DUODA ( 800 - 845)
Va ser una escriptora i dama d'estirp noble carolíngia del segle IX, autora de Manual per al meu fill. Dona de Bernardo de Septimània, comtessa de Barcelona i Girona i duquessa de Septimània, amb qui va tenir una filla: Regelindis, i dos fills: Guillem de Septimània i Bernardo.
ELISENDA DE SANT CLIMENT (LLEIDA 1220 - LLEIDA 1297)
Fou la mare de la reina Rocaia de Tunís i la portadora del Sant Bolquer a Lleida.
Durant 500 anys, a la Seu Vella de Lleida es va venerar la tela amb què la Mare de Déu va embolcallar el cos del nen Jesús quan va néixer. L'anomenat 'Sant Drap' o 'Sant Bolquer' va estar a punt de causar un conflicte diplomàtic entre Jaume I i el rei musulmà de Tunis.
INGILBERGA (VIC 976 - VIC 1049)
Darrera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1017). Era filla il·legítima d’Oliba Cabreta, comte de Cerdanya i Besalú, i, segons sembla, d’Ingilberga, muller d’Ermenir, senyor de Besora. Regí l’abadia fins el 1017, que en fou expulsada per una butlla del papa Benet VIII, obtinguda pel seu germà Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, amb el pretext o l’acusació de dissolució moral del monestir.
MARGARIDA DE PRADES (FALSET 1387 - TARRAGONA 1429)
Va ser regna consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopatria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409-1410).
SANÇA D'ARAGÓ I HONGRIA (BARCELONA 1241 - JERUSALEM 1291)
Fou una heroïna, mercera, horticultora catalana. El 1285, l'Empordà no era una comarca idíl·lica. La vida dels pagesos era dura, i per la seva situació estratègica, camí de França, era escenari de tensió i batalles.
Durant la croada contra la Corona d'Aragó, no va dubtar en vestir-se d'home i fer un presoner de guerra francès que va entregar a Pere el Gran.
VIOLANT DE BAR (DUCADO DE BAR 1365 - BARCELONA 1431)
Princesa de Bar i regna consort d'Aragó com la segona dona de Joan I d'Aragó (1387-1396).
Culta, políglota, lectora i escriptora, va deixar com a llegat un total de 45 volums de cartes (uns 9.000 folis) en les quals ens parla de la vida política i cultural del moment.
BELLA D'AMICHI (REGNE DE NÀPOLS 1245 - BARCELONA 1282)
Va ser una nodrissa i dama de companyia de la reina Constança II de Sicília, dona de Ricardo de Llúria i mare de l'almirall Roger de Llúria, a qui va promoure dins de la cort aragonesa. Dona sàvia, educadora i amiga fidel de la reina Constança.
CLOTILDE CERDÀ I BOSCH (BARCELONA 1861 - TENERIFE 1926)
Era filla –possiblement filla putativa– de l'enginyer Ildefons Cerdà, responsable de l'eixample de Barcelona de mitjan segle XIX, i de la pintora Clotilde Bosch.
Més coneguda pel seu nom artístic Esmeralda Cervantes, va ser una arpista catalana.
LLUÏSA ESTIVILL (ALFORJA 1809 - REUS 1879)
Als 17 anys entrà a l'orde de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül i canvia el nom de bateig, Rosa, pel de Lluïsa, pel qual és coneguda. En aquell moment, aquesta congregació atenia els malalts de l'hospital de Reus i ensenyava en una escola per a nenes pobres. Com va passar amb altres poblacions catalanes, les relacions entre les paüles i la junta que portava l'hospital no acabaren de ser bones…
MARIA MAYOL I COLOM (SÓLLER 1883 - PALMA DE MALLORCA 1959)
Va ser una política i escriptora d'ideologia republicana i mallorquinista.
D'ideologia catòlica progressista, des del començament de la Segona República va adoptar posicions d'esquerres. Militant d'Acció Republicana de Mallorca i, posteriorment, d'Esquerra Republicana Balear, va ser candidata a diputada per la coalició republicà-socialista en les eleccions de novembre de 1933.
VALENÇONA DE XIRIVELLA (VALÈNCIA 1285 - VALÈNCIA 1340)
Fou una camperola i propietària, muller del cronista Ramon Muntaner.
La vida de la Valençona va ser una vida d'espera: esperar per casar-se, esperar els fills que venien, esperar que tornés el marit de terres llunyanes. Una vida que no va tenir relleu públic, com era habitual en una dona, però que tampoc no ha quedat en l'oblit.
CONXITA BADIA (BARCELONA 1897 - BARCELONA 1975)
“Tot el que he escrit per a veu de soprano ha estat pensant en tu. Tot, doncs, et pertany.”
El músic Pau Casals va escriure aquestes paraules a la Conxita Badia i Millàs, una dona extraordinària que va influir entre alguns dels grans músics del seu temps. Va néixer el 14 de novembre de 1897 a Barcelona. Alumna d'Enrique Granados, Manuel de Falla i Pau Casals. Exquisida violinista i excel·lent pianista, la seva especial vinculació musical-afectiva amb Granados la va convertir en destinatària i difusora de la seva obra vocal.
GUERAULA DE CODINES (SUBIRATS 1275 - SUBIRATS 1340)
Fou una guaridora catalana, també coneguda com a Garalda. Dona de gran saviesa mèdica que guaria, a través de l'observació de l'orina, malalties com el mal de gotornons (mal de gola que afecta més als infants). Per als seus congèneres, era una excel·lent guaridora a qui li reconeixien autoritat mèdica, però les autoritats de l'època hi van veure un perill i la van acusar de sortílega i endevinadora.
MARGALIDA BENETA MAS I PUJOL (VALLDEMOSSA 1649 - PALMA 1700)
Margarida Beneta Mas i Pujol nasqué a La Torre (Valldemossa, Mallorca) el 5 de gener del 1649. Filla de Gregori Mas i Margalida Pujol, pertanyent a una família de propietaris rurals, la petita Margalida Beneta es crià amb els seus avis paterns els quals la instruïren en la devoció cristiana.
Fou una religiosa, lul·lista, mística i escriptora mallorquina.
NA MERCADERA (PERALADA 1245 - PERALADA 1300)
Fou una heroïna, mercera, horticultora catalana.
El 1285, l'Empordà no era una comarca idíl·lica. La vida dels pagesos era dura, i per la seva situació estratègica, camí de França, era escenari de tensió i batalles.
Durant la croada contra la Corona d'Aragó, no va dubtar en vestir-se d'home i fer un presoner de guerra francès que va entregar a Pere el Gran.
VIOLANT CARNERA (CASTELLAR DE VALLÈS 1580 - CASTELLAR DE VALLÈS 1620)
El 23 de desembre de 1619 Violant Carnera, mestressa del mas Carner, va confessar, sota tortura, ser una bruixa. Va ser condemnada a morir "penjada amb gran violència". La seva primera forca va ser destruida misteriosament la nit abans de l'execució. Però la segona sí que va poder "treure-li l'ànima del seu cos turmentat". Era la primavera de 1620.
Català 
Castellano 
