Català 
Castellano 
Josep Carner i Puig-Oriol - Poema
Índex de l`article
Pàgina 7 de 8
DE LLUNY ESTANT
Qui veiés, quan l'estiu s'acomiada,
el camí —la serp blanca i somrient—
i, al marge d'una cala refiada,
el pámpol mort sota d'un pi vivent.
Qui veiés una dança damunt l'era
i una serra morada enllá de mi;
qui topes un aloe de torrentera
o enmig d'un pedruscall un romaní.
Mes val, pero, que aquests bedolls s'acari
el meu esment, i a aquest boiram somort.
En mos camins d'un temps, hom por trobar-hi
un ángel trist amb el seu glavi tort.
