Aurora Bertrana i Salazar

Escrit per Nieves Tuset. Publicat a sèrie 2022

AURORA BERTRANA I SALAZAR (GIRONA 1892 - BERGA 1974)

Va ser una escriptora en llengua catalana. Considerada una dona avançada al seu temps pels seus relats de països exòtics, en la seva joventut també es va dedicar a la música participant en diversos grups de jazz formats només per dones. Activista política i feminista, es va exiliar en 1936 i va tornar a Espanya en 1949. En 1970 es va emportar al cinema la seva novel·la Vent de grop amb el títol La llarga agonia dels peixos fora de l'aigua, protagonitzada pel cantant Joan Manuel Serrat.


Aurora Bertrana va viure la infància a la seva ciutat natal, Girona. Des de nena es va sentir atreta per l'escriptura i als sis anys va escriure el seu primer poema. Des de llavors la literatura es va convertir en la seva passió personal1​ però el seu pare, l'escriptor Prudenci Bertrana, veia amb reticència aquestes inclinacions i la va encaminar a estudiar música, amb el millor professor de chelo de la província: Tomás Sobrequés.

Sota la protecció de l'escriptora i lluitadora feminista Carmen Karr va viatjar primer a Barcelona —Karr la va acollir a la seva casa— i posteriorment a Suïssa. A Barcelona va completar els seus estudis de violoncel a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i per a fer front a les dificultats familiars va començar a tocar de matinada en locals de la Diagonal en un tercet de senyoretes a més de fer classes de música i lectura catalana en l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona.

En 1923 es va instal·lar a Ginebra per a perfeccionar els seus estudis en l'Institut Dalcroze però no va encaixar en els mètodes classistes i autoritaris de l'institut. Sentir-se incompresa i les dificultats econòmiques van sumar perquè abandonés els estudis de música. Va aconseguir un èxit important, no obstant això, amb la creació de l'orquestra ‘Jazz Women’, la primera jazz band formada íntegrament per dones a Europa.

En 1924 va publicar els seus primers textos en La Veu de Catalunya. Les experiències de Suïssa van marcar a Bertrana convertint-la en una dona cosmopolita allunyada de les coordenades de la burgesia catalana.

A Ginebra va conèixer a Denys Choffat en una entrevista de ràdio, al qual es refereix en les seves memòries com a Monsieur Choffat, un enginyer industrial de bona família que tenia un negoci d'aparells de ràdio. Es van casar el 30 de maig de 1925. Va optar pel matrimoni i per abandonar la vida de "jazzbandista", va explicar la mateixa Aurora, en memòria dels seus avantpassats per a fer "la vida que el sentit comú aconsellava" i dedicar-se per fi a la literatura.

No obstant això els negocis no van funcionar i els jovençans no van rebre el suport familiar atès que els pares de Denys no van aprovar les noces. Aurora va contagiar al seu marit la passió dels viatges i van aconseguir trobar un treball per a ell de muntatge d'una central elèctrica a la Polinèsia francesa, en Papeete, on es van instal·lar durant tres anys.

Països exòtics

Durant l'estada van aprofitar l'ocasió per a visitar diversos llocs d'Oceania. En el viatge d'anada van visitar també Martinica, Guadalupe i Panamà. Des d'allí va escriure reportatges per a la revista D'Ací i d'Allà secundada pel seu mentor literari Lluís Nicolau d'Olwer, al qual va conèixer a Ginebra i amb qui mantenia una bona amistat.

En 1930 en tornar a Barcelona a causa de la malaltia de la seva germana Celia, l'editor Josep Queralt de l'editorial Proa va proposar a Aurora escriure un llibre de reportatges o cròniques viatgeres sobre les illes del Sud. Prudenci Bertrana va animar a la seva filla per a acceptar l'oferta.​ Els textos es van convertir en un llibre complet Paradisos oceànics (Paradisos oceànics) i l'obra va resultar un èxit literari i comercial atès que ni la literatura de viatges ni el contingut sexual que es desprenia de les descripcions de la societat indígena de Pepeete eren habituals en la literatura de l'època. La societat catalana —compten les biografies sobre l'autora— es va escandalitzar davant aquella dona cosmopolita escrivint sobre una societat tan llunyana incidint en aspectes com la llibertat sexual.​ Bertrana es va convertir en un personatge famós a la Catalunya dels anys trenta i va adquirir una imatge d'exotisme i de coneixement d'altres cultures que van marcar les seves obres dels anys següents. En 1934 va publicar Peikea, princesa caníbal (1934) recopilació de contes sobre la Polinèsia. En 1935 L'illa perduda coescrita amb el seu pare, on van integrar elements d'aventura i romanticisme propis de la literatura de les mars del Sud.

En 1936 va publicar el llibre de viatges El Marroc sensual i fanàtic a partir de la seva experiència d'un viatge en solitari realitzat al Marroc amb la finalitat d'escriure diversos articles per al diari català La Publicitat.​ El seu objectiu era estudiar l'ànima de la dona musulmana i descobrir el concepte que tenia d'ella l'home musulmà, el qual, segons va dir, "els nostres homes conserven". "M'interessa especialment els harems on les dones viuen una existència de parella i esclavitud", va explicar. En les seves obres va ser molt crítica amb la prepotència occidental cap a les cultures autòctones i amb l'acció de tots els colonitzadors: mercaders, empresaris, polítics, cures.​ Va visitar harems, bordells i presons. Va plasmar la seva experiència en El Marroc sensual i fanàtic (El Marroc sensual i fanàtic) publicat en 1936.

En 1935 va publicar L'illa perduda (L'illa perduda) una novel·la escrita amb el seu pare que va simbolitzar la reconciliació entre el Prudenci Bertrana escriptor i la seva filla. L'escriptor i periodista mai havia desitjat que la seva filla fos escriptora però comentava favorablement els articles que aquesta li enviava i després de l'èxit de les publicacions des de la Polinèsia aquest es va convèncer que Aurora tenia una veritable vocació literària. Quan Aurora va tornar a Barcelona pare i filla van decidir desenvolupar el projecte. Aurora va fer un projecte d'unes trenta pàgines, l'argument i la psicologia dels personatges. Prudenci va escriure la primera meitat, la cerca desesperada d'una terra on desembarcar, i Aurora l'altra meitat, des del desembarcament en El teu-tui-li-la fins al final. Escrivien al mateix temps, cadascú els seus capítols, i de tant en tant els hi llegien i corregien mútuament.

Activisme polític i feminista

Al seu retorn a Catalunya en 1930 Aurora Bertrana va continuar escrivint novel·les, donant conferències i col·laborant en publicacions de l'època desenvolupant una important activitat a la Barcelona de la Segona República (1931-1939) que la va portar a diversos itineraris on va confluir amb altres escriptores de la mateixa generació com Carmen Montoriol, Teresa Vernet o Anna Murià. Les seves activitats no van ser només literàries, van crear també espais culturals, lúdics i polítics d'i per a dones combinant la creació pròpia amb l'activisme social i cultural.

Bertrana pretenia crear una universitat femenina però va reconduir el projecte i va col·laborar amb Carmen Karr en la creació del Lyceum Club de Barcelona, obert en 1931 i en contacte amb els creats en altres ciutats, entre elles el de Madrid creat en 1926. L'objectiu era establir un ambient idoni per a l'intercanvi entre les dones al marge de les organitzacions polítiques. El projecte va ser fundat amb el "Manifest de les dones" signat per Aurora Bertrana, María Pi, Enriqueta Sèculi, Anna Miret, Carme Cortès, Mercè Ros, Montserrat Graner, Isolina Viladot, Leonor Serrano, Maria Carratalà, Josefina Baiona i Amanda Llebot.​ La mateixa Aurora Bertrana va arribar a dirigir l'entitat durant un període. Paral·lelament també existien altres espais de col·laboració com l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, el Club Femení i d' Esports o Acció Femenina. També va participar activament en la política i es va presentar candidata per Esquerra Republicana de Catalunya en les eleccions generals de 1933, eleccions que aquest partit va perdre.

Guerres i exili

Quan va esclatar la guerra civil Aurora va continuar participant en la vida pública i en els cercles literaris en defensa de la República. En 1936 va escriure entre altres mitjans en Companya (Companya), revista femenina del PSUC dirigida per Elisa Uriz, on també col·laboraven Anna Murià, Mercè Rodoreda, Carme Montoriol i Teresa Vernet.

Mentrestant, Monsieur Choffat es va passar a la zona nacional. Les relacions havien estat difícils des de l'arribada a Barcelona. El seu marit no entenia el conflicte i parlava de "la bogeria catalana". En 1938 va emprendre sola l'exili primer a Suïssa i després a França. Durant el primer any d'exili va començar una altra vegada des de zero i va viure situacions de pobresa que va descriure com a "vida de paràsit". En aquesta època va treballar com a professora d'idiomes, traductora, criada, etc. Finalment va aconseguir fer-se un buit en la vida literària suïssa i va col·laborar amb diversos periòdics i en la ràdio. Entre altres va conèixer a l'escriptora neozelandesa Katherine Mansfield.

Ja en l'exili de 1942 a 1960 va mantenir una rellevant correspondència amb el polític, dramaturg i poeta tarragoní Ventura Gassol, diputat per Esquerra Republicana de Catalunya i Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya que també es va exiliar a Suïssa en 1936. Aurora ho considerava el seu millor confident, un germà major i un protector.

Durant la seva estada a Suïssa després de la II Guerra Mundial va visitar els camps de refugiats i presoners, experiència que va recollir en les seves obres Tres presoners (Tres presoners) de 1957 i Entre dos silencis (Entre dos silencis) de 1958.

Durant un temps visita Prada per a poder trobar-se amb la seva mare i la seva tia a Andorra. En aquesta època va establir amistat amb altres exiliats cèlebres com el músic Pau Casals i el filòleg Pompeu Fabra.

Participació en la Maçoneria

Sol·licita el seu ingrés en la lògia Democràcia de Barcelona el dia 6 de febrer de 1934 i es va acordar la iniciació per al dia 17 de març de 1934, no obstant això, no va poder provar-se que finalment fos iniciada.

El retorn

En 1949 va tornar de l'exili a Catalunya per a reunir-se amb la seva mare. A pesar que no va deixar de publicar l'ambient literari de Barcelona era molt diferent sota el franquisme i Bertrana, segons els cronistes, es sientió una miqueta estrangera. En 1965 va publicar Prudenci Bertana. Una Vida, una biografia sobre el seu pare en Proses bàrbares. Els herois de l'Editorial Vergara. En 1967 va gaudir d'un nou èxit literari amb la novel·la Vent de grop que Francesc Rovira Beleta va adaptar al cinema amb el títol La llarga agonia dels peixos fora de l'aigua, protagonitzada per Joan Manuel Serrat. Va participar en els primers jurats del premi Prudenci Bertrana creat en 1968. La seva última obra són dos volums de les seves memòries, Memòries fins al 1935, publicada en 1973 que va rebre el premi Crítica Serra d'Or i Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya publicada pòstumament en 1975. En les seves memòries va suprimir de l'any 50 al 70. En preguntar-li els motius en una entrevista en 1969 va dir que els havia suprimit perquè en els últims anys no havia viscut. "És difícil d'explicar. Són anys sense cap aventura, anys grisos. Tan sols he viscut en les meves obres literàries. Ara per al meu escriure és viure i l'aventura ja queda explicada en el contingut de la meva obra".​ Va morir a Berga al setembre de 1974.

Vida personal

Es va casar el 30 de maig de 1925 amb l'enginyer elèctric Denys Choffat a qui va conèixer durant una actuació radiofònica a Ginebra. Es van separar quan aquest es va passar a la zona franquista a l'inici de la guerra civil espanyola.



https://www.elnacional.cat/es/cultura/aurora-bertrana-todos-los-caminos-llevan-a-berga_627935_102.html,

https://es.wikipedia.org/wiki/Aurora_Bertrana,

https://www.elnacional.cat/es/cultura/aurora-bertrana-todos-los-caminos-llevan-a-berga_627935_102.html,

https://www.naciodigital.cat/noticia/130704/aurora-bertrana-escriptora-desconeguda-escapa-convencions,

http://www.heroinas.net/2020/09/aurora-bertrana-i-salazar-escritora-y.html,

https://www.iberlibro.com/primera-edicion/dos-silencis-Aurora-Bertrana-Aym%C3%A0-S.A/30910352427/bd,

https://es.paperblog.com/el-marroc-sensual-i-fanatic-de-aurora-bertrana-4610439/,

https://www.amazon.es/Aurora-Bertrana-segle-Biblioteca-Fontanals/dp/8484153347,

https://www.diariosigloxxi.com/texto-diario/mostrar/1295533/huso-publica-biografia-novelada-escritora-aurora-bertrana,


https://es.wikipedia.org/wiki/Aurora_Bertrana,


Imprimeix