• AGENDA
  • - Qui Som
  • - Punt de Trobada
  • Xocolata i Contes (icon menu)

Les Bruixes Catalanes | Dones Guaridores

Índex de l`article

Un nombre important de les dones que van ser condemnades a mort durant els segles de la cacera de bruixes van ser dones que exercien de guaridores a les seves comunitats. Las dones havien exercit com a guaridores des de feia segles, existint una llarga genealogia de dones guaridores. A Europa van ser les responsables de la salut de la comunitat fins que es va iniciar la cacera de bruixes, essent coneixedores, transmissores i revisores d’una saviesa ancestral popular que es transmetia de mares a filles. De fet, per a diverses estudioses i estudiosos són considerades les primeres metgesses i anatomistes de la història d’occident, a més de les primeres farmacòlogues, amb els seus conreus i recol·lecció de plantes medicinals. Eren les coneixedores dels secrets de la medicina empírica. Per aquest motiu eren conegudes per la comunitat com a “dones sàvies”. Tanmateix, les institucions, temoroses de la seva influència, les van anomenar “xafarderes”, fins que van ser anomenades bruixes.

Les dones coneixien les aplicacions medicinals de moltes herbes i plantes i el coneixement sobre moltes d’elles s’aprenien de generació en generació des de temps anteriors a la institucionalització del cristianisme. Al mateix temps van descobrir noves fórmules i aplicacions a través de l’experimentació. La gent va considerar aquest coneixement com una mena de màgia, de la mateixa manera que ho van creure els jerarques de les esglésies cristianes i els governadors dels estats. Sembla ser que aquestes dones barrejaven les seves pràctiques curatives amb vells ritus pagans anteriors al cristianisme. Aquesta pàtina màgica que cobria el coneixement de les plantes i l’elaboració de cremes i ungüents sembla derivar d’aquests vells ritus religiosos. Aquest va ser un dels factors que va contribuir a considerar l’existència d’una especial relació entre aquestes dones i el cos, amb el guarir del cos però també amb la relació entre cos i ment. Existeix documentada la pràctica que algunes bruixes acostumaven a refregar-se el cos amb ungüents que elles mateixes feien.

De vegades els inquisidors vinculaven l’ús d’ungüents amb la suposada capacitat de volar de les bruixes, com es veu en un procés de bruixeria datat l’any 1620 a Puigcerdà. El procés descriu una espècie d’aquelarre de bruixes en què una dona incita a una altra anomenada Jonga a treure’s la roba i posar- se un ungüent i, en fer-ho, aquesta surt volant per la xemeneia. Les bruixes-guaridores utilitzaven analgèsics, calmants i medecines digestives, així com altres preparats per a calmar els dolors de part, malgrat la postura contrària de l’església, per la qual, a causa del pecat original les dones havien de parir amb dolor. Van utilitzar la belladona per aturar les contraccions de la matriu en cas de possible avortament i algunes fonts apunten a una bruixa anglesa com a descobridora de la digitalina, que s’utilitza actualment per a tractar les malalties coronàries. Aquestes dones sàvies també aconsellaven a altres dones sobre mètodes anticonceptius i practicaven avortaments. De fet, Paracels, considerat el “pare de la medicina moderna”, va afirmar al segle XVI que tot el que sabia ho havia après de les bruixes. Amb la cacera de bruixes, part d’aquest coneixement es va perdre.

D’altra banda, les fonts que s’han estudiat fins ara apunten que les guaridores van establir xarxes i es reunien per a intercanviar coneixements sobre herbes medicinals a la vegada que es constituïen en mediadores per a la divulgació de notícies de tota mena.

Imprimeix

Medios

  • iRCG
  • RAB
  • EXTERIOR.CAT

Exposicions (català)