• AGENDA
  • - Qui Som
  • - Punt de Trobada
  • Xocolata i Contes (icon menu)

sèrie 2022

Guinedella d'Empúries

GUINEDELLA DE CERDANYA (EMPÚRIES - CABANES 900)

Guinidilda d'Empúries també coneguda com a Guinedilda, Guinedell, Guidenella o Gunilda. Guinedilda de Cerdanya, la fundadora. Va ser la creadora de la casa de Barcelona i compartia plens poders amb el seu marit Guifré I.

Continuar llegint

Imprimeix

Maria de Castella

 

MARIA DE CASTELLA (SEGOVIA 1402 - VALENCIA 1458)

Infanta de Castella, Princesa d'Astúries (1402-1405) i reina d'Aragó (1416-1458) pel seu matrimoni amb Alfons el Magnànim. Primera filla d'Enric III «el Malalt» i de Catalina de Lancáster i germana de Joan II.

Continuar llegint

Imprimeix

Celestina Vigneaux i Cibils

CELESTINA VIGNEAUX I CIBILS (GIRONA 1878 - BARCELONA 1964)

Va ser una mestra i pedagoga, casada amb Pere Coromines i mare de vuit fills, entre ells el filòleg Joan Coromines, la psicòloga Júlia Coromines i el matemàtic Ernest Corominas.

Continuar llegint

Imprimeix

Creu Casas i Sicart

CREU CASAS I SICART (BARCELONA 1913 - BARCELONA 2007) 

Va ser una farmacèutica, professora, i brióloga, la més important del segle XX. Va ser una botànica especialista en les "plantes inferiors", és a dir, les molses i les hepàtiques. El seu pare va ser un expert jardiner del qual va heretar l'estima per la naturalesa i l'afició per la Botànica. Va cursar la carrera de Farmàcia gràcies a un conegut mecenes i empresari, Rafael Patxot, que es va exiliar a Suïssa durant la Guerra Civil espanyola.

Continuar llegint

Imprimeix

Ascensión Chirivella i Marín

ASCENSIÓN CHIRIVELLA I MARIN (VALENCIA 1894 - MÉXICO 1980) 

Primera llicenciada en Dret que va poder col·legiar-se a Espanya per a exercir com a advocada. El seu pare va ser procurador dels tribunals de València. Malgrat que en un primer moment va estudiar Filosofia i Lletres i Magisteri, amb brillants notes, va voler seguir els passos del seu pare i es va matricular en la facultat de Dret, aconseguint llicenciar-se en 1922.

Continuar llegint

Imprimeix

Montserrat Tresserras i Dou

MONTSERRAT TRESSERRAS I DOU (OLOT 1930 - IBIDEM 2018) 

Pionera de la natació i la llarga distància, va ser la primera dona en tota Espanya a travessar nadant l'estret de Gibraltar en 1957 i primera dona a travessar nadant el canal de la Mànega en tots dos sentits.

Continuar llegint

Imprimeix

Emma de Barcelona

 

EMMA DE BARCELONA (880 - SANT JOAN DE LES ABADESSES 942)

Va ser una religiosa catalana, gran impulsora dels monestirs a Catalunya. Era filla de Wifredo el Vellós i de la seva esposa Guinidilda d'Empúries, comtes de Barcelona. Emma va ser un personatge clau per a consolidar la Catalunya que ara coneixem. No obstant això, el seu nom passa desapercebut entre les figures masculines, però no hi ha dubte que va ser una dona imponent, fidel als seus pensaments i objectius.

Continuar llegint

Imprimeix

Isabel Roser

 

ISABEL FERRER DE ROSER (BARCELONA - BARCELONA 1554)

Isabel de Roser, la jesuitesa Filla d'una família adinerada de Barcelona, va tenir una relació intensa amb Ignasi de Loyola, fundador de la Companyia de Jesús, de la qual va formar part durant uns mesos.

Continuar llegint

Imprimeix

Aurora Bertrana i Salazar

AURORA BERTRANA I SALAZAR (GIRONA 1892 - BERGA 1974)

Va ser una escriptora en llengua catalana. Considerada una dona avançada al seu temps pels seus relats de països exòtics, en la seva joventut també es va dedicar a la música participant en diversos grups de jazz formats només per dones. Activista política i feminista, es va exiliar en 1936 i va tornar a Espanya en 1949. En 1970 es va emportar al cinema la seva novel·la Vent de grop amb el títol La llarga agonia dels peixos fora de l'aigua, protagonitzada pel cantant Joan Manuel Serrat.

Continuar llegint

Imprimeix

Maria Rubiés i Garrofé

MARIA RUBIÉS I GARROFÉ (CAMARASA 1932 - LÉRIDA 1993) 

Va ser una mestra i política, la primera senadora catalana triada per al senat i una de les primeres d'Espanya juntament amb la socialista Amalia Miranzo, la jurista Gloria Begué, l'advocada Belén Landáburu, l'advocada María Dolores Pelayo Duque, i la centrista Juana Arce.

Continuar llegint

Imprimeix

Federica Montseny i Mañé

FEDERICA MONTSENY I MAÑÉ (MADRID 1905 - TOUOUSE 1994) 

Va ser una política, sindicalista anarquista i escriptora, ministra durant la Segona República, sent la primera dona a ocupar un càrrec ministerial a Espanya i una de les primeres a Europa occidental. Va publicar gairebé cinquanta novel·les curtes amb rerefons romàntic-social dirigides concretament a les dones de la classe proletària, així com escrits polítics, ètics, biogràfics i autobiogràfics. Coneguda com La Dona que Parla.

Continuar llegint

Imprimeix

Maria de Montpeller

 

MARIA DE MONTPELLER (1180 - ROMA 1213)

Fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere II d'Aragó i mare del rei Jaume I d'Aragó. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnè de Constantinoble.

Continuar llegint

Imprimeix

Joaquima de Vedruna i Vidal

JOAQUIMA DE VEDRUNA I VIDAL (BARCELONA 1783 - BARCELONA 1854)

Joaquima de Vedruna i Vidal, també coneguda com Joaquina de Vedruna de Mas, va ser una santa fundadora de la Congregació de les Carmelites de la Caritat, canonitzada en 1959 per l'Església catòlica.

Continuar llegint

Imprimeix

Paulina Pi de la Serra i Joly

 

PAULINA PI DE LA SERRA I JOLY (TERRASA 1906 - TERRASA 1991)

Va ser una política i activista cultural catalana. En els 50 i 60 es va convertir en referent i mentora d'escriptors com Feliu Formosa, Marta Pessarrodona i Vicenç Villatoro, el pintor Marc Molins o el cineasta Toni Padrós i es va guanyar el respecte de Salvador Espriu i Gabriel Ferrater.

Continuar llegint

Imprimeix

Dolors Aleu i Riera

DOLORS ALEU I RIERA (BARCELONA 1857 - BARCELONA 1913) 

Metgessa, ginecòloga. Primera catalana i espanyola a obtenir el doctorat en Medicina. La vocació d'Aleu per adquirir una formació va ser el motor que la va empènyer a superar tots les traves amb la qual una dona es trobava en l'època.

Continuar llegint

Imprimeix

Montserrat Roig i Fransitorra

MONTSERRAT ROIG I FRANSITORRA (BARCELONA 1946 - BARCELONA 1991) 

Va ser una escriptora i periodista en llengua catalana. Va escriure novel·les, contes, reportatges i articles periodístics pels quals va rebre diversos premis. Compromesa amb el feminisme i en la lluita contra el franquisme, va militar en diverses organitzacions entre elles el PSUC, en el catalanisme i en la defensa dels drets de la dona. Nascuda en el barri barceloní de l'Eixample en una família de classe mitjana, el seu pare va ser Tomàs Roig Llop escriptor i advocat, militant de Acció Catalana​ i de la feminista Albina Fransitorra. 

Continuar llegint

Imprimeix