Concepción Aleixandre i Ballester

Escrit per Nieves Tuset. Publicat a sèrie 2021

Índex de l`article

CONCEPCIÓ ALEIXANDRE I BALLESTER (VALENCIA 1862 - VALENCIA 1952)

La valenciana Concepció Aleixandre Ballester es va llicenciar en medicina a finals del segle XIX, va excel·lir en la seva professió, va ajudar les dones, especialment les més pobres, i es va convertir en una activista feminista. Si l’activitat científica era intensa, també ho va ser el seu activisme feminista en diverses entitats, com ara la Unió de Dones d’Espanya —sufragista, interclassista, aconfessional, propera al socialisme—, de què va ser la presidenta el 1920. La doctora va morir a València amb noranta anys. El dret de vot l’havia segrestat temporalment la dictadura franquista, però les seves lluites professionals i socials estaven condemnades a triomfar.

Després d’acabar la carrera amb notes excel·lents, es va traslladar fins a Madrid, on es va doctorar com a especialista en ginecologia. No va tenir problemes per trobar feina en un hospital, però no estava feta per limitar-se a un horari preestablert de visites concertades. Volia contribuir a l’educació higiènica i sanitària de les dones: volia millorar-ne el sistema de vida, especialment de les més pobres, volia canviar coses. El nom de la doctora Aleixandre va començar a sonar molt aviat. Al seu consultori privat acudien pacients de tota mena atretes per la seva fama de persona propera, i només feia pagar a les qui s’ho podien permetre. Així mateix, es va donar a conèixer als cercles professionals, com ara la Societat Ginecològica Espanyola i l’Institut Mèdic Valencià. Va fer xerrades divulgatives, va escriure articles i va participar en congressos internacionals. Fins i tot va patentar un petit dispositiu per a dones que patien prolapse d’úter. Estava a l’última dels progressos científics (va viatjar arreu d’Europa per conèixer les darreres novetats) i no era rar trobar el seu nom en un anunci de premsa recomanant algun medicament.

Si l’activitat científica era intensa, també ho va ser el seu activisme feminista en diverses entitats, com ara la Unió de Dones d’Espanya —sufragista, interclassista, aconfessional, propera al socialisme—, de què va ser la presidenta el 1920. La doctora va morir a València amb noranta anys. El dret de vot l’havia segrestat temporalment la dictadura franquista, però les seves lluites professionals i socials estaven condemnades a triomfar.

Va ser una de les dones valencianes que va encetar un camí per la ciència i el mestratge en aquells anys difícils i complicats de finals del XIX, no solament en el camp de la medicina, predominantment masculí fins aleshores, sinó també com a mestra i en altres tasques més socials. Va viure un context històric on s'albirava que alguna cosa estava canviant respecte a l'accés de la dona als estudis universitaris. L'evolució modernitzadora ja havia sigut iniciada en alguns països europeus del nostre entorn i a poc a poc, malgrat no pocs entrebancs, va anar traspassant les nostres fronteres i es va imposar progressivament en diverses universitats de l'estat espanyol i es va inserir en terres valencianes.

És veritat que la legislació espanyola a mitjan segle dinou havia començat a obrir les portes per facilitar l'entrada del sexe femení en les aules dels estudis superiors, sent els estudis de magisteri els que encapçalarien aquest nou panorama universitari. Serà, no obstant, a partir del final de la primera dècada del segle XX quan aquestes portes es mantindran obertes de bat a bat i on la presència de la dona serà cada vegada més majoritària fins arribar als moments actuals, on podem dir de forma clara que és quasi multitudinària en moltes carreres.

La doctora Aleixandre Ballester és coneguda per constituir el cercle emprenedor dels estudis universitaris a la societat valenciana en la branca de la medicina. Tot i ser un clar reconeixement per l'època de què parlem, Concepción Aleixandre es va involucrar en altres tasques, no sols científiques, clíniques o docents, sinó que va realitzar labors socials i també va col·laborar en moviments feministes i de caire polític.

María de la Concepción Aleixandre Ballester va néixer el mes de febrer de 1862 a València i, com queda constància en l'informe del rector de la parròquia de Sant Esteve de València, era filla de Vicente Aleixandre i de María de la Concepción Ballester. Per la família paterna estava emparentada –era tia seva– amb el poeta Vicente Aleixandre de la Generació de 1927.

Una mostra de la vàlua de la doctora valenciana ens és oferida en el seu expedient. Així, entre 1878 i 1883 fa els estudis de batxillerat amb excel·lent en totes les assignatures, a més de la mateixa nota en els dos exercicis del grau de batxiller que la capaciten per a obtindre el títol de batxiller. Quan estava a punt de finalitzar aquests estudis va mostrar el seu desig d’estudiar magisteri, la qual cosa va fer després del tràmit de la presentació d'autorització de son pare per tal d'ingressar en l'Escola Normal de València, estudis que va compatibilitzar amb els de batxiller. Segons consta en el seu expedient, prèviament a l'obtenció de la titulació de mestra de primer ensenyament elemental, es va matricular en les assignatures corresponents per obtinir el títol de Magisteri Superior al setembre de 1883. En aquest mateix any comença els estudis de medicina, que va finalitzar en 1889, amb excel·lent en la majoria d'assignatures, continuant els estudis del grau de llicenciatura que va superar, sent el primer exercici sobre el diagnòstic de nefritis subaguda i el segon exercici amb la corresponent operació en un cadàver. Superats tots el tràmits administratius, Concepción Aleixandre Ballester va aconseguir el títol de llicenciada en Medicina i Cirurgia a l'agost de 1889, que junt amb la doctora Manuela Solis i Claràs. Poc després d'acabar els estudis i disposant de la capacitació professional es trasllada a la capital madrilenya on va desenvolupar tota la seua trajectòria mèdica, científica, social i pedagògica. De fet, l'any 1891 va entrar com a metgessa agregada de l'Hospital La Princesa de Madrid i pocs anys després va treballar a la Beneficència Provincial adscrita a la Casa de la Maternidad e Inclusa de la capital madrilenya.

De la seva vessant educadora destaquen dues col·laboracions realitzades durant la segona dècada del segle XX. Per una part de l'article 'Maternología', publicat en la revista La Escuela Moderna, que va ser una conferència que va fer la dra. Aleixandre en un centre educatiu madrileny i que havia organitzat el Comité de Higiene Popular (Junta de Damas del Comité Femenino de Higiene Popular que durant aquests anys va tindre una intensa activitat i que va desenvolupar un paper significatiu en les demandes socials, educadores, científiques de les dones) per tal de divulgar i educar les alumnes (com a futures mares) que acudien a diversos centres d'ensenyament de Madrid. Dita conferència fa esment de la importància de tindre una sèrie de coneixements sobre aspectes que rodegen els nens i nenes en el seu entorn familiar i evitar així prejudicis, i per altra banda, transmetre el que cal saber sobre necessitats orgàniques dels nens com ara digestió, nutrició, sistema nerviós o els sentits, entre altres.

L'altra col·laboració en aquesta línia va ser 'De la mujer para la mujer. Educación higiénica de la niña como madre futura', també en la mateixa revista, en el qual figura la dra. Aleixandre Ballester com a representant de la Inspección Médico-Escolar. El dedica a la societat en general i a les mestres en particular. Crida l'atenció sobre el paper que té la higiene en la infància femenina, no sols des de la vessant més tècnica com la higiene corporal en la cerca d'una millor salut, sinó també des d'una altra perspectiva més moral i social. Tot amb l'objectiu de corregir l'excés de malalties i de morts en la població infantil d'aleshores.

Pocs anys després de començar la seva trajectòria professional va fer una sol·licitud per ingressar a la Sociedad Ginecológica Española, de resultes de la qual es va generar un debat que va quedar ben palès en la premsa.

De la seva col·laboració en revistes científiques, com Medicina Social Española, que es va es va publicar entre 1916 i 1920, remarquem la seva participació en la secció 'De la mujer, para la mujer', una de les línies de caire feminista que estava entrant amb força en la societat espanyola, junt amb altres dones com l'oftalmòloga Elisa Soriano o les mestres Ana Solo de Zaldívar i Matilde García del Real, aquestes últimes en íntima connexió amb la Institución Libre de Enseñanza. Dir que en aquesta publicació estaven, entre altres, Jaume Ferran, José Gómez Ocaña o el pediatre Andrés Martínez Vargas.

Va participar en reunions estatals i internacionals com ara el Primer Congreso Nacional de Educación Física, el Congreso Nacional de Medicina en 1918, o en el IX Congreso Internacional de Higiene i Demografía, on va fer la comunicació "¿No demuestra que en España la iniciativa de la mujer es de grandísima valía?". En aquesta mateixa època va participar en el Congreso Médico-Farmaceutico Regional de València i poc després en el corresponent Congreso Pedagógico de Madrid. No hem d'oblidar que a la seva terra valenciana durant aquells anys finals del segle XIX va ser reconeguda com a sòcia honorària de l'Institut Mèdic Valencià per una memòria sobre "La meninigitis tuberculosa". I també la seua intervenció en altres organismes com la Sociedad de Pediatría de Madrid, on va ser la primera dona de la junta de govern en 1917, com a bibliotecària, i on ocupava la presidència el doctor Tolosa Latour. En aquesta institució va desenvolupar el tema 'Consideraciones especiales sobre higiene y patología de la infancia femenina'. Va realitzar tasca docent en la Real Academia de Medicina com a professora de la Normal de mestres. Fins i tot va participar en la ràdio, concretament en Unión Radio Madrid l'any 1930, mitjançant la conferència 'Los albores del amor materno', i són només una mostra de les múltiples contribucions d'aquesta metgessa valenciana.

Va tenir igualment tasques de caire benèfic i humanitari. Així, va col·laborar amb el Colegio de Médicos de Madrid a través de la Junta de Damas (la presidenta de la qual era la mateixa doctora Aleixandre al llarg de gran part de la segona i tercera dècada del segle XX; es té constància de la presència com a vicepresidenta de l'oftalmòloga Trinidad Arroyo que va pertànyer també al nucli de dones que van encapçalar la formació mèdica espanyola, i on també estaven, entre altres metges, Ramón y Cajal o Tolosa Latour) i un dels seus objectius era formar un patronat protector, a més d’establir una caixa de socors per tal de protegir els metges desvalguts, viudes i orfes. Per tal d'arreplegar ajudes organitzaren actes benèfics com el que es va realitzar al Teatre Princesa a l’abril de 1913.

En la mateixa línia humanitària, es va involucrar tant en campanyes a favor dels tuberculosos com integrant el Comité Femenino de Higiene Popular, del qual era la vicepresidenta, en favor dels obrers més necessitats i les seves famílies.

A més de tot això, va trobar temps per a involucrar-se en iniciatives de més contingut polític o social. Així, queda testimoni del seu pas per la Comisión de Damas de la Unión Ibero-Americana, on va col·laborar intensament amb María Vinyals y Ferrés (marquesa d’Ayerbe), la qual va ser fundadora del Centro Ibérico-Americano de Cultura Femenina en la Institución de la Enseñanza de la Mujer, i amb Emilia Pardo Bazán, Carmen de Burgos i altres dones partidàries del progrés femení en la societat a tots els nivells. Aquest organisme pretenia instruir i capacitar dones que no tenien accés a un altre tipus d’educació i fou presentat a la monarquia espanyola per la doctora valenciana i un grup representatiu de la junta directiva. Entre les ponències que va desenvolupar Concepción Aleixandre es troba 'La higiene del niño y la patria', que va dedicar a les mares espanyoles i iberoamericanes, o "Higiene especial para los emigrantes e inmigrantes en los paises ibero-americanos".

Va participar també en altres grups i col·lectius com La Unión de Mujeres de España o la Juventud Universitaria Femenina, i en l'aprovació dels seus estatuts, per tal de defensar la participació de les dones en els nivells directius. De les seues intervencions en congressos, comitès i mítings, cal destacar les reunions del Comité Español para el Congreso de la Alianza Internacional para el Sufragio Femenino al final de 1919, o el seu càrrec de presidenta del Comité, junt amb el doctor Juarrós, per al Primer Congreso Español de Abolicionismo en relació amb la supressió de la prostitució reglamentada.

Un cas especial és el referit a l’interès per investigar la paternitat, que va dur, durant els anys finals de la dictadura primoriverista, d’una banda a la sol·licitud per part del grup femení socialista (on es trobaven dones destacades com Julia Vega, Claudina García o Clara Campoamor) i la mateixa doctora Aleixandre al govern sobre l'establiment de la dita investigació familiar. Cal esmentar també el míting que es va fer a finals d’abril de 1926 a la Casa del Pueblo de Madrid a favor de la investigació de la paternitat i on es llegiren uns fulls de Maria Cambrils (lluitadora valenciana de la intel·lectualitat obrera), en què va quedar constància, com podem observar en el periòdic El Pueblo de juny de 1926, de la participació de la doctora Aleixandre entre altres feministes i socialistes. La seua intensa i diversa activitat, gran part fora de les consultes i del treball clínic i assistencial, va quedar reflectida en la premsa espanyola i valenciana entre finals del XIX i primers trenta anys del XX. Revistes i periòdics com El Adelanto, La Correspondència de España, El Debate, Diario de Córdoba, Diario de Tenerife, Diario de Valencia, La Esfera, La Libertad, La Lucha, Las Provincias, El Pueblo, El Sol i molts altres.

En les seVes pàgines apareix, amb més o menys extensió, l'activitat desenvolupada per la doctora valenciana en qüestions referides a temàtica politicosocial, educació, prevenció, higiene, campanyes sanitàries, universitat, etc. Reflex del ventall d'interessos que posseïa Concepción Aleixandre i que mostrava l'important paper que estava assolint la dona en la societat espanyola de les primeres dècades del segle XX.