Català 
Castellano 
Violant Carnera - Sinopsi
Índex de l`article
L'any 1617 va ploure molt, tant que aquell va ser anomenat l'any del diluvi. En buscar culpables aviat es va arribar a la conclusió que era obra del diable i de les seves còmplices, les bruixes. Aviat van començar les delacions i moltes dones van començar a ser jutjades per tribunals civils. Violant Carnera va ser denunciada per uns veïns de les Arenes de Castellar del Vallès i el 17 de desembre del mateix any Violant Carnera va ser detinguda i portada a l’Hostal d’en Ferrés, a Sabadell, per ser interrogada. La seva detenció tenia connexió amb el que havia passat a Caldes. Violant era esposa d’un pagès anomenat Antic Carner, de les Arenes, que pertanyia a la parròquia de Sant Feliu del Racó. Tenia dues filles, Paula i Antiga, casades a Caldes. Per les dots d’aquestes, Antic s’havia endeutat amb un tal Joan Negrell, de Caldes, i aquest encara reclamava el deute. Antic estava desaparegut.
A Violant se l’acusava d’enverinar l’aigua, de provocar pedregades a Castellar i els pobles de les rodalies, de mantenir contactes sexuals amb el dimoni i de blasfèmia per renegar de Déu. Se sap molt poc sobre la seva vida. La documentació del judici de l’Arxiu Històric de Sabadell descriu Violant com ‘la dona del Carner’. Per tant, Carnera no seria el seu cognom sinó la feminització del cognom del seu marit. Era una dona d’uns 60 seixanta anys, solitària, pagesa, que coneixia les propietats medicinals de les plantes per preparar remeis, com la majoria de dones de l’època. Era la víctima perfecta per a un procés de bruixeria. Violant fou acusada de celebrar trobades de bruixes al Puig d’Aguilar, de venerar el diable (pel darrere!!!) i de renegar dels sants, de Déu i de la Mare de Déu. També de batre l’aigua amb cordes per fer caure una pedregada cinc anys abans. Les acusacions no eren per fets del moment sinó que anaven molt enrere en el temps. Altres exemples van ser l’acusació d’una trobada a Sant Sadurní de Gallifa per fer les mateixes activitats o d’haver matat una mula a Polinyà. En aquest cas, la Cort tenia ple coneixement que elles l’havien mort emmetzinant-la. Violant sempre es va declarar innocent.
Durant el procés es va trobar la delació del mestre de cases (paleta) Lleonart Prat, de Sabadell, que el dia 17 de desembre va afirmar que dos anys abans, quan estava treballant a la casa de Can Cusidó a les Fàbregues, o la Sagrera de les Fàbregues, és a dir, a Castellar, va descobrir uns gripaus entre una pila de pedres. Jerònima Muntada en va agafar un amb dos bastonets. Quan ell li va preguntar què en volia fer, ella li va respondre que no hi havia res que no fes servei en un any. El dia següent, el 18, la que va ser interrogada va ser Eulàlia Oliveres i Taulet. L’Eulàlia era vídua d’un tal Sebastià Buigues, de Terrassa, i s’havia tornat a casar amb un pagès de la Sagrera de les Fàbregues, en Lluc Taulet, immigrant francès, tres anys abans. Ella havia estat la que havia heretat la casa dels seus pares, ja que el seu germà havia mort. S’havia endeutat amb el batlle de Castellar, Narcís Carner, per pagar un deute a la seva cunyada. Va declarar no saber res del que se l’acusava, no conèixer Violant Carnera i sí, de veïnatge, Jerònima Muntada. Se li van repetir les mateixes acusacions que a Violant, i com ella, no en va reconèixer cap ni una. Se sap que no va poder firmar, ja que no sabia llegir ni escriure.
Les coses es van precipitar i, el dia 23 de desembre, Violant va ser “processada” i executada la tortura. Amb les mans lligades a l’esquena, amb cordes que els torturadors estiraven fins al límit de trencar les articulacions, Violant va demanar pietat i va decidir confessar que era una bruixa. L’acta recull les súpliques de la dona: “Mare de Déu, mostreu-me sempre el miracle, Jesús sigui sempre en mi, Cristians, ai! El sant nom de Jesús sigui sempre amb mi, afluixeu-me, que diré la veritat de tot! Quan li afluixaren les cordes, ella va dir que no sabia res de res i es declarava innocent”. Violant va fer seves les acusacions i la seva relació amb el dimoni que es transformava en un cabró, a qui anomenava ‘Martinet’, amb qui mantenia contactes sexuals i que feia servir com a mitjà de transport.
Després de la tortura va delatar a altres dones i va ser condemnada a ser penjada públicament. Va ser una de les moltes dones que van ser assassinades durant la cacera de bruixes als Països Catalans.
