Joan Salvat-Papasseit

Escrit per Nieves Tuset. Publicat a sèrie 2021

Índex de l`article

JOAN SALVAT - PAPASSEIT (BARCELONA 1894 - BARCELONA 1924)

AVANTGUARDISTA

Poeta, màxim representant del futurisme en la literatura en llengua catalana. Conegut com a poeta d'avantguarda, també va desenvolupar una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i en català, en simpatia amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. Avui dia, és considerat com un dels escriptors catalans més importants del segle xx.

Nascut a Barcelona en un ambient obrer, va anar de formació autodidacta. Va participar dels ambients nacionalistes i regeneracionistes de la seva època, la qual cosa li va imprimir un caràcter revolucionari —mescla de cristianisme, anarquisme i socialisme— que va plasmar en els seus escrits, inicialment en espanyol, amb un missatge de fort contingut social utilitzant el pseudònim de Gorkiano, publicats posteriorment en Fum de fàbrica (1918). Amb la publicació del poema “Columna vertebral, sageta de foc” (1917) en la revista Un enemic del Poble, Salvat va iniciar una trajectòria que va marcar l'evolució de la poesia d'avantguarda a Catalunya. A partir d'aquí, es va dedicar de ple a la poesia adoptant els plantejaments més crítics del futurisme italià. Van seguir els llibres Poemes en ondes hetzianes (1919) i L’irradiador del port i els gavines (1921), subtitulat Poemes d’avantguarda, fent clara referència al seu compromís amb les avantguardes. Aquests dos llibres contenen, doncs, clares referències al Futurisme de Marinetti, com l'ús de les paraules en llibertat, sintaxi trencada i, sobretot, l'ús d'una terminologia molt pròpia de la iconologia futurista: arc voltaic, trolley, dinamo, etc.; i al Cubisme, com l'ús del cal·ligrama i els recursos visuals que va adoptar. A partir d'aquest moment, la poesia de Salvat va sofrir un canvi que consisteix en el progressiu abandó dels postulats avantguardistes i l'acostament a la poesia popular: és el cas del llibre La gesta dels estels (1921), o en el cultiu de temes nacionalistes continguts en el llibre Els conspiracions (1922). En 1923 va publicar El poema de la rosa als llavis, que conté trenta-un poemes amb estrofes pertanyents tant a la lírica culta com a la popular, un poema d'amor unitari, una història d'amor entre una noia, ‘la aprendiza’ i el poeta, ‘mestre d'amor’; que inclou dos cal·ligrames que serveixen per a posar èmfasis en l'alegria i en el món fantàstic del poeta. Greument malalt de tuberculosi, es va publicar, a títol pòstum, Óssa menor (1925), un conjunt de poemes heterogenis trobats sota el coixí de l'autor amb l'esment “Fi dels poemes d’avantguarda”, que deixava la seva obra oberta a una evolució posterior que no va arribar a materialitzar-se, perquè va morir en 1924, però on es pot comprovar la plenitud de la seva lírica. A part de la seva obra poètica, cal destacar en Salvat- Papasseit una sèrie d'escrits on el poeta construeix un programa més ideològic que estètic, com el manifest Sóc jo, qui parlo als joves, amb clares referències al Futurisme; Concepte de poeta (1919), on explicita com ha de ser el veritable poeta i, en 1920, Contra els poetes en minúscula, subtitulat Primer manifest català futurista, dels tres el més avantguardista, en el qual critica l'actitud dels poetes del Noucentisme. Tant en la seva poesia com en els seus escrits teòrics, malgrat les diferències, es troba el compromís del poeta amb la societat que l'envolta i amb una actitud molt d'acord amb els postulats de les avantguardes.

Premio Óssa Menor (1955)

Premio Ausiàs March de poesía (1959)

Premio Lletra d'Or (1962)

Premio Crítica Serra d'Or de Literatura y Ensayo (1969 y 1979)

Premio de Honor de las Letras Catalanas (1970)

Premio Ciudad de Barcelona (1980)