Peré Rovira i Planas

Escrit per Nieves Tuset. Publicat a sèrie 2023

Índex de l`article

PERÉ ROVIRA I PLANAS (TARRAGONA, 16 DE JULIOL, 1947)

PROSISTA

És un poeta, novel·lista, assagista i traductor català. Doctorat en filologia, és professor emèrit de la Universitat de Lleida, on ha treballat durant més de trenta anys impartint assignatures de poesia moderna. Darrerament, hi dirigeix l'Aula de Poesia i la col·lecció «Versos». També col·labora amb el Màster de Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Poeta, prosista i crític literari. Estudià a Barcelona i a la Universitat de Vincennes. És professor emèrit de la Universitat de Lleida. Publicà poemes en castellà, com Carta de amor (1977), i, ja en català, La segona persona (1979), Distàncies (1981, premi Vicent Andrés Estellés), Cartes marcades (1986), La vida en plural (1996), La mar de dins (2003, premi Carles Riba 2002) i Poesia. 1979-2004 (2006). El 1985 obtingué l’englantina d’or dels Jocs Florals de Barcelona pel poema Amb el temps i el 1988 la viola d’or i argent del mateix certamen per Alba i ressaca.

El 2010 aparegué l’antologia Entre nosaltres i, el 2011, Contra la mort. La seva obra poètica intenta reflectir les respostes a les dificultats d’ordre moral i emocional de la vida humana. En prosa, en què combina equilibradament la resposta immediata a la realitat, l’emoció i el pensament, és autor de Diari sense dies. 1998-2003 (2005), de les novel·les L’amor boig (2007, premi Ciutat de Barcelona 2008), La finestra de Vermeer (2016), un dietari fictici d’aquest pintor, i Les guerres del pare (2013) i del recull d’impressions i reflexions Música i pols (2019). També és autor d’obra d’assaig literari en castellà, amb valuoses contribucions en l’estudi d’autors com Gustavo Adolfo Bécquer, Antonio Machado, Jaime Gil de Biedma, del qual ha publicat La poesía de Jaime Gil de Biedma (1986), o Gabriel Ferrater. Alguns d’aquests treballs han estat recollits a Los poemas necesarios (1996) i El sentido figurado (1999). És també autor d’antologies de poesia francesa, de les quals ell mateix n’ha fet la versió al català: Les roses de Ronsard (2009) i Jardí francès. De Villon a Rimbaud (2016). Ha tingut cura de l’edició de l’Obra poètica de Miquel de Palol (1897-1963) (1985). Col·labora també a la premsa diària (La Vanguardia, Avui, Segre, La Mañana, etc.) i en publicacions literàries (Lletra de Canvi, Ínsula, Quimera).

Premis:

1980: Premi Vicent Andrés Estellés

1985: Jocs Florals de Barcelona

1988: Jocs Florals de Barcelona

2002: Premi Carles Riba

2008: Premi Ciutat de Barcelona de narrativa