Emerenciana Wehrle i Anfruns

Escrit per Nieves Tuset. Publicat a sèrie 2021

Índex de l`article

EMERENCIANA WEHRLE I ANFRUNS (BARCELONA 1861 - VILADECANS 1938)

Va ser una contralt i professora de cant, directora del cor femení de l'Orfeó Català des de la seva creació, el 1896.

Va ser filla de Manuel Wehrle i Vall, rellotger, i de Juana Anfruns i Coll. El seu cognom és d'origen alemany. Va ser batejada amb els noms d’Emerenciana, Rita, Julita i Joana. El cognom apareix en la inscripció de naixement com Werle. En 1896, cinc anys després de la fundació de l'Orfeó Català , el mestre Joan Gay va tenir la idea de crear una secció femenina, que va ser dirigida des del començament per Emerenciana Wehrle. Segons Joan Anton Cararach, la fundació del Cor de Senyoretes del Orfeó Català no es va deure a intencions feministes ni liberals per part dels homes que en aquella època dirigien la institució, sinó a la necessitat de veus femenines per interpretar determinades peces. En una entrevista en la Revista Musical Catalana , Wehrle explicava que la principal dificultat per crear la secció femenina havia estat l'oposició dels pares de les noies que cantessin juntament amb homes. Finalment la coral va arrencar amb trenta coristes.

Emerenciana Wehrle va participar activament en el món musical barceloní des de la seva joventut. El 25 de novembre de 1886 es va casar amb el mestre de piano Agustín Perona i Calafell, que va morir el 27 de desembre de 1887, poc després del naixement de la filla, María de les Mercès Perona i Wehrle , va néixer el 24 d'octubre del mateix any. Aquesta filla va morir aviat, el 5 de febrer de 1888. En 1888 es va crear l'Associació Musical de Barcelona i Emerenciana Wehrle va ser sòcia des del començament, honor que només compartia amb altres dues dones: Carmen Matas , una de les pianistes més benvolgudes del moment, i Clara Lamote de Grignon, Germana del mestre Joan Lamote de Grignon i esposa de Jaume Perepons i Brunet, fill del polític tortosino Jaume Perepons i Gavaldà .

Emerenciana no sols dirigia, sinó que també ensenyava solfeig i vocalització, i cantava les parts per a alt solista. També va actuar com a solista en altres corals. Va dirigir el cor de senyoretes durant uns anys i després es va ocupar de la preparació de les noies que volien fer la prova d'accés a la coral. La seva labor com a professora va ser destacable, atès que les integrants d'una de les millors corals de Catalunya en aquell temps s'havien format amb ella (cal recordar que l'Orfeó Català va ser la primera institució vocal catalana que va interpretar a Catalunya peces clau de la història de la música, com la Passió segons Sant Mateu , de JS Bach , o la Creació , d'Haydn , això sí, amb textos en català).

Molts anys després de la mort del seu primer marit, es tornaria a casar, el dia 1 de desembre de 1900, amb l'orfeonista Enric Lapeyra i Rubert, germà del músic Josep Lapeyra i Rubert. En les noces, celebradas a l'església de Santiago, hi van assistir molts membres de l'Orfeó Català i el seu director, en Luis Millet. Pocs dies després, el 30 de desembre, va morir el seu pare. En 1903 va morir la seva mare. Va viure amb el seu marit en el mateix edifici del Palau de la Música, en la part alta, i la Junta de l’Orfeó va fer instal·lar un ascensor per a ella. La periodista republicana Anna Murià va escriure en 1930 sobre Emerenciana Wehrle en el número 251 de la revista La Dona Catalana , posant-la com a exemple de dona rellevant de la cultura a Espanya, demostrant la importància de la tasca d’Emerenciana, que fins i tot va ser reconeguda en la seva època.