Peré Rovira i Planas - Poema
Índex de l`article
Record de l'altre món
Se’ns farà llarg el temps. Jo, a l’altre costat
de la frontera fosca; tu, dintre de la vida;
esperant que la mort ens digui una mentida:
que, al final del futur, tornarem al passat.
Em trobaràs per casa, plorant en un racó
perquè no et puc tocar, fantasma del desig
d’estar amb tu, inacabable; et seguirà el trepig
de gos del nostre amor, esguerrat, mort de por,
i se t’ajaurà als peus, mirant-te amb els meus ulls,
que ja no et podran veure; tu li faràs carícies
amb la teva mà jove del temps de les delícies
i amb la mà trista i sola que passarà aquests fulls.
L’amor et lleparà les ombres de la cara,
tindrà gust de saliva, de carn i flor de sal
la llengua de records del quiet animal,
i jo t’abraçaré amb els meus braços d’ara.
Ens adormirem junts al llit de l’enyorança
i a la teva carn viva, impacients, cansats
de ser en mons diferents. Amb dits carbonitzats,
agafaré la mà de la teva esperança…
Vindràs com una llum negra i blanca, impossible,
com si fossis la lluna del país dels difunts,
i els meus ossos sabran que tornem a estar junts,
i ja no tindran fred en el seu clot horrible.