Creu Casas i Sicart

Escrit per Nieves Tuset. Publicat a sèrie 2022

CREU CASAS I SICART (BARCELONA 1913 - BARCELONA 2007) 

Va ser una farmacèutica, professora, i brióloga, la més important del segle XX. Va ser una botànica especialista en les "plantes inferiors", és a dir, les molses i les hepàtiques. El seu pare va ser un expert jardiner del qual va heretar l'estima per la naturalesa i l'afició per la Botànica. Va cursar la carrera de Farmàcia gràcies a un conegut mecenes i empresari, Rafael Patxot, que es va exiliar a Suïssa durant la Guerra Civil espanyola.


Va iniciar la carrera de Farmàcia en 1931 en la Universitat de Barcelona, on va tenir com a professor a l'eminent botànic Pius Font i Quer, que va afermar la seva afició pel món de les plantes. Va finalitzar els estudis en 1936, encara que tres anys més tard va haver de revalidar el títol que el règim franquista va anul·lar. A partir de 1937 va exercir de farmacèutica i després de la guerra va regentar la farmàcia de la Cinquena de Salut l'Aliança, encara que sense perdre el contacte amb els botànics ni amb les plantes.

La seva dedicació a la briologia va començar molt aviat, sota l'empara del professor P. Seró. En 1947 passaria a treballar en el laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de Barcelona de la qual era catedràtic Taurí Marià Llosa Espanya. En 1949 va obtenir la plaça de "Adjunta interina" de Fanerogamia en la mateixa facultat. En 1951 Casas va defensar la seva tesi doctoral dedicada als briòfits del Montseny.

En 1967 és nomenada professora de Fitogeografia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. En 1971 obté la càtedra de Botànica en la Universitat Autònoma de Barcelona. Després de la seva jubilació va ser nomenada professora emèrita en 1983, moment a partir del qual es va dedicar amb major passió a l'estudi dels briòfits, de tal manera que en 1989 va constituir la Societat Espanyola de Briologia, de la qual va ser primera presidenta.

La seva contribució a la briologia es resumeix en 216 treballs publicats, especialment en els camps de la taxonomia i la florística. Va explorar amb una certa assiduïtat el Montseny, el massís de Garraf, el Pirineu, les Illes Balears, Monegros i diverses zones peninsulars com Sierra Nevada, el Sistema Ibèric, el Sistema Central, diversos massissos portuguesos, etc. Com a colofó a la seva carrera, va plasmar els seus coneixements en dues obres de síntesis, la Flora dels Briòfits dels Països Catalans (vol. I, 2001; vol. II, 2004)1​ i el Handbook of mosses of the Iberian Peninsula and the Balearic Islands (2006)

Obres

“El desenvolupament de la briologia als Països Catalans”, en Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, L (1985), págs. 91-96; “Briòfits”, en X. Llimona (ed.), Plantis Inferiors. Història Natural dels Països Catalans, vol. IV, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1985, págs. 354-356; amb C. Sérgio, C. Brugués i R. M. Cros, Llista Vermelha dos Briòfits dona Península Ibèrica. Institut dona Conservação dona Natureza, Museu, Lisboa, Laboratório e Jardim Botânico i Universidade de Lisboa, 1994 (www.uab.es/lab-briologia/); amb M. Bruguës i R. M. Cros, “Flora Briofítica Ibèrica. Referències Bibliogràfiques”, en Treballs de l’Institut Botànic de Barcelona, 17 (2000), págs. 1-58; amb M. Bruguës i R. M. Cros, Flora dels Briòfits dels Països Catalans, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2001 i 2004, 2 vols.



https://dbe.rah.es/biografias/37532/creu-casas-sicart,

https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000283/00000061.pdf,

https://mujeresconciencia.com/2017/04/26/creu-casas-i-siscart-farmaceutica/,

https://m.facebook.com/365mujeresilustradas/photos/el-26-de-abril-de/2079808748932765/,

https://pagines.uab.cat/briologia/content/publicacions, https://www.redalyc.org/pdf/556/55664215.pdf,

https://www.librerialorca.com/es/libro/flora-dels-briofits-dels-paisos-catalans_AFV0010153,


https://es.wikipedia.org/wiki/Creu_Casas_Sicart,

https://dbe.rah.es/biografias/37532/creu-casas-sicart,


Imprimeix