Montserrat Capdevila d'Oriola

Escrit per Nieves Tuset. Publicat a sèrie 2021

Índex de l`article

MONTSERRAT CAPDEVILA D´ORIOLA (CABESTANY 1905 - BARCELONA 1993)

La Montserrat Capdevila va estudiar la carrera de matemàtiques per fastiguejar el seu pare. O això és el que deia, mig en broma, la seva germana. El pare -un representant de la companyia Bayer- creia, com molta altra gent de l'època, que les ciències exactes eren cosa d'homes. Però la noia ho tenia ben clar, i el 1928 es va llicenciar en Ciències Exactes, Químiques i Naturals a la Universitat de Barcelona.

Capdevila va néixer el 1906 a Cabestany (al Rosselló, France), on vivia la seva família materna, que eren vinaters. Tot i així, va créixer a Barcelona, i als dinou anys va començar la carrera. El seu expedient acadèmic era brillantíssim, però això no va fer que le món intel·lectual oblidés el que era als seus ulls: una dona. El seu fill recorda com s'indignava quan sentia a parlar elogiosament d'Antonio Machado, perquè el poeta li havia demostrat els seus prejudicis masclistes quan havia format part del tribunal d'oposicions que l'havia d'examinar per ser catedràtica de francès -una de les feines que va tenir.

Tot i els entrebancs, va poder exercir de professora i d'investigadora. Primer a l'institut de Zafra, on va fer classes de matemàtiques, i després a Alcoi, on va coincidir amb el que seria el seu marit. El 1931 li van donar una beca per ampliar els estudis a la Sorbona, gràcies als seus coneixements de francès. Allà, s'hi va estar durant nou mesos amb el prestigiós matemàtic Gaston Maurice Julià, estudiant de la teoria de les funcions. En tornar a Catalunya, el curs 1931-32 va fer classes com a professora auxiliar d'Astronomia General i Física del Globus a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. Es va convertir, així, en una de les primeres professores universitàries de casa nostra.

Un final abrupte Amb l'esclat de la guerra civil, la Montserrat va fer valdre el seu passaport francès per deixar Catalunya. De nou al país, el 1940 va recuperar la càtedra de professora d'institut, però no va tornar a investigar, i no va aconseguir mai el doctorat que tant desitjava. Va morir el 1993.