de la resta de la península.
El 1908 torna a realitzar un concert a Palau Reial de Madrid, i el 1920 sucumbeix a la febre de l'tango i s'anima a compondre dins d'aquest gènere. No obstant això, després d'enviudar, el 1924, ofereix recitals de piano de tant en tant. El 1930 exerceix com a professora de violí al Foment de l'Art Líric de Barcelona. També col·labora en la composició amb l'Apel·les Mestres i mai es desvincula de super passió, la música, fins a la seva mort, el 1942.
En 2017 apareix la partitura manuscrita de Schio i Regina
La partitura manuscrita de Schio i Regina, desapareguda des de gairebé 100 anys, és recuperada l'any 2017 per María Teresa Garrigosa i el Francisco Cortés de el departament d'Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Quedava en poder de la família de Francesc Bofill, procedent d'una herència dels avis materns, amics de el músic Francesc de Paula Sánchez i Gavagnach, qui va ser mestre de Luisa Casagemas, a qui ella li havia Atès la partitura original dedicada.
L'obra, amb llibret de José Barret, ens mostra una història d'amor i màgia amb intrigues polítiques, ambientada a Pèrsia. L'esclava Pamira intenta desfer els conjurs i intrigues de l'mag Badu contra l'amor del príncep Zelmira amb un final feliç.
Gràcies a la troballa d'un diari personal, als experts consideren que al llarg de la seva vida María Luisa Casagemas va compondre més de 300 obres.
