Català 
Castellano 
Violant de Bar - Sinopsi
Índex de l`article
Filla del comte Roberto I de Bar i de María de França. Era neta per línia paterna del comte Enric IV de Bar i de Violant de Flandes, i per línia materna del rei Joan II de França i Bona de Luxemburg. Era neboda del rei Carles V de França.
En 1380 es va casar a Montpeller amb l'infant Joan d'Aragó, contra la voluntat del rei Pere el Cerimoniós (que volia casar al seu fill Juan amb María de Sicília). Va tenir bona relació amb el seu espòs, però unes relacions tempestuoses amb els seus sogres, sobretot amb l'última esposa del rei Pere, Sibil·la de Fortiá. El conflicte era de tals dimensions que es van crear en la cort dos partits al voltant de cada dona. Va acabar l'any 1387, amb la mort del rei i la pujada al tron de Juan; aquest va fer empresonar a Sibil·la i cedir tots els seus béns a Violant.
A partir de llavors, Violante i el seu marit van iniciar una vida de luxe i malversació de les rendes de la monarquia, ajudats per les camarilles de cadascun. Les Corts de Montsó de 1383 i les de 1388 van denunciar aquests fets, però van ser desoïdes.
Quan l'any 1396 el rei Joan va morir mentre es trobaven en una cacera, sense cap descendència masculina que li sobrevisqués, la reina Violante va fingir estar embarassada per a protegir-se, però aviat es va descobrir la falsedat i es va nomenar nou rei al germà de Juan, Martí I l'Humà.
No va tornar a participar en la política real fins a la mort del nou rei l'any 1410, també sense descendència. Llavors va defensar la possibilitat dels drets successoris del seu net, Lluís de Calàbria, davant els seguidors de Jaume d'Urgell i de Fernando de Trastàmara, candidat que finalment va aconseguir el tron de la corona d'Aragó en 1412 en el Compromís de Casp.
Va morir el 3 de juliol de 14313 i va ser enterrada en la catedral de Barcelona, traslladant-se les seves restes, en 1460, al monestir de Poblet, on estava enterrat el seu marit, Joan I.
