Vicent Andrés i Estellés

VICENT ANDRÉS I ESTELLÉS (VALENCIA 1924 - VALENCIA 1993)

MODERNISTA

Va ser un periodista i poeta. És considerat com un dels principals renovadors de la poesia contemporània en valencià, amb un paper similar al que van tenir en altres èpoques Ausiàs March i Joan Roís de Corella.


Quan va començar la Guerra Civil Espanyola tenia dotze anys i durant la mateixa va aprendre l'ofici de pintor i d'orfebreria, si bé també va aprendre mecanografia. La guerra va influir especialment la seva obra, sent la mort un tema recurrent.

En 1942, quan tenia divuit anys, es va anar a estudiar periodisme a Madrid. Tres anys després faria el servei militar a Navarra. Amb 24 anys, va tornar a València i va treballar com a periodista en el diari Les Províncies, fent tot tipus de reportatges. Va entaular amistat amb Joan Fuster, Xavier Casp i Manuel Sanchis-Guarner,​ escriptors valencians rellevants de l'època i va conèixer a Isabel, que acabaria convertint-se en la seva dona i marcaria també la seva obra literària.

En 1955 es va casar amb ella i van tenir junts una filla que va morir als quatre mesos, ancorant-ho ja per sempre en el tema de la mort en la seva obra, en particular el "Coral romput", inspirat en aquest fet.

En 1958 va arribar a ser redactor cap de "Les Províncies", fins a l'any 1978, quan una decisió arbitrària el va obligar a jubilar-se anticipadament.

Aquest acomiadament li va suposar una jubilació anticipada als 54 anys, per la qual cosa es va poder dedicar íntegrament a la seva obra, participant en mostres i altres activitats culturals. De fet, en el mateix any 1978 rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. En 1984 rep el Premi de les Lletres Valencianes. Durant uns anys es trasllada a Benimodo, una localitat de la comarca valenciana de la Ribera Alta, i combina la poesia amb la prosa. Rep nombrosos premis i homenatges com el dels "Premis Octubre" en 1990.

Obra

Grafiti que cita les primeres paraules d'un conegut poema de l'autor (Els Poblets, 2012). Vicent Andrés i Estellés, un dels més grans poetes en valencià (nascut a Burjassot) del segle XX, té una obra diversa i molt extensa. Encara que és més coneguda la seva poesia, també va escriure novel·les, obres de teatre, guions de cinema i unes memòries. Els temes centrals de la seva obra són la mort i el sexe, i sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill, directe, i fins i tot vulgar. Tota la seva obra és difícil de catalogar, així com algunes obres les reelaborava a partir de llibres o anotacions privades, com els "manuscrits de Burjassot", "Cançoner", o "Mural del País Valencià", que els publicava en fragments o aquells poemes que considerava més adequats.

Les primeres publicacions són "Ciutat a cau d'orella" (1953), "La nit" (1956), "Donzell amarg" (1958), i "L'amant de tota la vida" (1966), que només són una petita recol·lecció de tot el que havia escrit fins a aquest moment.

A partir dels anys setanta, publica amb més freqüència i rep nombrosos premis. Publica "Lletres de canvi" (1970), "Primera audició" (1971), "L'iventari clement" (1971). En el 1971 va publicar dues obres molt importants: "La clau que obri tots els panys" (que conté "Coral romput") i el supervendes "Llibre de Meravelles", potser la seva obra més coneguda.

A partir d'aquest moment comença a ser reconegut i es publica l'anomenada obra completa, incloent "Recomane tenebres" (1972), "Els pedres de l'àmfora" (1974), "Manual de conformitats" (1977), "Balanç de Mar" (1978), "Cant temporal" (1980), "Els homílies d'Organyà" (1981) que inclou de nou "Coral romput", "Versos per a Jackeley" (1983), "Vaixell de vidre" (1984), "La lluna de colors" (1986), i "Sonata d'Isabel" (1990).

De la seva prosa es destaca la novel·la "El coixinet" (1988), l'obra teatral "L'oratori del nostre temps" (1978), i les seves memòries: "Tractat dels maduixes" (1985), "Quadern de Bonaire" (1985), i "La parra boja" (1988).


1978, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Catalunya.

1982, Cruz de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

1984, Premi d'Honor de les Lletres Valencianes de la Generalitat Valenciana.

1992, Porrot d'Honor dels Lletres Valencianes de Silla.

1994, Medalla d'Or de les Belles arts del Ministeri de Cultura d'Espanya a títol pòstum.



https://www.culturacv.com/vicent-estelles-en-las-calles-valencianas/,

https://www.ara.cat/cultura/poeta-vicent-andres-estelles-amics_1_2755895.html,

http://www.burjassot.org/convocado-el-xx-premio-de-poesia-vicent-andres-estelles-de-burjassot/, 


https://es.wikipedia.org/wiki/Vicent_Andr%C3%A9s_Estell%C3%A9s,

https://www.enderrock.cat/terraicultura/poema/1761/amant/tota/vida,


"POST-MORTEM"

Hi ha dies, hi ha certs dies, ja veus ara, 
estic morint-me de tristesa, plore, 
pense en tu i et voldria al meu costat: 
ara sí que seríem ben feliços. 

Tot t'ho perdone, vida meua, tot, 
t'ho perdone, ho oblide, res de res, 
ara seria el teu amant sol.lícit, 
tractaria d'entendre't, de comprendre't. 

Que em note sol, que toque soledat, 
que no puc més, recorde i et recorde, 
recorde tot allò que no hem viscut. 

Que estic morint-me, que vull viure, que 
vull que tornes i prendre't una mà, 
agafar-me a la vida, que m'acabe. 

 


Imprimeix