Gabriel Ferrater i Soler

Escrit per Nieves Tuset. Publicat a sèrie 2022

GABRIEL FERRATER I SOLER (REUS 1922 - SANT CUGAT 1972)

NARRATIVA

Va ser un poeta traductor, crític i lingüista català del segle XX.


El seu avi havia creat una empresa d'exportació de vi a Reus, que va prosperar en la Primera Guerra Mundial; d'ella van viure el seu pare i oncles. És cosí germà de Gabriel Ferraté Pascual i germà de Joan Ferraté i Soler. Va fer el servei militar a Tarragona. Es va matricular en la Universitat de Barcelona per a estudiar àlgebra, i va cursar la carrera de Matemàtiques durant tres anys.

Ferrater, que escrivia des dels vint anys, va intentar una certa estabilitat professional i personal cap als trenta anys. Primer va partir a Londres per a trobar algun treball editorial. Més tard va viatjar a Hamburg, on va treballar com a lector de l'Editorial Rowohlt.

Després va tornar a Catalunya, i en 1963 va acceptar el càrrec de director literari de Seix Barral, en mans llavors de l'inventiu Carlos Barral, de qui va ser amic, així com de Jaime Gil de Biedma i Carles Riba. En 1964 es va casar amb Jill Jarrell, periodista estatunidenc, de qui se separarà als dos anys, i va fixar la seva residència en Sant Cugat del Vallés. Entre 1958 i 1968 va escriure i va publicar tota la seva obra poètica.

En 1968 Ferrater va decidir dur a terme estudis de Filosofia i Lletres a Barcelona. A continuació, va exercir com a professor en la Universitat Autònoma d'aquesta ciutat, ensenyant Lingüística i Crítica Literària. En aquells dies la seva activitat va ser constant, com a conferenciant, col·laborador en projectes i seminaris, traductor de l'alemany i de l'anglès. Va escriure assajos i articles sobre teoria lingüística i en la revista Serra d'Or entre 1969 i 1972, sota el títol De causis linguae, incloent una original teoria mètrica fundada en l'element fonològic de la gramàtica generativa chomskyana. Va traduir al català El Procés de Kafka, Language de Leonard Bloomfield i Cartesian linguistics de Noam Chomsky. En aquests anys, rep diversos premis. No obstant això, el 27 d'abril de 1972, Gabriel Ferrater es va suïcidar en el seu pis amb una mescla de barbitúrics: no havia complert els cinquanta anys. Havia dit al seu grup d'amics que se suïcidaria en complir mig segle d'edat.

En honor del poeta, es va crear l'any 2001 el "Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater", convocat anualment per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallés. Sent un dels certàmens de poesia amb major prestigi i dels més aviat dotats econòmicament de Catalunya.

Obra
La seva poesia té contactes amb l'obra de Thomas Hardy, W. H. Auden, Shakespeare, Bertolt Brecht i Ausiàs March. Erotisme i nostàlgia pel temps perdut són tòpics constants en la seva obra. D'altra banda, en les seves produccions poètiques, Ferrater representa la voluntat de regenerar el sistema literari en català durant el període de la postguerra, l'obscurantisme de la qual avorria. La seva poesia va ser escrita al llarg de la dècada dels seixanta, en el canvi de polarització estètica entre la línia de tradició postsimbolista i l'emergent realisme històric. No hi ha interès en la seva poesia fins a finals dels anys setanta, quan el realisme històric comença a perdre protagonisme, i les seves obres van ser valorades com cal quan va morir.

Ferrater va escriure tres obres de poesia: Dona nuces pueris (1960), Menja't un llit (1962), i Teoria dels cossos (1966). Més tard, va compondre alguns poemes nous, recopilant 114 poemes en l'obra Els donis i els dies. L'autor també va escriure una novel·la policíaca titulada Un cos, o dos, amb l'escriptor i pintor José María de Martín.

Després, només va compondre un grapat de poemes nous, però va revisar els publicats i va preparar l'edició de la seva obra completa: Els donis i els dies (Les dones i els dies), de 1968. El volum reuneix 114 poemes més aviat breus, excepte "In memoriam" i "Poema inacabat".

En les seves poesies destaquen sobretot la mètrica i la ironia. La seva poesia es caracteritza pel realisme, l'ús de temes quotidians i col·loquialismes, i per la distància amb les formes retòriques i artificioses d'expressió, pròpies de la lírica hispànica dels anys seixanta.

En la seva obra podem distingir tres etapes: poesia que té com a tema la literatura; aquella en la qual l'autor tracta el tema de l'observació social; i una última que té diverses subetapas: en una parla de les seves experiències personals, parla també sobre la mort i la moral, i fa reflexions sobre el pas del temps. En una altra subetapa, Ferrater reflexiona sobre l'amor i l'erotisme, tema molt comú en la seva poesia.

Ferrater és conegut com a poeta i és en la poesia on aconsegueix els resultats més excel·lents, però també va realitzar moltes traduccions i crítiques d'art. Una part s'ha recollit en Papers, cartes, paraules, de 1986. La seva importància en la intel·lectualitat catalana de la segona meitat del segle XX ha anat sent reconeguda cada vegada amb més força amb el pas del temps.


Des de 2001, l’Ajuntament de Sant Cugat, en col·laboració amb Edicions 62 i la Comissió Ciutadana Gabriel Ferrater, convoca un dels certàmens poètics en llengua catalana més ben dotats econòmicament (8.530 euros i una escultura de l'artista santcugatenc Pep Codó).

El Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater compta amb un jurat de prestigi que es va renovant i amb un nivell alt de participants, que provenen de les diverses parts del territori de llengua catalana.



https://www.zendalibros.com/5-poemas-de-gabriel-ferrater/,

https://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20170425/421786663141/gabriel-ferrater-biografia-suicidio.html,

https://www.instituthumanitats.org/es/cursos/gabriel-ferrater-presencial,


https://es.wikipedia.org/wiki/Gabriel_Ferrater,

https://www.santcugat.cat/web/premi-de-poesia-sant-cugat-a-la-memoria-de-gabriel-ferrater

https://lletra.uoc.edu/especials/folch/ferrater.htm,


"ÍDOLS"

Aleshores, quan jèiem

abraçats davant la finestra

oberta al pendís d'oliveres (dues

llavors nues dins d'un fruit que l'estiu

ha badat violent, i que s'omple

d'aire) no teníem records. Érem

el record que tenim ara. Érem

aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,

per la submisa fe de després.


Imprimeix