• AGENDA
  • - Qui Som
  • - Punt de Trobada
  • Xocolata i Contes (icon menu)

Peré Rovira i Planas

Índex de l`article

PERÉ ROVIRA I PLANAS (TARRAGONA, 16 DE JULIOL, 1947)

PROSISTA

És un poeta, novel·lista, assagista i traductor català. Doctorat en filologia, és professor emèrit de la Universitat de Lleida, on ha treballat durant més de trenta anys impartint assignatures de poesia moderna. Darrerament, hi dirigeix l'Aula de Poesia i la col·lecció «Versos». També col·labora amb el Màster de Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.


Poeta, prosista i crític literari. Estudià a Barcelona i a la Universitat de Vincennes. És professor emèrit de la Universitat de Lleida. Publicà poemes en castellà, com Carta de amor (1977), i, ja en català, La segona persona (1979), Distàncies (1981, premi Vicent Andrés Estellés), Cartes marcades (1986), La vida en plural (1996), La mar de dins (2003, premi Carles Riba 2002) i Poesia. 1979-2004 (2006). El 1985 obtingué l’englantina d’or dels Jocs Florals de Barcelona pel poema Amb el temps i el 1988 la viola d’or i argent del mateix certamen per Alba i ressaca.

El 2010 aparegué l’antologia Entre nosaltres i, el 2011, Contra la mort. La seva obra poètica intenta reflectir les respostes a les dificultats d’ordre moral i emocional de la vida humana. En prosa, en què combina equilibradament la resposta immediata a la realitat, l’emoció i el pensament, és autor de Diari sense dies. 1998-2003 (2005), de les novel·les L’amor boig (2007, premi Ciutat de Barcelona 2008), La finestra de Vermeer (2016), un dietari fictici d’aquest pintor, i Les guerres del pare (2013) i del recull d’impressions i reflexions Música i pols (2019). També és autor d’obra d’assaig literari en castellà, amb valuoses contribucions en l’estudi d’autors com Gustavo Adolfo Bécquer, Antonio Machado, Jaime Gil de Biedma, del qual ha publicat La poesía de Jaime Gil de Biedma (1986), o Gabriel Ferrater. Alguns d’aquests treballs han estat recollits a Los poemas necesarios (1996) i El sentido figurado (1999). És també autor d’antologies de poesia francesa, de les quals ell mateix n’ha fet la versió al català: Les roses de Ronsard (2009) i Jardí francès. De Villon a Rimbaud (2016). Ha tingut cura de l’edició de l’Obra poètica de Miquel de Palol (1897-1963) (1985). Col·labora també a la premsa diària (La Vanguardia, Avui, Segre, La Mañana, etc.) i en publicacions literàries (Lletra de Canvi, Ínsula, Quimera).


Premis:

1980: Premi Vicent Andrés Estellés

1985: Jocs Florals de Barcelona

1988: Jocs Florals de Barcelona

2002: Premi Carles Riba

2008: Premi Ciutat de Barcelona de narrativa



https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/pere-rovira-i-planas-0,

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Rovira_i_Planas_(escriptor),

https://www.airesdelibertad.com/t37353-pere-rovira-1947-contra-la-mort-contra-la-muerte,


https://digital.march.es/fedora/objects/fjm-foto:9229/datastreams/JPG1200/content,

https://static.squarespace.com/static/52810a07e4b04f95c7221344/52822230e4b07c1462ce7da6/5282223ee4b07c1462cea0d4/1384190255000/3cbac-pere20rovira20-2011.jpg?format=original,

https://www.elnacional.cat/uploads/s1/13/79/86/52/02-pere-rovira-color-4.jpeg,


Record de l'altre món

 Se’ns farà llarg el temps. Jo, a l’altre costat

de la frontera fosca; tu, dintre de la vida;

esperant que la mort ens digui una mentida:

que, al final del futur, tornarem al passat.

 

Em trobaràs per casa, plorant en un racó

perquè no et puc tocar, fantasma del desig

d’estar amb tu, inacabable; et seguirà el trepig

de gos del nostre amor, esguerrat, mort de por,

 

i se t’ajaurà als peus, mirant-te amb els meus ulls,

que ja no et podran veure; tu li faràs carícies

amb la teva mà jove del temps de les delícies

i amb la mà trista i sola que passarà aquests fulls.

 

L’amor et lleparà les ombres de la cara,

tindrà gust de saliva, de carn i flor de sal

la llengua de records del quiet animal,

i jo t’abraçaré amb els meus braços d’ara.

 

Ens adormirem junts al llit de l’enyorança

i a la teva carn viva, impacients, cansats

de ser en mons diferents. Amb dits carbonitzats,

agafaré la mà de la teva esperança…

 

Vindràs com una llum negra i blanca, impossible,

com si fossis la lluna del país dels difunts,

i els meus ossos sabran que tornem a estar junts,

i ja no tindran fred en el seu clot horrible.


 

Imprimeix

Medios

  • iRCG
  • RAB
  • EXTERIOR.CAT

Exposicions (català)