Isabel Roser
ISABEL FERRER DE ROSER (BARCELONA - BARCELONA 1554)
Isabel de Roser, la jesuitesa Filla d'una família adinerada de Barcelona, va tenir una relació intensa amb Ignasi de Loyola, fundador de la Companyia de Jesús, de la qual va formar part durant uns mesos.
Isabel Ferrer, que va adoptar el cognom Roser en casar-se, pertanyia a una família de comerciants barcelonins de gran patrimoni. El seu pare va ser un ciutadà honrat. Isabel es va casar amb el comerciant Pere Joan Roser, també de gran poder econòmic. Va conèixer a Ignasi de Loyola cap a 1522 o 1523 a l'església de Santa María de la Mar de Barcelona. En aquesta ciutat es va formar un grup pro erasmista que al mateix temps va ser simpatitzant d'Ignasi de Loyola, un Ignacio amb diversos problemes en la seva estada a Manresa.
El que seria fundador de la Companyia de Jesús va gaudir a Barcelona del suport de l'arquebisbe Pere Folch de Cardona, de l'humanista Miquel Mai, de la família Puyol-Pasqual. Isabel Roser va ser la gran protectora d'Ignacio en aquest context. Va propiciar la seva formació en aquest nucli humanista de signe erasmista, defensor de la religiositat interior. L'aprofitament intel·lectual d'Ignacio és més que dubtós. Acabaria anant-se a Alcalá en 1526 i des d'aquí a París en una espècie de constant fugida cap endavant de si mateix, potser aclaparat pels debats intel·lectuals en aquell temps en el qual, sens dubte, la revolució religiosa li hi havia arribat tard i poc preparat per a assumir-la. Per als seus mecenes barcelonins, ell era un estrany homo novus que presumptament podria portar a la pràctica els somnis il·luminats i il·luministes dels cercles intel·lectuals del moment. Malgrat que la vida d'Ignacio va donar un gir notable en les seves estades d'Alcalá i París, no va deixar de mantenir relació amb algunes persones que ho van secundar a Barcelona, especialment Inés Puyol i Isabel Roser. Aquesta última li enviava diners i, segons mostra la correspondència amb el futur jesuïta, va haver de suportar enraonies respecte a la seva moralitat.
El marit d'Isabel es va quedar cec i moriria en 1541. Ignacio li escrivia a ella en 1533: "Més raó tenim de queixar-nos de la nostra mateixa sensualitat i carn i a no estar nosaltres tan esmorteïts, ni tan morts en les coses mundanes, com deuríem, que no dels que ens afronten". La capacitat de seducció d'Ignacio amb les dones és un fet inqüestionable que cal atribuir al carisma singular del personatge. La relació epistolar amb Isabel Roser aconsegueix elevats graus d'intimitat, sorprenents en una dona casada que, a més, no veia directament al seu corresponsal des de 1528. En 1540 Ignacio va fundar la Companyia. Un any després, Isabel Roser es va quedar vídua. Ella, a través del testament del seu marit va quedar amb un enorme patrimoni. A l'abril de 1543, Isabel Roser marxava conjuntament amb altres dues dones (Isabel Llosa i Francisca Cruilles) a Roma. No havia volgut vincular-se a les Jerònimes, tal com se li havia suggerit. Només volia ser jesuïta.
Una vegada a Roma, Isabel va continuar aportant enormes donacions econòmiques a la incipient Companyia de Jesús al mateix temps que es dedicava a labors assistencials amb dones de mala vida (llavors hi havia més de 6.000 prostitutes a Roma). Ignacio va reconèixer en 1533 a Isabel que "us dec més que a quantes persones en aquesta vida conec". Isabel va buscar el suport de Paulo III i dels seus amics en la cúria de Roma, com Joan Cordelles, per a ser acceptada en la Companyia amb els vots de pobresa, castedat i obediència, la qual cosa Ignacio va admetre sense entusiasme. El 25 de desembre de 1545, va professar com jesuitesa al costat de Francisca Cruilles i Lucrecia Bradine (aquesta coneguda com la beata Caputxina). El rebuig dels jesuïtes a l'admissió de les dones va ser notable, la qual cosa reflecteixen el portuguès Bartolomé Ferrón o el mallorquí Gerónimo Nadal que eren reticents al "fervor de les flaques mugeres" perquè "causaven moltes molèsties". L'arribada dels nebots d'Isabel a Roma va acabar de complicar la situació. Contra Isabel es va posicionar radicalment Leonor Ossorio, l'esposa de l'ambaixador Joan de Vega. El 30 de setembre de 1546 van tenir una trobada enormement conflictiva Ignacio i Isabel a casa de Leonor Ossorio. L'endemà, Ignacio literalment va tirar a Isabel de la Companyia, tan sols uns mesos després de la seva adscripció. La masculinización quedava institucionalitzada.
Roser va abandonar la seva residència de Santa Marta, es va allotjar a casa d'un mercader amic i va marxar de Roma al maig de 1547. Se'l va obligar a declarar davant notari que "mai ha donat diners ni roba als pares de la companyia per subordinació a ells, i si alguna cosa ha donat ha estat per amor de Déu i de la meva lliure voluntat". Isabel va escriure cartes a Ignacio en termes d'extrema humilitat i demanant perdó. Al gener de 1549 va entrar en el convent de Santa María de Jerusalem a Barcelona. Ignacio mai va contestar a les seves cartes, malgrat que ella li va continuar considerant la seva guia espiritual. Isabel va morir el 8 d'agost 1554.
https://www.sapiens.cat/temes/dones/isabel-roser-la-dona-que-va-ser-jesuita_13408_102.html,
https://catholicsensibility.wordpress.com/2014/06/29/two-weeks-of-worthy-women-isabel-roser/,
https://www.euskonews.eus/0720zbk/gaia72003es.html,
https://ec.aciprensa.com/wiki/Compa%C3%B1%C3%ADa_de_Jes%C3%BAs_--_Fundaci%C3%B3n_y_Constituciones,
