Clotilde Cerdà i Bosch

Escrit per Nieves Tuset. Publicat a sèrie 2023

Índex de l`article

CLOTILDE CERDÀ I BOSCH (BARCELONA 1861 - TENERIFE 1926)

Era filla –possiblement filla putativa– de l'enginyer Ildefons Cerdà, responsable de l'eixample de Barcelona de mitjan segle XIX, i de la pintora Clotilde Bosch.

Més coneguda pel seu nom artístic Esmeralda Cervantes, va ser una arpista catalana.

Era filla –possiblement filla putativa– de l'enginyer Ildefons Cerdà, responsable de l'eixample de Barcelona de mitjan segle XIX, i de la pintora Clotilde Bosch.

Després de passar uns anys a Madrid, mare i filla viatjaran a Roma. Allí estudiarà pintura amb Mariano Fortuny, però es va decantar per la música i va recórrer tothom com a concertista amb gran èxit. Va debutar en el Teatre Imperial de Viena en 1873 amb onze anys i va ser molt lloada tant per Isabel II com per Víctor Hugo. La primera –encara que algunes fonts afirmen que va ser el propi rei, Alfonso XII1– la va batejar Cervantes (per l'escriptor espanyol) mentre el segon li va posar Esmeralda (per l'heroïna de la seva obra més representada, El geperut de Notre Dona'm). La reina Isabel II li va brindar el seu suport durant tota la seva carrera artística, prenent a Clotilde Cerdà sota la seva protecció i ajudant-la a través dels seus contactes.

En 1876 va ser una de les principals impulsores del moviment antiesclavista. Va lluitar des d'una perspectiva feminista contra la pena de mort i l'abolició de l'esclavitud. I per la millora de les condicions de vida dels vulnerables en un món en transformació. Va pagar un preu molt alt per això. El 21 de febrer de 1875, es crea l'anomenat Liceu Esmeralda, institució que sorgeix sota la protecció d'Alfons XII, la regna mare i la princesa d'Astúries. El president seria Felipe Pedrell, com a secretari signa l'escriptor Saturnino Giménez Enrich, i Esmeralda com la presidenta honoraria.

Esmeralda Cervantes cap a 1876

En 1875 va viatjar a Amèrica i va actuar a Buenos Aires, en la cort de l'emperador del Brasil i a Ciutat de Mèxic. En 1881 va entrar a formar part de la Lògia Maçònica Lleialtat de Barcelona, de la qual Àuria Rosa Clavé de Ferrer, filla de Anselmo Clavé formava part des de l'any 1879.

Quan en 1885 va tornar a Barcelona, va posar en marxa amb la doctora Dolors Aleu i Riera una institució educativa femenina d'alt nivell, l'Acadèmia per a la Il·lustració de la Dona (Acadèmia per a la Il·lustració de la Dona), que va haver de tancar-se per falta de suport institucional. Es tractava de l'Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis de la Dona, la marxa de la qual va finalitzar en 1887. El secretari de la reina regent María Cristina, el comte de Morphy, li va escriure una carta en to paternalista, desaprovant que es dediqués a assumptes polítics en comptes de centrar el seu esforços en la seva carrera com a artista. Clotilde Cerdà va continuar fent concerts per diferents països. En el seu repertori van entrar exclusivament d'obres de compositors de la seva època i de la seva pròpia creació. Va compondre una dotzena d'obres per a arpa. Les profundes conviccions religioses de la arpista la van portar a fer beneficència per a parròquies en diferents països; a rebre la benedicció papal en 1875 de Lleó XIII, i a escriure música religiosa com a Invocació a la Verge de Montserrat (Op. 7) i Salutation Angélique -Ocell María- (Op. 12).

En 1895 es va casar amb l'enginyer alemany Oscar Grossman, fabricador de porcellanes al Brasil. Coneixem la unió conjugal per les felicitacions que van rebre Clotilde i la seva filla amb motiu de tal esdeveniment, per part d'Isabel II, del comte de Morphy. Aquest, a més, va celebrar la millora de la mare de l'artista. Aquestes cartes proven la relació d'amistat que Clotilde Cerdà va mantenir al llarg de la seva vida amb membres de la monarquia borbònica.

Va viure en diferents llocs com: Barcelona (1901-1902), Santa Cruz de Tenerife (1902-1905), Ciutat de Mèxic (1907-1915) per a finalment, en 1918, retirar-se a viure a Santa Cruz de Tenerife, on va morir el 12 d'abril de 1926.

En l'actualitat està sepultada en el cementiri de Santa Lastenia de Santa Cruz de Tenerife.

Primeres incursions en la premsa

Després d'un llarg viatge per Llatinoamèrica, es va mudar a París. Allí va editar L'Estrella Polar (1878), un periòdic literari del qual només es va publicar el primer número. Es creu que va ser la seva primera irrupció en el món del periodisme. Durant aquests anys, va dur a terme diverses col·laboracions per a diferents publicacions. Per exemple: La Moda elegant i La Il·lustració de la dona. En les seves columnes va abordar temes de crítica social, musical, literatura i cròniques dels seus viatges. A més, moltes de les idees que transmetia en l'Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis es van veure plasmades en la revista L'àngel de la llar. En 1886 es va traslladar al Brasil, allí va fundar diversos conservatoris de música, una escola d'arpa i va escriure en la premsa. Posteriorment, va estar a Constantinoble exercint com a professora de les sultanes de l'harem. En aquesta ciutat va aprofitar per a estudiar els costums, l'educació, la literatura i les arts turques. Fins i tot va fer un treball sobre l'educació de la dona a Turquia que va ser presentat en l'Exposició Mundial Colombina de Chicago 1893. Per tant, el seu legado inclou: Diverses revistes: L’Étoile Polaire/L'Estrella Polar o L'Àngel de la Llar. Llibres: Història de l'arpa. L'opuscle: Address on the Education and Literature of the Women of Turkey