Conxita Badia

Escrit per Nieves Tuset. Publicat a sèrie 2023

Índex de l`article

CONXITA BADIA (BARCELONA 1897 - BARCELONA 1975)

“Tot el que he escrit per a veu de soprano ha estat pensant en tu. Tot, doncs, et pertany.”

El músic Pau Casals va escriure aquestes paraules a la Conxita Badia i Millàs, una dona extraordinària que va influir entre alguns dels grans músics del seu temps. Va néixer el 14 de novembre de 1897 a Barcelona. Alumna d'Enrique Granados, Manuel de Falla i Pau Casals. Exquisida violinista i excel·lent pianista, la seva especial vinculació musical-afectiva amb Granados la va convertir en destinatària i difusora de la seva obra vocal.

Concepció Badía i Millás d'Agustí (Barcelona 14 novembre 1897- 2 maig 1975) va ser una soprano i pianista catalana considera com una de les grans intèrprets del S XX . Cantó les obres de grans compositors com Manuel de Falla, Enrique Granados, Federico Mompou, Albert Ginastera entre altres. Entre els seus mestres: Granados, Falla o Pablo Casals. La crítica la va destacar com a cantant de Lied per la seva veu i pel seu domini de diferents llengües i, a més de cantant, va desenvolupar la seva carrera com a pianista i professora de cant tenint entre els seus alumnes grans artistes com Montserrat Caballé. Des de molt jove s'inicia amb una sèrie de concerts acompanyada per Enrique Granados i aviat també comença la seva activitat internacional actuant a Viena.

En 1936, en començar la Guerra Civil, Conxita Badía es va exiliar a França amb les seves tres filles, comptant amb l'ajuda de Pablo Casals i Ventura Gassol. En aquest país va actuar com a cantant a les sales més prestigioses, al mateix temps que realitzava una gira per diversos països europeus com Anglaterra, on va actuar amb Robert Gerhard, Holanda amb Oscar Esplá o Suïssa, Bèlgica i Àustria. A París coneix a Manuel de Falla les peces de la qual va interpretar en innombrables ocasions, com a Cançons Populars Espanyoles, i va estrenar obres com el petit poema Psyché, a Barcelona, en 1924. En 1938 va continuar el seu exili a Amèrica des d'on continuo la seva carrera artística treballant amb compositors com Heitor Vila-Llops. En aquells anys va començar una gira per països americans com l'Uruguai i l'Argentina on va coincidir amb Manuel de Falla, Francesc Cambó i altres espanyols exiliats com el dramaturg Martínez-Sierra, l'actriu Catalina Bárcena, el filòsof José Ortega y Gasset, el poeta Rafael Alberti, l'escriptor Salvador de Madariaga, l'actriu Margarita Xirgu i l'ex president Niceto Alcalá-Zamora amb els qui va mantenir una amistat.

Conxita va tornar en 1946 a Barcelona. A la seva volta, es va dedicar a interpretar repertoris de Granados, Nin i Falla, compaginant la seva faceta de cantant amb la càtedra de cant en el Conservatori Municipal de Barcelona i a la seva casa ensenyant a destacats alumnes com: Frances Callao, Carlos Manso, Isabel Aragó, Lupita Campos, Sonia Stehenmar, Akemi Karachi, o Montserrat Caballé. Conxita Badia va morir a Barcelona en 1975 no sense abans haver rebut innombrables condecoracions i reconeixements a la seva carrera. La conferència estarà a càrrec d'Encarnación Roca, Vicepresidenta del Tribunal Constitucional.