Català 
Castellano 
Ascensión Chirivella i Marín - Sinopsi
Índex de l`article
En aquest mateix any entra a formar part del Col·legi d'Advocats de València amb la intenció d'exercir la professió com ho feien els seus companys de promoció, sent acceptada la seva sol·licitud a diferència del que ocorria a altres dones que intentaven col·legiar-se en països com França, Bèlgica o Itàlia.
Una vegada admesa al Col·legi d'Advocats de València, Ascensión Xirivella s'incorpora al despatx del seu pare Manuel, dedicat al procuradoratge dels tribunals, amb el qual col·labora durant diversos anys, dedicada preferentment als temes de Dret Civil. La situació professional en qualitat d'exercent, la va mantenir Ascensión Xirivella des del seu ingrés en el Col·legi, fins a l'any de 1927, en què passa a la situació de no exercent, que perdura fins a 1938.
Es va especialitzar en Dret Civil i va dur a terme una activa participació en reunions per a reivindicar els drets de les dones, sent una gran oradora que defensava eloqüentment els beneficis que per a la dona suposava la II República, en la qual la dona adquiria drets: dret a vot, dret a accedir a càrrecs polítics, dret al divorci, contemplant-se el pagament de pensions per manutenció dels fills als homes divorciats, o el fet que a les dones per ser mares no se'ls discriminés en la pàtria potestat dels fills, ni en cas de ser vídues i tornar-se a casar, a diferència del contemplat en el Codi Civil de 1889. Es va casar amb l'advocat Álvaro Pascual Leone, natural de Vinaròs, advocat i diputat pel Partit Radical de Fernando Gasset; fruit d'aquesta unió va néixer la seva única filla, Blanca Pascual-Leone Xirivella. Gran defensora de la II República, després de la contesa civil espanyola no va tenir més remei que exiliar-se a Mèxic juntament amb la seva família, residint en aquest país fins a la seva mort, arribant a Veracruz l'1 de juliol de 1939. La família Pascual-Xirivella, arriba a Veracruz a 1 de juny de 1939, des d'on es va traslladar Álvaro Pascual immediatament al Districte Federal a buscar treball, trobant-lo com a venedor de llibres d'una editorial de Dret. Mentrestant, Ascensión i filla, romanien a Veracruz per un temps, fins al seu trasllat a la capital de Mèxic.
Des de llavors, amb una economia molt precària, van sobreviure fins que, en 1947, Álvaro Pascual va començar a treballar com a assessor jurídic en l'Institut Mexicà del Segur Social, estant encarregat de la Mesa d'Empares. Mor en 1953.
Nostra biografiada, no va tenir cap activitat professional a Mèxic, ni tan sols va registrar el seu títol acadèmic per a exercir. Ascensión Xirivella morirà a Mèxic el 9 d'abril de 1980.
Durant el temps del seu exili, el matrimoni d'Ascensión i Álvaro van ser col·laboradors de la Junta de Cultura Espanyola, que aglutinava a molts intel·lectuals exiliats a conseqüència del triomf del bàndol Nacional en la guerra del 36
