María de Cervelló

Escrit per Nieves Tuset. Publicat a sèrie 2021

MARIA DE CERVELLO (BARCELONA 1230 - BARCELONA 1290)

La Mare de Déu de la Mercè i santa Eulàlia són copatrones de Barcelona. Molta menys gent sap que la ciutat també està protegida per santa Madrona, i encara són menys els que coneixen el paper de santa Maria de Cervelló. Diu la història que aquesta última era una noia de família benestant, nascuda el 1230 al carrer de Montcada (al Palau dels Cervelló, més endavant també anomenat dels Giudice), que des de petita va demostrar una gran vocació religiosa.

Maria va néixer al Palau dels Cervelló (actual Palau Cervelló-Giudice, al carrer de Montcada, seu de l’actual Galeria Maeght) l'1 de desembre de 1230. Va ser batejada a l'església de Santa Maria del Mar. Va rebre direcció espiritual de fra Bernat de Corbera, primer sacerdot de la llavors fundada Orde de la Mercè.

Voluntat de ferro
El seu confessor, el prior del convent de la Mercè, va guiar els passos de la Maria, i a divuit anys va professar i va començar una vida de pregària i d'actuacions pietoses seguint la filosofia de l'orde mercedari, que havia fundat sant Pere Nolasc feia pocs anys.

Durant una temporada, la Maria va seguir vivint a la casa familiar, encara que en rebutjava l'opulència: vivia pobrament en un entorn de luxe. Quan va morir el seu pare va convèncer la mare de vendre els títols i gairebé tot el patrimoni familiar i donar els diners als mercedaris per a la redempció dels captius cristians dels sarraïns, que era la missió de l'orde. De fet, el nom complet de l'organització era Orde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius. Era una dona amb empenta i carisma, i el 1265 va aconseguir el permís per fundar la branca femenina dels mercedaris. Els seus objectius eren els mateixos que els dels seus companys masculins, encara que elles no prenien el "quart vot", que era el que obligava els frares a intercanviar-se personalment pels presos si era necessari per aconseguir que els alliberessin.

Una mà amiga
No va caldre fer aquest gest heroic perquè la Maria es convertís en una persona estimada i venerada a Barcelona. Atenia els malalts de l'hospital i els captius alliberats, i ja de més gran, es deia que també ajudava els mariners i pescadors de maneres més heterodoxes: caminant sobre les aigües per salvar-los quan hi havia tempesta. Aquests miracles i la devoció de la gent van portar l'Església a canonitzar-la el 1692. Se la representa amb un vaixell a la mà i també se la coneix com a Maria dels Socors.

Va morir al convent del carrer Ample el 19 de setembre de 1290, causant commoció a la ciutat, que ja llavors la considerava poc menys que santa.