• AGENDA
  • - Qui Som
  • - Punt de Trobada
  • Xocolata i Contes (icon menu)

Les Bruixes Catalanes | Caçadors de Bruixes

Índex de l`article

El caçador de bruixes era aquella persona, laica o religiosa, que perseguia i identificava bruixes a canvi d’una remuneració econòmica, ja sigui amb mètodes “científics” o bé sobrenaturals. La majoria eren caçadors itinerants i empraven les tècniques descrites en el llibre titulat Malleus Maleficarum. Durant el segle XVI, Joan Malet va ser, possiblement, el primer caçador de bruixes de Catalunya. Malet, era un morisc nascut a Flix i va ser amant d’una bruixa d’Alcanyís. D’ella va aprendre l’art endevinatori amb el que va acusar de bruixeria a dues dones de casa bona a Saragossa.

La gent de la ciutat el va expulsar sense contemplacions. Anys més tard va decidir fer servir les seves capacitats per a detectar bruixes amb gent força més humil de les comarques tarragonines, on va col·laborar decisivament en l’onada d’execucions de 1548 - 49. Malet va actuar amb la complicitat de l’Inquisidor de Barcelona aconseguint notables beneficis econòmics per ambdues parts. Quan les primeres fogueres inquisitorials van cremar unes dones a Barcelona, va tenir lloc l’arribada d’un “visitador general” (inspector) enviat des de Madrid per l’Inquisidor General. L’Inquisidor visitant Francisco Vaca va absorbir totes les causes obertes, va degradar a l’inquisidor de Barcelona i va fer executar a Joan Malet acusat de seguidor del Diable. Durant l’onada del segle XVII Catalunya veurà sorgir altres caçadors de bruixes com Joan Aliberc de Vic o Jaume Font, el Nunci de Sallent.

Però segurament el caçador de bruixes més famós de l’època és Cosme Soler “Tarragó”, un herbolari nascut al mas Tarragona de Rialb, a l’Urgell. Soler va ser l’instigador de diversos processos contra dotze dones de les comarques de Lleida cap a l’any 1616. Va ser detingut per la Inquisició l’any 1617, confessant les seves implicacions als judicis de Lleida, i alliberat sota la promesa de no tornar a exercir. Tot i això, en els anys següents va ser el gran instigador de la majoria de processos de la Catalunya Central. El veiem actuar a Sant Feliu Sasserra el 1618, fregant l’espatlla a diverses dones i identificant marques diabòliques invisibles a l’ull humà. En “Tarragó” va ser responsable indirecte de centenars d’execucions de dones, lucrant-se amb cadascuna de les condemnes que aconseguia. Quan la Inquisició i el Rei van acabar amb les persecucions se li va perdre el rastre.

Imprimeix