Català 
Castellano 
Guinedella d'Empúries - Sinopsi
Índex de l`article
Si el rei franc hagués sucat mai els dits a la sang de Guifré el Pilós per donar-li un escut d'armes, una cosa és segura: Guinedilda hauria estat al costat del ferit. El que no és tan clar és si això hauria sortit a les cròniques: l'esposa del comte, tot i la gran importància que va tenir al seu moment, no apareix a la foto dels personatges més cèlebres de la nostra història.
Guinedilda (també dita Guinedell o Guinedella) es va casar als voltants de l'any 870 amb el seu cosí segon, Guifré. Aquests lligams endogàmics —que sovint fregaven l'incest— van ser molt freqüents entre els primers comtes catalans i eren tolerats per l'Església, còmplice d'aquella estratègia política: eren temps decisius per la conformació del territori i del nou poder comtal, i no els semblava prudent involucrar altres famílies en el projecte. Guinedilda va ser molt més que la mare de la primera dinastia comtal catalana, la casa de Barcelona. Va ser una dona que va compartir el poder amb el seu marit i va participar braç a braç en les seves decisions. En tots els documents de l'època on apareix el nom de Guifré I, ella també s'esmenta com a comtessa de ple dret, mai com a simple consort. De fet, en el segle IX el poder era compartit per tota la parentela, i Guinedilda hi va tenir un paper especialment rellevant. Fins i tot es conserva un poema de l'arxiprest mossàrab Cebrià, de Còrdova, elogiant-la: és evident que calia tenir bones relacions amb una parella que s'havia revelat prou poderosa per actuar amb independència dels reis francs, i que exercien el seu poder en una àrea cada cop més àmplia, amb la legitimitat d'una pila de títols (Barcelona, Urgell, Besalú, Cerdanya, Girona i Osona) i una política intel·ligent de repoblació. Amb els seus nou fills, Guifré i Guineguilda també van actuar amb sentit d'estat. Prova d'això és que en van oferir dos a l'Església com a oblats, però no en un lloc qualsevol: als monestirs que acabaven de fundar a Sant Joan de les Abadesses i a Ripoll, dos llocs clau pel control del territori. Va ser en aquest últim monestir on van enterrar Guifré I el 897 i uns tres anys després probablement també Guinedilda.
Fins i tot es conserva un poema de l’arxipreste mossàrab Cebrià, de Còrdova, elogiant-la: és evident que calia tenir bones relacions amb una parella que s’havia revelat prou poderosa per actuar amb independència dels reis francs, i que exercien el seu poder en una àrea cada cop més àmplia, amb la legitimitat d’una pila de títols (Barcelona, Urgell, Besalú, Cerdanya, Girona i Osona) i una política intel·ligent de repoblació.
Amb els seus nou fills, Guifré i Guinedell també van actuar amb sentit d’estat. Prova d’això és que en van oferir dos a l’Església com a monjos, però no en un lloc qualsevol: als monestirs que acabaven de fundar a Sant Joan de les Abadesses i a Ripoll, dos llocs clau per al control del territori. Va ser en aquest últim monestir on van enterrar Guifré I el 897, i probablement també la seva esposa Guinedell, uns tres anys després. No sabem del cert la data de la seva mort però en tot cas hauria d’haver-se produït abans del 18 de febrer de 900, data en la qual tenim un document de la seva filla Emma en què es refereix a la seva mare com ja difunta. Guinedell, comtessa de Barcelona, Urgell, Besalú, Cerdanya, Girona i Osona, casada amb Guifré I el Pelós, va ser mare de cinc fills i quatre filles.
.Guifré II Borrell de Barcelona (874-911), comte de Barcelona.
.Miró II de Cerdanya (878-927), comte de Cerdanya i Besalú.
.Emma de Barcelona (880-942), abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
.Sunifred II d’Urgell (880?-948), comte d’Urgell.
.Radulf de Barcelona (885-940/942), bisbe d’Urgell i abat de Ripoll. Sunyer I de Barcelona (890-951), comte de Barcelona.
.Ermessenda de Barcelona (?-925).
.Cixilona de Barcelona (o Xixilona o Quíxol) (?-945), abadessa del monestir de Santa Maria del Camí fundat per la seva germana Emma el 921.
.Riquilda de Barcelona.
Guinidilda de Barcelona (?-923) casada amb Ramon II de Tolosa.
Des de 1945, Guinedilda d’Empúries és la geganta de Ripoll, es diu Guinedell i representa la muller de Guifré el Pilós que tan bé te la seva representació com a gegant de Ripoll.
