Montserrat Tresserras i Dou - Sinopsi
Índex de l`article
Olot no té mar però a Montserrat Tresserras no li va fer por conquistar-ho. Més tard, també es va atrevir a travessar el canal de la Mànega en els dos sentits, primer d'Anglaterra a França al costat de l'asturià José Vitos en 1958, i després de França a Anglaterra en 1961. Nascuda en 1930, va aprendre a nedar en el Fluviá, un riu pròxim al seu Olot natal.
Tresserras, coneguda com la sirena d'Olot, va morir en 2018 als 88 anys, però abans va aconseguir passar a la història de l'esport espanyol i fins i tot entrar en el International Marathon Swimming Hall of Fame en 1970. Uns altres de les seves fites són creuar nadant entre Mallorca i Menorca en 1961, i també va intentar obrir-se pas per les aigües obertes entre la Península ibèrica i l'illa d'Eivissa en 1965, encara que sense èxit. Es va veure obligada a abandonar la prova després de 55 hores d'esforç, i aquesta gesta no es veuria completada fins a mig segle després pel nedador David Meca, a qui Tresserras va acompanyar en les seves travessies.
I és que la nedadora catalana va ajudar a controlar els intents de nombrosos nedadors que volguessin imitar-la. Cada estiu tornava a la ciutat anglesa de Dover per a assessorar-los, la qual cosa li va valer convertir-se en vicepresidenta de la Channel Swimming Association, que dona validesa a les travessies en el canal, en el 2000. Coneguda afectuosament com 'Monty', va ser la padrina de nedadors espanyols de llarga distància.
Documentar la gesta
A més de ser una pionera en la seva disciplina, Tresserras no va dubtar a documentar el seu coneixement i experiència en 'Nedant l'estret, els seus órigenes i la seva història'', en el qual recordava una de les travessies que va marcar la seva vida. La Conselleria d'Esports de la Comunitat de Madrid, ciutat en la qual la nedadora va residir, va editar el llibre en el qual explica la seva gesta a l'octubre de 2007, però molts anys abans, en 1959, la campiona també va protagonitzar 'Montserrat Tresserras, la vencedora del canal', escrit per Amadeo Castells.
Premis
Va guanyar nombrosos premis, medalles i condecoracions, entre ells:
Cruz de plata de l'Orde del Mèrit Civil Reial orde del Mèrit Esportiu (2011)
Medalles i Fulles d'Or i Plata de la Província i Ajuntament de Girona i la Ciutat de Figueres
Primera Medalla d'Or al Mèrit Esportiu de la seva ciutat natal d'Olot
Medalles de Plata i Bronze de la US d'Educació i Descans
Medalla de Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya
Premi FIRA Gran 2000 (Generalitat)
Challenge Picornell en Or de la Federació Espanyola de Natació
Medalla d'Or de Capdepera (Mallorca)
Trofeu a la Gesta més destacada de l'Any 1963 (l'Uruguai)
Medalla d'Or de Radi Barcelona
Medalla d'Or del Club Gimnàstica i Esgrima
Medalla d'Or al Mèrit Esportiu en 1a Classe (RCN Vigo)
Medalla al Mèrit Filatèlic (S. Martín de Provesals - Barcelona)
The Audrey Scott Commemorative Award per la seva gran contribució a la Natació del Canal (2004)