Joaquima de Vedruna i Vidal
JOAQUIMA DE VEDRUNA I VIDAL (BARCELONA 1783 - BARCELONA 1854)
Joaquima de Vedruna i Vidal, també coneguda com Joaquina de Vedruna de Mas, va ser una santa fundadora de la Congregació de les Carmelites de la Caritat, canonitzada en 1959 per l'Església catòlica.
Santa Joaquima de Vedruna va néixer a Barcelona el 16 d'abril de 1783. El seu pare, Don Lorenzo de Vedruna, era un acabalat membre de la noblesa catalana i alt càrrec del govern. La seva família era molt catòlica.
Joaquina, des de molt petita, va tenir molta devoció al Nen Jesús i a les beneïdes ànimes. Alguna cosa que la va caracteritzar des dels seus primers anys va ser un gran amor a la neteja. No tolerava cap taca de greixum en els seus vestits. I això la va anar portant a no tolerar tampoc taques de pecat en la seva ànima. Per part d'alguns sectors de l'Església s'ha volgut ocultar l'origen aristocràtic de la família. Pel seu gran amor a Déu, va voler ingressar a les Carmelites Calçades a l'edat de dotze anys, però la superiora va entendre que no tenia la maduresa suficient per a tal decisió, li va recomanar anar a casa i fer cas als seus pares. Va prendre matrimoni amb Teodoro de Mas, d'aristocràtica família de Vic, als 16 anys, amb qui va tenir nou fills i bastants nets. Teodoro també tenia una vocació religiosa no realitzada, això els unia. Ell era advocat però en les guerres napoleòniques degué anar a barallar a França. Per això, a diferència de la majoria de les santes dones, que majoritàriament no van formar família pròpia, Joaquima es distingeix per haver tingut coneixement del món, quant als quals significa tenir als seus fills malalts, tenir dificultats econòmiques, tenir al seu marit malalt, enviduar. Als 47 anys va fundar la Comunitat de les germanes Carmelites de la Caritat, i en morir als 71 anys havia fundat convents, escoles i hospitals en diversos llocs d'Espanya.
Vida religiosa
No obstant això Joaquima va dedicar la resta de la seva vida a activitats d'ensenyament i assistència de malalts, per a això el seu director espiritual, el caputxí Esteban d'Olot li va suggerir que fundés en 1826 la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat. El bisbe de Vic, Pablo Jesús Corcuera, d'origen gadità, li va demanar que fora d'inspiració carmelita, per la gran devoció a la Verge del Carmen que es tenia i encara es té a Cadis. El mateix bisbe va escriure la regla el 6 de febrer de 1826 i el 26 de febrer d'aquest mateix any, ella i altres vuit dones van pronunciar els vots. Després del seu desterrament a França entre 1839 i 1843 a causa de les seves idees carlistes,23 va tornar i va fundar vint-i-dues comunitats malgrat els desafiaments produïts per la inestabilitat política. La congregació es va expandir per Espanya, Hispanoamèrica i Àsia. El carisma de Vedruna, que té un important moviment laical, s'orienta a l'educació i la cura dels malalts. També va enviar a un grup de germanes perquè portessin el seu missatge a un poble de la província de Buenos Aires (l'Argentina) anomenat Suipacha. Quan van arribar a Saragossa (Espanya) i van fundar el Col·legi La nostra Senyora del Carmen. Defunció i canonització El cos incorrupte de Santa Joaquima de Vedruna. Finalment, la malaltia la va obligar a abandonar el seu lloc com a superiora de l'ordre i, encara que va morir a causa d'un brot de còlera a Barcelona, durant els quatre últims anys de la seva vida va ser víctima gradual de paràlisi. Va morir el 28 d'agost de 1854 a l'edat de 71 anys. Joaquima era coneguda pel seu gran sentit de l'oració, confiança profunda en Déu i caritat desinteressada. Va ser beatificada pel papa Pius XII en 1940 i canonitzada en 1959 pel papa Joan XXIII. La seva festivitat se celebra el 22 de maig.
https://es.wikipedia.org/wiki/Joaquina_de_Vedruna,
http://www.sagradafamiliagaudi.com,
https://hablemosdereligion.com/santa-joaquina-de-vedruna/,
https://es.wikipedia.org/wiki/Joaquina_de_Vedruna,
https://es.wikipedia.org/wiki/Joaquina_de_Vedruna,
