Català 
Castellano 
Anna Monner i Bassas
Índex de l`article
ANNA MONNER I BASSAS (PALMA 1850 - BARCELONA 1914)
Anna Monner va ser una de les actrius més destacables de l'escena catalana del darrer terç del segle XIX. Va sobresortir de manera especial encarregant-se dels papers de genèrica o característica, ja en la maduresa de la seva carrera, després d'haver fet durant anys de segona dama o dama jove i executant repertori bilingüe en castellà i en català. Els crítics de l'època la consideraren hereva de Caterina Mirambell, Carlota de Mena o Paca Soler, les grans dames del primer teatre català de la Renaixença.
Neta, filla i germana d'actors, l’Anna Monner va nàixer a Palma, on els pares, Agustí i Anna, estaven de gira amb l'actor espanyol Manuel Catalina. A més, perpetuant la saga, es va casar amb l'actor Enric Antiga i Bas el 1870 i hi va tenir dos fills, l’Enriqueta i l’Agustí, el qual també va dedicar-se a la interpretació.
Va debutar el 1862 al teatre Tirso de Molina de Barcelona fent un paper infantil en la companyia del seu pare. A partir de llavors, i malgrat que no tenia vocació pel teatre, tal com va afirmar en una entrevista posterior, va seguir sota la tutela paterna fins al 1868 als teatres del passeig de Gràcia (Tirso, Varietats i Espanyol). Després, amb Antiga i Isern va formar una companyia amb què van actuar en diverses poblacions catalanes al llarg dels anys setanta.
Va començar a treballar per a la companyia Tutau-Mena com a segona dama al Teatre Espanyol el 1879. Hi va continuar al llarg dels vuitanta i noranta al Novetats i en les campanyes del Bon Retir, Teatre de Catalunya (Eldorado), Principal de Gràcia, Principal de Barcelona i al Tívoli, fins que la temporada 1888-1889 va passar al Romea substituint Caterina Mirambell. En aquesta etapa és quan més èxits va conrear fent teatre en català, especialment en les estrenes de Guimerà, Rusiñol i Iglésias. Va romandre-hi gairebé ininterrompudament fins al 1903, quan un atac de feridura que li va causar una paràlisi parcial la va retirar de l'escena.
La primera actuació d'Anna Monner el 1862 va deixar el públic admirat. Però ella no estava gens contenta: "Per cada ‘enhorabona' que rebia, m'hauria clavat una bufetada jo mateixa", va explicar més tard. Només tenia dotze anys i una cosa clara: no volia ser actriu.
El seu pare era actor i empresari teatral, i ella havia viscut de molt a prop les vicissituds d'aquest ofici: des que va néixer, va seguir el seu pare allà on el duia la feina —de fet, va néixer a Palma perquè el pare hi estava treballant al Teatre Principal. I va observar la poca consideració social que rebien a tot arreu. En paraules seves, la gent de la faràndula era "mal rebuda i pitjor acomiadada" als pobles on actuaven.
Un paper rere l'altre
La resistència de l'Anna va ser en va. Les seves qualitats, tan grans com la seva desgana. I no va poder evitar que després del debut al Teatre Tirso de Molina de Barcelona li oferissin un paper darrere l'altre. Segurament forçada pel seu pare, els va haver d'acceptar, i de fer de nena va passar a fer de dama jove als disset anys i després d'actriu característica.
El 1879 va entrar a formar part de la companyia Tutau-Mena, una autèntica institució teatral dirigida pel prestigiós director Antoni Tutau, que va portar les obres d'Ibsen a Catalunya, i va ser responsable de les primeres produccions d'Ignasi Iglesias. I al cap de poc li van oferir d'ocupar el lloc de la primera dama de la companyia del Teatre Català. D'entrada s'hi va resistir, perquè considerava que no estava a l'altura de la seva antecessora, que havia mort. I també perquè li feia un cert respecte actuar en català —cosa que ella només havia fet esporàdicament fins llavors. Però un cop més ho va acabar acceptant, i li va semblar que amb el canvi de llengua "era un art nou". Va confessar que li resultava més fàcil del que havia cregut, i que s'emocionava més.
En mans de Pitarra
Anna Monner va treballar al Teatre Principal i també va formar part del quadre d'actors del Romea, que llavors dirigia Frederic Soler Pitarra, on va estrenar obres del mateix Pitarra i d'Àngel Guimerà. El 1903, quan tenia 53 anys, va patir una paràlisi i va abandonar definitivament els escenaris. Però ni tan sols així no es va poder allunyar gaire del teatre, perquè el seu fill Agustí va seguir els passos de la família.
Estrenes
5 març 1866. Cristeta l'estanquera. Joaquim Marinel·lo. Teatre Tirso de Molina. Cia. d'Agustí Monner.
19 març 1866. La perla del Montseny. Just S. Parra. Teatre Tirso de Molina. Cia. d'Agustí Monner.
16 abril 1866. M'ha caigut la loteria! Just S. Parra. Teatre Tirso de Molina. Cia. d'Agustí Monner.
16 abril 1866. L'he perdut, ¡ai!, l'he perdut! Just S. Parra. Teatre Tirso de Molina. Cia. d'Agustí Monner.
15 març 1884. La taverna. [L'assommoir, d'E. Zola]. Adapt. d'E. Vidal i Valenciano i R. Arús i Arderiu. Teatre del Tívoli. Cia. Tutau-Mena.
16 desembre 1885. El combat de Trafalgar. Pere A. Torres. Teatre Novetats. Cia. Tutau-Mena.
17 febrer 1886. Mal pare! Josep Roca i Roca. Teatre Novetats. Cia. Tutau-Mena.
Gener 1889. El Sant Cristo gros. Eduard Aulés. Teatre Romea. Teatre Català.
10 desembre 1889. El padrí. Joaquim Riera i Bertran. Teatre Romea. Teatre Català.
5 febrer 1891. La rondalla de l'infern. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.
12 octubre 1891. L'agulla. Francesc Pelai Briz. Teatre Romea. [estrena pòstuma].
21 febrer 1893. La dama de Reus. Manuel Rocamora. Cia. de Teodor Bonaplata.
27 febrer 1893. Sense sogre. Eduard Aulés. Teatre Romea.
3 març 1892. Hidromel. Ernest Soler de las Casas. Teatre Romea.
14 abril 1893. Or. Frederic Soler i Simó Alsina. Teatre Romea.
24 abril 1896. La festa del blat. Àngel Guimerà. Teatre Romea.
1 maig 1896. El gec d'en Migranya. Teodor Baró. Teatre Romea.
11 gener 1897. Faixa o caixa. Pere Reig Fiol. Teatre Romea.
16 novembre 1897. El senyor Batlle. Teodor Baró. Teatre Principal. Cia. Tutau-Mena.
9 març 1898. Lluny dels ulls, a prop del cor. Modest Urgell. Teatre Principal. Cia. Tutau-Mena.
4 octubre 1898. Mossèn Janot. Àngel Guimerà. Teatre Romea.
22 desembre 1898. La mel. Manel Rovira i Serra. Teatre Romea. Cia. Tutau-Mena.
31 gener 1899. La farsa. Àngel Guimerà. Teatre Romea.
17 novembre 1899. La resclosa. Ignasi Iglésias. Teatre Romea.
8 gener 1900. Lo comte l'Arnau. Frederic Soler. Teatre Romea [estrena pòstuma].
25 gener 1901. Gent de vidre. Manel Rovira i Serra. Teatre Romea.
14 octubre 1901. Llibertat! Santiago Rusiñol. Teatre Romea.
26 novembre 1901. El sí de les noies. Fernández de Moratín [Adapt. d'Albert Llanas]. Teatre Romea.
20 gener 1902. El cor del poble. Ignasi Iglésias. Teatre Romea.
29 abril 1902. Els jocs florals de Canprosa. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.
24 octubre 1902. El malalt crònic. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.
6 febrer 1903. Els vells. Ignasi Iglésias. Teatre Romea.
6 abril 1903. Flor tardana. Ignasi Iglésias. Teatre Romea.
14 abril 1903. La reina del cor. Ignasi Iglésias. Teatre Romea.
17 abril 1903. L'hèroe. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.
11 maig 1903. El pati blau. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.
18 abril 1904. Via crucis. Ignasi Iglésias. Teatre Romea.
https://www.sapiens.cat/temes/dones/annamonnerlactriuquenohovoliaser_14179_102.html
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0043442.xml,
https://web.archive.org/web/20150402110134/
