Bella d'Amichi
BELLA D'AMICHI (REGNE DE NÀPOLS 1245 - BARCELONA 1282)
Va ser una nodrissa i dama de companyia de la reina Constança II de Sicília, dona de Ricardo de Llúria i mare de l'almirall Roger de Llúria, a qui va promoure dins de la cort aragonesa. Dona sàvia, educadora i amiga fidel de la reina Constança.
Bella de Amichi, pertanyent a la petita noblesa calabresa, va ser la nodrissa i dona de confiança de la reina Constança II de Sicília. Va cuidar de Constança, filla del rei Manfredo de Sicília i de Beatriz de Savoia, des del dia del seu naixement. Bella va arribar a Catalunya procedent de la cort napolitana, amb la llavors princesa Constança i amb el seu fill Roger, dos anys més jove que Constança II de Sicília. El paper que va desenvolupar Bella d'Amichi com a dama de companyia va ser molt més allà del que es considerava normal llavors, a causa de l'orfandat materna de la princesa.
Bella no solament servia a Constança, sinó que la volia i la va educar com si fos la seva pròpia filla. El llinatge de reina en l'Edat mitjana comportava, sovint, casar-se per raons d'estat, separar-se de la família i abandonar el país natal, i viure sempre vigilada. No obstant això, en aquest cas, Constança de Sicília va tenir la gran sort de tenir-la a ella, una persona de confiança que la va ajudar i la va voler com una mare. En 1262, quan la princesa de Sicília tenia només 13 anys, es va casar amb el futur Pere III d'Aragó. Manfred de Sicília, pare de Constança, es va encarregar de tramitar les noces i Bella va ser l'encarregada d'organitzar i gestionar l'entorn de la jove reina, assignant-li quatre serves i una mula. Se sap que va moure cel i terra per a ajudar-la a quedar-se embarassada, buscant ajuda mèdica i divina. Anys més tard, Bella va viure el naixement dels fills de Constança -Alfonso, Jaime, Isabel, Federico, Violant i Pedro-, van sofrir juntes les absències dels marits i van estar juntes quan el rei va nomenar almirall al seu fill Roger de Lauria. Bella va seguir al costat de la reina durant anys i va navegar amb ella fins a Sicília. Així doncs, cal destacar aquest vincle maternal que mantenien reina i nodrissa, així com la proximitat i cordialitat entre elles durant tota la vida de la reina. El mateix Pere III d'Aragó, quan va nomenar almirall a Roger de Lauria, va recordar els bons serveis de la seva mare, dient-li: "Roger, donya Bella, la vostra mare, ha ben servit a la nostra reina i esposa, i vós heu crescut amb ens".
La personalitat i la fidelitat de Bella també va ser lloada per Ramón Muntaner, en la seva crònica, quan ens parla de la mare de Roger de Lauria com una dona sàvia i fidel nodrissa de la reina: "Donya Bella que va criar a aquesta reina donya Constança, i que amb ella va venir a Catalunya, era molt sàvia i bona dona i no va abandonar mentre va viure a la reina". No se sap quan va morir Bella d'Amichi, però ha quedat per a la història la seva relació amb Constança, i la tendresa que tenia per al seu fill Roger, així com les paraules de Ramón Muntaner en la seva crònica, on la va descriure com una "sàvia i bona dona".
https://twitter.com/icdones/status/433209027271487489/photo/1,
https://oblidades.wordpress.com/2018/10/10/bella-damichi-segle-xiii/,
https://es.wikipedia.org/wiki/Bella_de_Amichi,
