Maria Rubiés i Garrofé - Sinopsi

Escrit per Nieves Tuset. Publicat a sèrie 2022

Índex de l`article

Pàgina 2 de 6

Després de la Guerra Civil es va establir a Os de Balaguer i, després d'un temps, a Lleida. Va estudiar batxiller i en 1957 es va llicenciar en Ciències exactes en la Universitat de Barcelona.

Va ser professora d'institut d'ensenyaments mitjans en Seu d'Urgell (en l'actual IES Joan Brudieu) el curs escolar 1962-1963, on va ser cap d'estudis. De 1967 a 1977 va treballar com a professora a l'Escola Normal de Mestres de la Universitat Autònoma de Barcelona i va impulsar la Escola l'Espiga de Lleida. En 1973 va ser catedràtica de matemàtiques a l'Escola Universitària de Lleida. Al costat de Jaume Miret, va ser un dels puntals de la renovació pedagògica a les comarques occidenatales catalanes. Considerada una pionera en l'ensenyament de la matemàtica moderna, va col·laborar amb les escoles d'estiu i va fundar el Consell Català d'*Ensenyament (Consell Català d'Ensenyament). Va ser membre d'Òmnium Cultural, Creu Roja, l'Associació de mestres Rosa Sensat i de la Fundació Artur Martorell.

En les eleccions generals constituents de 1977 va ser elegida senadora per la circumscripció electoral de Lleida, dins de la llista Entesa dels Catalans. En les eleccions de 1979 va obtenir un escó al Congrés, com a membre de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). En 1980 va participar en els debats parlamentaris de la Llei orgànica sobre educació que establia, entre altres qüestions, la participació dels pares, mestres i alumnes en les gestió dels centres educatius. Quan Convergència va formar coalició amb Unió Democràtica de Catalunya per a formar CiU, va anar de nou diputada triada en 1982; després també ho va ser en el Parlament de Catalunya en 1984. Finalment, va ser la primera presidenta del Consell Escolar de Catalunya (1985-1989).

Obres

Fem matemàtica (1974-980); una sèrie de llibres per a estudiants d'Educació General Bàsica.