Mercè Nuñez i Targa

Escrit per Nieves Tuset. Publicat a sèrie 2021

Índex de l`article

MERCÈ NÚÑEZ I TARGA (BARCELONA 1911 - VIGO 1986)

Va ser secretària del poeta Pablo Neruda durant la República, sent aquest consul de Xile a Barcelona. Lluita en la guerra al costat del PSUC, per la qual cosa en 1940 és condemnada a 12 anys de presó, i internada en la Presó de Vendes. El seu destí era la cambra de gas, però Mercè Núñez va sobreviure a dues guerres i mai no va deixar de lluitar contra el feixisme. Mercè Núñez Targa va néixer al carrer de Santa Anna número 5. La seva mare regentava una xocolateria per la zona de la Rambla de Canaletes, i el seu pare tenia una joieria a la Rambla de les Flors número 8. A partir del 16 anys va deixar els estudis i se’n va a treballar a una empresa cinematogràfica.

Mercè Núñez Targa, va néixer al Carrer Santa Anna, 5 de Barcelona en 1911 i en 1945 es va salvar per unes hores de ser exterminada en el camp de concentració de Ravensbrück. El seu pare natural de Lugo s'havia establert a Barcelona on havia establert uns anys abans del naixement de Mercè una joieria en Rambles dels Flors, 8 i la seva mare tenia una xocolateria en les mateixes Rambles. Mercè als 16 anys deixa els seus estudis i entra a treballar en una empresa cinematogràfica de la ciutat i en 1934 entra a treballar en l'ambaixada de Xile com a secretària del cònsol que en aquell moment era Pablo Neruda. Aviat comença a col·laborar amb associacions llibertàries i feministes per a acabar afiliant-se en el PSUC i treballant per al partit en la seu de la casa Milà.

Finalitzada la guerra intenta reorganitzar el partit des de la clandestinitat establint-se a Galícia, on és detinguda, traslladada i condemnada a presó; però un descuit administratiu de la presó de Vendes on es trobava reclosa, li permet que sortir i exiliar-se a França on és detinguda i conduïda al camp de concentració de Argelès. Passats uns mesos surt amb un permís de treball en una granja i d'allí és traslladada a la caserna general de la Gestapo en Carcassone per a treballar com a cuinera. Com era d'esperar aprofita aquesta situació per a traslladar tota la informació possible a la Resistència Francesa, però en ser descoberta per la Gestapo és enviada al camp de concentració de Raversbrück, després de passar per les mans del més atroç dels torturadors de l'època, René Bach. Una vegada en el camp on coincideix amb diverses catalanes entre les quals es troba Neus Catalá la destinen a treballar en una fàbrica externa d'obusos, on es dedica fer sabotatge en aquest material de guerra i a organitzar diferents protestes per la baixa qualitat i quantitat d'aliments que reben. Mercè acaba malalta de tuberculosi i escarlatina i és conduïda a la cambra de gas per a ser exterminada l'endemà, però unes hores abans entren les tropes aliades i se salva de l'execució, era el 14.4.1945. És enviada a un hospital de Paris on es recupera i on rep la notícia que han detingut al seu torturador René Bach, per la qual cosa es va personar en el judici com a testimoni, sent condemnat aquest a la pena capital. Poc després es casa i una vegada mor el dictador torna a Galícia on mor en 1986, si bé abans havia participat activament en la creació del Partit Comunista de Galícia.