Català 
Castellano 
Emma de Barcelona - Sinopsi
Índex de l`article
L'any 885 Wifredo va fundar el monestir de Sant Joan de Ter —posteriorment anomenat Sant Joan de les Abadesses— amb l'objectiu que fos un dels nuclis propulsors de la repoblació de les comarques centrals de Catalunya. Emma va ser destinada a aquest nou cenobi com a abadessa, càrrec certificat l'any 887 amb la consagració de l'església del monestir. Mentre va ser nena, les seves accions van estar guiades per Wifredo i per la comunitat de canonges que, probablement, residia ja en el cenobi, amb la tutela de Gotmar, bisbe de Vic. Després de la mort del seu pare en 897 es va encarregar personalment del govern del monestir.
El primer document escrit que acredita aquesta dada és de 898. Identificada amb el seu càrrec i dotada d'una visió i energia excepcionals, Emma va complir amb gran eficàcia la missió que tenia encarregada el monestir. L'any 899 va obtenir un precepte d'immunitat i protecció de part del rei Carles III el Simple, i en 906 va aconseguir una carta de protecció de l'arquebisbat de Narbona. Va activar la repoblació de la vall de Sant Joan, però la seva acció va arribar més enllà en punts estratègics, cap al Vallés i el Bergadá. Va enviar personal excedent de la vall de Sant Joan, ja saturat, i tal vegada també a gent que baixava de les comarques de l'alt Pirineu. Emma va anar adquirint petites o grans propietats amb les quals el monestir va arribar a tenir un territori equivalent al d'un comtat. La seva sobirania era també semblant a la d'un comte: per concessió del seu pare els seus dominis estaven exempts de tota interferència dels comtes veïns, als quals es va saber oposar amb resistència. La seva labor repobladora està acreditada per més de cent documents datats entre 902 i 942, que testifiquen la seva activitat en terres de Vallfogona, Llers, Seguríes i les valls de Lillet i Ribas. En 913 va establir els drets jurisdiccionals del monestir enfront dels seus súbdits i el comte Miró de Barcelona. La seva acció no es va limitar a realitzar un transvasament mecànic de població. Amb la construcció d'esglésies, posava en els nous pobles una presència espiritual i establia elements de cohesió.
Va aconseguir d'un concili la corroboració dels seus drets sobre les parròquies situades dins dels seus dominis. Entre les esglésies que va fundar es troben les de la Roca del Vallès i l'Ametlla del Vallès. En el monestir de Sant Joan va establir un scriptorium en el qual es confeccionaven els llibres litúrgics amb els quals proveïa als nous temples. Darrere de l'àmplia actuació econòmica i política d'Emma sempre va haver-hi un esperit conreat i fervent. El poder real Després de la mort de Guifré, a fi de consolidar la seva herència, Emma es va dirigir al seu senyor, el rei francès. El 899 Carles III, el Simple, en Tours-sud-Marne, va atorgar un document legal en el monestir de Sant Joan, que l'alliberava de la supeditació i les interferències de qualsevol poder laic en els assumptes de l'abadia. Noves terres i pobles En aquest període la Catalunya central era una zona deserta. Una de les missions del monestir de Sant Joan va ser repoblar l'àrea, i Emma es va aplicar amb extraordinària energia, rompent terres ermes i assignant-les a pagesos, amb la qual cosa van sorgir nuclis de població a la vall de Sant Joan i a altres llocs del Ripollès, el Conflent o el Berguedà. No limitar-se a la gestió dels béns fundacionals de l'abadia sinó que augmenta molt el patrimoni, com el demostra el centenar de documents de compra de terres redactats durant la seva abadiato. Noves iglésias Emma va contribuir també a l'organització eclesiàstica dels nous territoris amb l'erecció de nombroses esglésies, algunes molt allunyades de Sant Joan, com les d'Aiguafreda i la Roca del Vallès. L'escriptori del monestir de Sant Joan subministrava els llibres litúrgics per a aquelles esglésies. Durant el seu abadiato, Emma va aconseguir un nombre important de privilegis que beneficiaven el monestir: el 899 el rei franc Carles el Simple estenia un privilegi d'immunitat i protecció a favor del monestir; el 906 l'episcopat de la província eclesiàstica de Narbona prenia el cenobi i el seu patrimoni sota la seva protecció. El monestir gaudia per tant d'immunitat i cap oficial del comte podia penetrar en les seves terres per a fer justícia o per exigir impostos. Sabem que Emma va portar a la pràctica aquest precepte amb l'ajuda, a l'interior d'aquest domini exempt, d'un tribunal de justícia format per cergles, professionals del dret i propietaris lliures. El dret del monestir era respectat tant a aquest nivell inferior que regulava els contenciosos sorgits en el territori, com en un nivell més superior, amb l'ajuda del tribunal dels seus germans, els comtes. A través d'aquests instruments, Emma va protegir els seus drets senyorials sobre els homes i dones i les propietats de la seva jurisdicció. Emma va establir en el monestir de Sant Joan un escriptori on sabem es confeccionaven els llibres litúrgics que proveïa les noves esglésies de la zona repoblada; disposava també d'un nucli de clergues i sacerdots, jutges i "saigs" que s'encarregaven de la redacció i creació de la documentació d'arxiu conservada.
L'autoritat i el prestigi d'Emma es reflecteixen en els termes usats en aquesta documentació, que la identifiquen com a «venerable i religiossíma». Extra La prosperitat de les terres va portar als germans de l'abadessa, els comtes Miró de Cerdanya i Sunyer de Barcelona, a disputar-li la propietat sense èxit. Hi ha un document del 913, sobre el judici de Vallfogona, que confirma els drets abacials. El text recull el nom de 504 habitants de pobles que -excepte la ciutat de Cavallera- declaren que les terres que treballaven els havien estat cedides per l'abadessa Emma i, per tant, el seu domini corresponia al monestir de Sant Joan. A Barcelona, uns jardins del districte de l'Eixample porten el seu nom.
