Francesc Parcerisas i Vázquez

Escrit per Nieves Tuset. Publicat a sèrie 2023

FRANCESC PARCERISAS I VÁZQUEZ (BEGUES, 30 DE NOVEMBRE, 1944)

ASSAGISTA

Poeta, traductor i crític literari. Llicenciat en filosofia i doctor en teoria de la traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona. Es va llicenciar en Filosofia (1961-1966) en la Universitat de Barcelona i va fer de lector d'espanyol en la Universitat anglesa de Bristol (1969-1972). És doctor en Teoria de la Traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona (1997).

Ha estat catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat (1979-1986). Ha publicat diversos llibres de poesia Vint poemes civils (1967), premi Joan Salvat-Papasseit; Homes que es banyen (1970), premi Carles Riba; Discurs sobre les matèries terrestres (1972); Latituds dels cavalls (1974); Dues suites (1976); L'edat d'or (1983), premi de la Critica de poesia Catalana i premi de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya-poesia; Focs d'octubre (1992), premio Ciutat de Barcelona de poesia. Va reunir en el volum Triomf del present (1992) la seva producció poètica fins a l'any 1983, que va ser guardonat amb el premi Lletra d'Or.

L'any 2000 va publicar Natura morta amb nens, on apareix explícitament el tema de la paternitat. Ha dit l'autor en una entrevista (Eva Piquer. Avui, 14.12.2000): "El fet de tenir fills petits em possibilita veure a través dels seus ulls moltes coses noves, i em fa reviure coses que jo ja he viscut. És un fenomen molt atractiu i molt productiu. Tots tenim una perspectiva única i intransferible, però al mateix temps només som una anella dins d'una cadena molt llarga". És coautor d'un llibre de text sobre Literatura catalana (1997, 11a edició). Amb Montserrat Bacardí i Joan Fontcuberta és autor de Cent anys de traducció al català (1998) una antologia de textos catalans sobre traducció. Parcerisas considera que traduir poesia és un estímul per a aprendre a escriure (Eva Piquer. Avui, 14 de desembre del 2000): "La lectura més intensa i privilegiada és la del traductor, sovint fins i tot per sobre de la de l'autor. El traductor ha de reconstruir, és un copista, i davant el text ha de reflexionar sobre els colors, la forma, la composició… ha de fer una anàlisi molt detallada, i en aquest sentit la traducció és una escola única". Ha traduït una quantitat important de llibres de l'anglès, del francès i de l'italià, tant al castellà com al català, principalment de narrativa (Pavese, Sciascia, Poe, K Mansfield, Tolkien, D. Lessing, Michaux, A. Nin, N. Mailer. B. Potter, W. Styron), assaig (A. Rimbaud, M. McLuhan, H. Marcuse, B. Russell...) i poesia (T.S. Eliot, E. Pound, Rosenthal, Tomlinson, D. Abse, P. Muldoon, S. Heaney...).

La seva tasca ha estat reconeguda amb el premi de la Crítica Serra d'Or de traducció poètica, 1992 per la llanterna de l'arç, de Seamus Heaney, i també, amb el premi Cavall Verd-Rafel Jaume de traducció poètica, 2001 per Un esborrany de XXX Cantos, de Ezra Pound. És autor d'una antologia de poesia anglesa i nord-americana (1985) i de la traducció al català; va ser editor d'una prestigiosa col·lecció de literatura moderna traduïda al català entre 1985 i 1992 (Clàssics Moderns, EDHASA). Va ser fundador dels congressos internacionals bianuals sobre Traducció de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha format part de diversos jurats dels Premis Nacionals de Traducció, dels premis de traducció de la Generalitat de Catalunya i dels de l'Ajuntament de Barcelona. Representant català al Ariane European Literary Transation Network i al Conseil Europeen de Associations de Traducteurs littéraires (CEATL).

Va col·laborar en la creació dels seminaris anuals sobre la traducció a Catalunya que l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana fa a Vilanova i la Geltrú, en col·laboració amb la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Col·laborador en revistes culturals i literàries com Serra d'Or, Reduccions, El Mundo, Els Marges, i en diaris com La Vanguardia, El País (sobretot, al Quadern de Cultura on va escriure una columna setmanal de ressenyes literàries), el Diari de Mallorca, l'Avui i el Diari de Barcelona, entre altres. Va reunir una selecció d'articles i assajos sobre temes de literatura al volum L'objecte immediat (1992) . Entre 1991 i 1997 va ser el vicepresident al Principat de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i el 1998 va ser el president.

Actualment és membre de la Comissió Consultiva de la Junta del AELC. Des de l'any 1998 fins al 2004 ha estat el director de la Institució de les Lletres Catalanes, i del 2010 al 2016 ha estat el degà. Ha estat el coordinador de la Generalitat de Catalunya per a l'Any del Llibre i la Lectura 2005.

Premis:

2013: Premi Internacional d'Assaig Josep Palau i Fabre

2013: Premi Llibreter

2015: Premi de la Crítica Serra d'Or de poesia

2015: Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya

2018: Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana