Català 
Castellano 
Joan Margarit i Consarnau - Sinopsi
Índex de l`article
Poeta, arquitecte, i catedràtic jubilat de Càlcul d'Estructures de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona. Arquitecte de professió, és un dels poetes en llengua catalana més llegits, amb una trentena de llibres publicats des de finals de la dècada de 1970. Joan Margarit va estudiar batxillerat en l'Institut Ausiàs March i en aquells dies comença a escriure. En 1954 la seva família es va traslladar a les Illes Canàries i, des de 1956, Margarit va passar els cursos acadèmics a Barcelona per a estudiar arquitectura en el Col·legi Major Sant Jordi, on residiria fins a 1961. Els seus inicis literaris, sempre emmarcats en el camp de la poesia, els trobem en obres en castellà com Cantos per a la coral d'un home sol (1963), Domèstic vaig néixer (1965) o Predicció per a un bàrbar (1979). Amb L'ombra de l'altre mar i Vell malentès (Premi de la Crítica), que apareixen en 1981, comença a publicar la seva obra poètica en català. Amb la seva obra Cants d'Hekatonim de Tifundis obté, l'any 1982, el Premi Miquel de Palol i de la mateixa època són les obres Raquel o La fosca melangia de Robinson Crusoe i L'illa del tresor (Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona, 1985). Gràcies a Mar d'hivern aconsegueix el Premi Carles Riba (1985) i amb La dona del navegant el Premi Serra d'Or (1982). Els primers freds. Poesia 1975-1995 (2004) representa la primera selecció poètica essencial i va ser realitzada pel mateix autor. En 2002 va publicar Joana, una reflexió del poeta a partir de la mort de la seva filla. Publicat simultàniament en català per Proa i en edició bilingüe per Hiperión, deguda al mateix autor, el poemari és una triava amorosa realista i meditativa. En l'àmbit de la literatura catalana li han estat concedits entre altres el Premi Carles Riba de 1985 i el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya en 2008. En 2015 li va ser concedit el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, en reconeixement a la seva trajectòria i a la difusió que ha tingut la seva obra. A més, se li va atorgar, en 2008, el Premi Nacional de Poesia. Un altre dels seus reconeixements, aquesta vegada a Mèxic, va ser el Premi Víctor Sandoval Poetes del Món Llatí (a l'obra completa), que va compartir amb el poeta mexicà José Emilio Pacheco, i, en 2017, a Xile, el Premi Iberoamericà de Poesia Pablo Neruda.
El poeta viu més llegit de la literatura catalana va celebrar en 2018 el seu 80 aniversari amb una nova edició de l'antologia Tots els poemes (1975-2015), una autobiografia poètica que reuneix des de Restes d'aquell naufragi fins a Estimar és on. En 2019, el jurat del 28è Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana, li concedeix el guardó. La fallada del premi, que convoquen Patrimoni Nacional i la Universitat de Salamanca, defineix al poeta català com “el gran artífex de la poesia com a instrument moral”.
L'obra poètica de Joan Margarit ocupa un lloc eminent, sens dubte, en el panorama de la poesia catalana contemporània. La major part de la seva obra ha estat traduïda al castellà per ell mateix. També té obra traduïda a l'alemany, el basc, l'hebreu, l'anglès, el portuguès i el rus.
Al novembre de 2019, Joan Margarit va dipositar en el número 1019 de la caixa de les lletres, un llegat format per cinc títols, alguns dels quals ja no es comercialitzen. En concret, va deixar els següents llibres: Domèstic vaig néixer, Cantos per a la coral d'un home jove, Predicació per a un bàrbar, L’ordre del temps i Crònica.
Joan Margarit és guardonat amb el Premi de Literatura en Llengua Castellana "Miguel de Cervantes" corresponent a 2019.
L'autor català mor el 16 de febrer de 2021, deixant un llibre en preparació Animal de bosc, compost de poemes escrits durant el confinament.
