Josep Vicenç Foix
JOSEP VICENÇ FOIX (SARRIÁ 1893 - BARCELONA 1987)
HUMANISTA
Va ser un escriptor, poeta i assagista que va escriure principalment en llengua catalana.
J.V.Foix, nascut en la localitat de Sarrià (actualment un barri de la ciutat de Barcelona), Foix era fill d'un dels pastissers de més popularitat de la ciutat. Va iniciar la carrera de Dret encara que va abandonar els estudis el segon any de carrera. A partir de llavors va compaginar el seu treball en el negoci familiar amb la lectura de clàssics com a Lord Byron, Dante o Charles Baudelaire.
En 1916 va començar a col·laborar amb la publicació La Revista i va començar a interessar-se pels corrents més avantguardistes de l'art. Va col·laborar en altres publicacions com Trossos, La Cònsola (1919-1920) o La Publicitat (1923-1936) on va ser director de la secció d'art.
Admirador de Charles Maurras i Eugenio d'Ors, articularia al costat del seu gran amic Josep Carbonell en la publicació Monitor, a partir de la seva fundació al gener de 1921,1 l'ideari d'un catalanisme integral, que incorporava una matriu maurrasiana.
En finalitzar la Guerra civil espanyola, Foix va tornar al negoci familiar, deixant a un costat per un temps les seves inquietuds artístiques. També es va dedicar a recopilar la seva obra poètica i va continuar fent costat als joves artistes d'avantguarda, entre ells al polièdric Joan Brossa.
El 25 de maig de 1962 es va convertir en membre del Institut d'Estudis Catalans. La seva obra es va fer més popular arran de la musicalización del seu poema És quan dormo que hi veig clar per part del cantautor Joan Manuel Serrat.
Va rebre diverses distincions al llarg de la seva vida. Destaquen el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1973), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1981) i el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (1984). Aquest mateix any de 1984, el Parlament de Catalunya li va proposar per al Premi Nobel de Literatura.
L'any 1985, ajuda a refundar l'associació estudiantil "Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya" (FNEC) i aquest mateix any és nomenat President d'Honor.
Premi Honorari de Literatura Catalana
Premi Nacional de Literatura Espanyola
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
https://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Vicen%C3%A7_Foix,
https://www.versos.cat/poema/4212/sol-i-de-dol,
https://www.larazon.es/cataluna/20220108/3vfldegmhzf2jfj3kpkztfuv6m.html,
https://fundaciojvfoix.org/en/8823/sn-josep-vicent-foix-circa-1977-primer-pla/?v=da7f24de4c8e,
https://fundaciojvfoix.org/en/j-v-foix/biografia/?v=da7f24de4c8e,
"Sol, i de dol"
Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
em veig sovint per fosques
solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen,
astuts.
I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges
muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos
retuts?
Sol, sóc etern. M'és present el
paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és
estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense
estany
O en tuc de neu, jo retrob el
paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable
engany.
del gai vianant sense asil.
