Ingilberga

Escrit per Nieves Tuset. Publicat a sèrie 2023

Índex de l`article

INGILBERGA (VIC 976 - VIC 1049)

Darrera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1017). Era filla il·legítima d’Oliba Cabreta, comte de Cerdanya i Besalú, i, segons sembla, d’Ingilberga, muller d’Ermenir, senyor de Besora. Regí l’abadia fins el 1017, que en fou expulsada per una butlla del papa Benet VIII, obtinguda pel seu germà Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, amb el pretext o l’acusació de dissolució moral del monestir.

Va ser l'última abadessa de Sant Joan de les Abadesses, monestir que va fundar el 887 Guifré el Pilós per a la seva filla Emma. Ingilberga ocupà el càrrec entre el 996 i el 1017. Sembla que el seu pare, Oliba Cabreta, penedit de les disbauxes que havia comès al llarg de la seva vida, ho va deixar tot preparat perquè la seva filla il·legítima entrés a Sant Joan. En assumir el càrrec, amb 20 anys, va substituir l'abadessa Fredeburga.

L'ambició política i expansionista de Bernat Tallaferro, el germanastre per part de pare, que aspirava a tenir una diòcesi dins dels seus territoris, actuà fins al punt de fer fora a les monges. Tot aprofitant els rumors, certs o no, que corrien sobre la falta de moralitat de les religioses, en general, i de la seva abadessa, en particular, va cercar tota mena d'ajuts per foragitar-les.

L'escàndol arribà a Roma, i Benet VIII instà Ingilberga a presentar-s'hi per respondre les acusacions de les quals era objecte. No ho va fer i va ser declarada en rebel·lia. El 26 de gener de 1017 apareix una butlla en què es determina l'expulsió de les monges de Sant Joan i l'ocupació per monjos aquisgranesos. La comunitat femenina fou repartida entre el monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona i el de Sant Daniel de Girona. Ingilberga es va retirar a Vic, on va morir, i Tallaferro va adquirir la jurisdicció del monestir.