Català 
Castellano 
Juliana Morell - Sinopsis
Índex de l`article
Juliana Morell o Morella, va néixer a Barcelona 16 de febrer de 1594 en els últims anys de el regnat de Felip II i va morir a Avinyó el 26 de juny de 1653, políglota, poetessa, humanista i monja dominica espanyola d'expressió francesa. En 1608 i amb 14 anys es va doctorar en lleis summa cum laude.
Filla de descendents de jueus conversos, va perdre a la seva mare quan tenia dos o tres anys d'edat. Superdotada, va aprendre a llegir i escriure als quatre anys amb molta facilitat amb els frares dominics de Barcelona, que van declarar que ja no podien ensenyar-li res més. Als set anys sabia ja català, espanyol, llatí, grec i hebreu. Als dotze dominava a el menys el francès, italià, l'àrab i el siríac. Als disset parlava, llegia i escrivia en catorze idiomes.
El seu pare, Joan Antoni Morell, un conegut banquer i home culte, es va veure implicat en un homicidi i va fugir amb ella, que en aquells dies comptava set o vuit anys, a Lió, on la seva filla es va seguir educant afegint als seus sabers Filosofia, Matemàtiques , Dret civil i canònic, Astronomia, Física i Música. Va arribar a dominar instruments com l'òrgan i l'arpa.
En 1606 o 1607, quan comptava dotze o tretze anys, va defensar unes tesis cum Lògiques tum Morales dedicades a Margarida d'Àustria, reina d'Espanya, i el 1608 va rebre el grau de doctora summa cum laude a Avinyó, on s'havia traslladat amb el seu pare i que en aquells dies formava part dels Estats Pontificis; protegida per la Comtessa de Comté i fugint de el matrimoni que li preparava el seu pare, va entrar al convent dominic de Sant Práxedes d'Avinyó com a novícia.
Va fer els vots finals el 20 de juny de 1610. Aquesta resolució va disgustar en gran manera al seu pare, qui pretenia altre futur molt diferent per la seva famosa i admirada filla, un horitzó de què ell mateix podria treure-li major profit. Malgrat això, Juliana Morell va seguir endavant i es va acollir amb entrega i determinació a la seva nova vida. Als tres anys ja era priora, i ho va ser dues vegades més; en aquest convent va passar la resta de la seva vida fins a la seva mort en 1656 i allí està enterrada.
Disposa d'una biografia, o més aviat una hagiografia, per part de Gabriela de Vellay, escrita en 1662. Va demostrar des de molt jovenet una saviesa impressionant i fora del comú en múltiples matèries, fruit d'una fam i capacitat d'assimilar coneixements que la van portar a aconseguir una gran fama entre els seus més cèlebres coetanis com el mateix ""Fènix dels enginys"", sí, ""el monstre de la naturalesa"", don Félix Lope de Vega.
La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva algunes obres que van formar part de la biblioteca personal de Morell i alguns exemples de les marques de propietat que van identificar els seus llibres al llarg de la seva vida.
Morell va traduir de el llatí a l'francès diverses obres de Sant Vicent Ferrer explicant-, en concret la Vita spiritualis (Lió, 1617; París, 1619) amb el títol Traité de la vie spirituelle parell S. Vincent Ferrier de l'Ordre de S. Dominique, traduit de Llatí a France avec des remarques et annotations sud chaque Chapitre; uns Exercices spirituels sur l'éternité, avec quelques autres Méditations de diverses parts sujets, 1 petit exercice préparatoire pour la santé profession (Avinyó, 1637); una traducció a l'francès de la Regla de Sant Agustí amb diversos comentaris i observacions amb el propòsit d'instruir (La regle de St. Agustí traduite en François, enrichie de Diverses explications & remarques pour servir d'instruction, Avignon, 1680) que inclou com apèndix una biografia de l'autora per part de Casa de Beauchamp; 1 Histoire du restabliment et de la Réforme de són Monastère de sainte Praxède, avec els vies de quelques religieuses dudit Monastère décédées de són temps en opinió de vertu, manuscrita, i poemes en llatí i francès conservats principalment en forma manuscrita, així com també textos en prosa com la «Oració recitada davant Pau V», que serà impresa i va ser probablement la seva tesi doctoral llegida a Avinyó davant el papa.
Juliana Morell és avui una dona molt més recordada a França, on va viure la majoria de la seva vida, que a Espanya, però, cal recalcar que Juliana Morell, és l'única dona que apareix citada al paranimf de la Universitat de Barcelona. Així com homenatjada en la guia de carrers de ciutats com Terrassa i Barcelona.
