Valençona de Xirivella

Escrit per Nieves Tuset. Publicat a sèrie 2023

Índex de l`article

VALENÇONA DE XIRIVELLA (VALÈNCIA 1285 - VALÈNCIA 1340)

Fou una camperola i propietària, muller del cronista Ramon Muntaner.

La vida de la Valençona va ser una vida d'espera: esperar per casar-se, esperar els fills que venien, esperar que tornés el marit de terres llunyanes. Una vida que no va tenir relleu públic, com era habitual en una dona, però que tampoc no ha quedat en l'oblit.

Era la pubilla de l'alqueria de Xilvella a l'Horta de València i procedia d'una família camperola benestant. L'any 1299, amb 14 anys, la van prometre a Ramon Muntaner. La família de Muntaner havia emigrat a València després de la destrucció de Peralada l'any 1285. El noi era lletrat i procedia d'una família que havia estat rellevant en la vila empordanesa, però no pas noble; es va enrolar com a soldat de fortuna, i deixà a València la jove promesa. Va estar al servei dels reis del casal d'Aragó a Menorca, Sicília i Grècia, entre altres destinacions.

Valençona va ser, doncs, la noia que espera pacientment el retorn del promès, que finalment, després de nombroses batalles i aventures per la Mediterrània, va retornar per casar-se amb ella, i amb un brillant ascens polític.

Ramon Muntaner feia més de deu anys que anava pel món. Arribava a Sicília, després de tornar de la campanya de Grècia, per demanar llicència al rei Frederic: «que jo pogués anar a les parts de Catalunya e prendre ma muller que havia afermada, fadrina, en la ciutat de València bé havia deu anys». Va preparar curosament el seu retorn, havia armat una nau amb cent remers i havia comprat l'aixovar per al casament; però el rei li manà que es fes càrrec del comandament de l'illa de Djerba que es trobava en una difícil situació.

Muntaner va estar-se a Djerba durant dos anys. Llavors, va emprendre viatge per anar-se a casar. Era l'any 1311, ell tenia quaranta-sis anys, ella en tindria uns vint menys. Es van estar a Xilvella només vint-i-tres dies, després van embarcar cap a Djerba, on van fer una gran festa per ells i visqueren en pau durant tres anys; allà nasqueren els seus dos fills, Macari i Martí.

Però la guerra continuava i Djerba estava a punt de ser atacada per Robert d'Anjou; llavors, el rei Frederic li va manar que fes marxar del castell les dones i els nens. Muntaner va llogar una nau i hi va fer embarcar la seva muller i els dos fills. Imaginem el viatge de tornada de Valençona, més d'un mes en una galera en un llarguíssim peregrinar pels ports de cabotatge del nord d'Àfrica i de la costa peninsular fins a arribar a València amb els seus fills tan petits i prenyada de cinc mesos. Poc després, Valençona, tingué una nena, Caterina.

El seu marit va retornar al cap d'un parell d'anys, si bé anava i venia de diverses missions. Just a l'alqueria de Xilvella, Ramon Muntaner situa la visió que el mogué a escriure. Ens diu que, en somnis, va veure un home vestit de blanc que l'empenyé a redactar la crònica i que abans de desaparèixer, el va senyar i el va beneir a ell, la muller i els fills. Va ser, doncs, al costat de Valençona que va trobar la pau suficient per recordar i escriure. Crec que amb aquesta benedicció el cronista reconeixia en certa manera el paper de la seva dona, silenciosa, esperant, parint, i estant al seu costat quan començà a redactar la crònica. És com si ella i l'horta li donessin la pau d'esperit suficient per escriure. Però, sempre inquiet, va tornar a marxar i morí a Eivissa l'any 1332. De Valençona, no en sabem res més.