Duoda
DUODA ( 800 - 845)
Va ser una escriptora i dama d'estirp noble carolíngia del segle IX, autora de Manual per al meu fill. Dona de Bernardo de Septimània, comtessa de Barcelona i Girona i duquessa de Septimània, amb qui va tenir una filla: Regelindis, i dos fills: Guillem de Septimània i Bernardo.
Nascuda en una família de l'alta noblesa a principis del segle IX (c.810), era filla de Sancho I López, duc de Gascunya (775-816), i de Ailona Aznárez d'Aragó (filla d'Aznar I Galíndez, comte d'Aragó). El 24/29 de juny de 824 es va casar amb Bernardo de Septimània, duc de Septimània i cosí de Carlemany en el Palau d'Aquisgrà. El fill de tots dos, Guillem de Septimània, va néixer el 29 novembre del 826. Poc després —exactament quan i per què no se sap— Bernardo va enviar a la seva dona a Uzes, en el sud-oest de França, on sembla haver passat la resta de la seva vida, separada del seu marit. Va aprendre a viure sola, a governar els camps, a demanar préstecs a cristians i jueus per a armar al seu marit. El 22 de març de 841 va néixer Bernardo, el pare se'l va emportar a la Cort a tot córrer, sense batejar. Es tractava de la cort del rei Carles el Calb, on va quedar el nen com a prova de la lleialtat de Bernardo cap al rei. L'any 841, quinze anys després de Guillermo, va néixer el segon fill de Dhuoda i Bernardo, que va ser enviat pel seu pare a un monestir d'Aquitània quan encara no havia rebut el baptisme. Dhuoda, sola al seu castell, li va escriure un manual d'educació al seu primogènit, el Manual per al meu fill, entre l'any 841 o 842 i el 843, primer tractat pedagògic de l'Edat mitjana.
Aquest tractat, avui de gran importància històrica més que literària, va ser una manera d'intentar mantenir el vincle amb el fill arrabassat. Constitueix un veritable tractat de teologia moral per a seglars, i és important per ser la primera obra d'aquest gènere escrita per una dona. En el tractat li explica els seus ideals religiosos i mundans, "... es tracta d'un notable retrat d'una dama digna i culta, colpejada, però no abatuda per les dificultats de la vida". El manual exposa molt clarament el doble sistema de valors que Dhuoda desitjava presentar al seu fill: el servei a Déu, d'una banda, però també l'adequada defensa de l'ideal d'una existència noble en aquesta vida. Dhuoda insisteix que ha d'actuar noblement, respectant els rangs i fent obsequi, però mostrant també cortesia amb tots, no sols amb els seus iguals. Dhuoda està convençuda que aquesta conducta, quan es combina amb la devoció cristiana, li portarà tant felicitat terrenal com la salvació eterna. Volia continuar educant-ho encara que fora a distància, però sobretot necessitava mantenir el fil d'amor entre mare i fill, que ell la trobés entre les pàgines cada vegada que necessités el seu consell. I per això va escriure el llibre amb un estil molt personal: parlés del qual parlés, era Duoda, la mare, la que reflectien aquelles paraules. Una dona forta i adolorida que no es va resignar a desaparèixer de la vida dels seus fills encara que no els va tornar a veure més.
El seu llibre és un notable retrat de la pròpia Dhuoda amb tot el seu anhel humà d'una vida normal amb els seus fills, però amb una autèntica devoció religiosa i la dignitat i l'autocontrol que es podia esperar d'una dona de la seva nissaga. Es manca de dades sobre Dhuoda després que acabés el seu llibre en 843 si bé es dona per cert que no va viure molt mes temps. Ella mateixa manifesta que es troba feble i arriba a redactar el seu propi epitafi. És molt probable que desconegués que, després del tractat de Verdún signat en aquest mateix any, Carles el Calb va emprendre una campanya definitiva contra Bernardo i Pipí II que va acabar amb Bernardo acusat d'alta traïció i executat a Tolosa. Guillermo havia estat capturat en el 847 pels normands. Després de recuperar la seva llibertat havia estat nomenat per Pipí com a comte de Barcelona. Unit precisament a la revolta de la noblesa a favor d'aquest, havia entrat a Barcelona amb soldats àrabs i assetjat Girona. El suport a Pipí II i les seves aliances amb Abderramán contra Carles el Calb, van provocar que, una vegada derrotat, fos executat a Barcelona en el 850 a l'edat de 24 anys. És possible, encara que no se sap certament, que Guillermo rebés el manual escrit per la seva mare, la qual cosa si es manté és que va influir de manera evident en el seu germà petit, Bernardo, i el fill d'aquest, Guillem d'Aquitània, fundador de Cluny. L'obra de Dhuoda és excepcional en el seu temps i la seva influència històrica inqüestionable. El llibre original no es conserva però va anar copiat per la qual cosa és conegut a través d'un manuscrit de la Biblioteca Nacional de França, a París , i d'alguns fragments d'un manuscrit de l'època carolíngia trobat a la biblioteca de Nîmes, així com d'una còpia del segle XIV conservat a la Biblioteca Nacional de Catalunya. Duoda és el títol d'una revista d'estudis històrics sobre la dona i el nom del Centre de Recerca sobre la Dona de la Universitat de Barcelona. En la zona de la Septimània, entorn a Uzés i Nîmes, existeixen un bon nombre de centres educatius amb el seu nom. Dhuoda reivindicat ara és una miqueta mes coneguda per aquests lares.
https://es.wikipedia.org/wiki/Dhuoda#/media/Archivo:Carrer_de_Duoda_(Barcelona).jpg,
.jpg){kind=link}
http://mensajeradelahistoria.blogspot.com/2019/03/duoda-la-condesa-de-barcelona-cartas-de.html,
http://ermitiella.blogspot.com/2020/01/duhoda-de-septimania-y-su-liber.html,
http://www.heroinas.net/2014/03/dhuoda-madre-escritora.html,
https://www.sapiens.cat/temes/dones/duoda-una-mare-forta-en-la-distancia_17852_102.html,
https://es.wikipedia.org/wiki/Dhuoda, http://ermitiella.blogspot.com/2020/01/duhoda-de-septimania-y-su-liber.html,
